\t\t\t\tEls governants volen tornar a reformar el Codi Penal per frenar l’activitat de la guerrilla urbana – \u00e9s m\u00e9s exacte que dir-ne v\u00e0ndals, br\u00e8tols o anti-sistema – que ha fet de Barcelona l’escenari de les seves representacions i el confortable santuari dels seus membres locals i estrangers. S\u00f3c esc\u00e8ptic sobre la concreci\u00f3 final d’aquest enduriment i sobre la seva efic\u00e0cia en cas de portar-se a terme. I s\u00f3c contrari a la modificaci\u00f3 de drets b\u00e0sics como el de reuni\u00f3. A m\u00e9s, hi ha el risc que la pressi\u00f3 anunciada sobre aquest moviment destructiu acabi transformant en m\u00e0rtirs els seus elements i que el poder p\u00fablic es vegi superat – aix\u00f2 passa des de fa temps – per l’onada de victimisme sistem\u00e0tic que acompanya totes les detencions que tenen lloc arran de jornades de viol\u00e8ncia extrema com la del passat dia 29. Els fets demostren, malauradament, que les forces policials no controlen, mitjan\u00e7ant operacions d’intel\u00b7lig\u00e8ncia, un fenomen que creix, que \u00e9s cada dia m\u00e9s agressiu i que gaudeix de diverses complicitats directes i tamb\u00e9 difuses entre certs ambients, no \u00fanicament entre algun sindicat minoritari.<\/p>\n
Per qu\u00e8 la capital de Catalunya s’ha convertit en el parc tem\u00e0tic d’una guerrilla urbana que\u00a0 desafia obertament les institucions democr\u00e0tiques i que actua amb una impunitat extraordin\u00e0ria?<\/p>\n
Aquests dies, molts experts han parlat del malestar que genera la crisi econ\u00f2mica per explicar la ra\u00f3 de ser d’aquest moviment destructiu. Com si la guerrilla urbana no hagu\u00e9s existit a Barcelona abans de les retallades pressupost\u00e0ries o la reforma laboral i no port\u00e9s anys arrelant amb total comoditat, mentre les autoritats han deixat fer. Aquesta viol\u00e8ncia juvenil de cara tapada i m\u00f2bil en m\u00e0 seria, segons el diagn\u00f2stic m\u00e9s acceptat, el s\u00edmptoma m\u00e9s cridaner d’una malaltia social de gran abast. Una febrada. Arrufo el nas davant aquest salt argumental que connecta directament el malestar amb la piromania. Penso, com Hannah Arendt, que les met\u00e0fores org\u00e0niques no fan res m\u00e9s que animar els aldarulls \u201cperqu\u00e8 els glorificadors de la viol\u00e8ncia podran rec\u00f3rrer al fet innegable que, a l’hora de conservar la naturalesa, la destrucci\u00f3 i la creaci\u00f3 no s\u00f3n res m\u00e9s que les dues cares de tot proc\u00e9s natural\u201d. No \u00e9s casual que el foc fascini tant aquesta gent, \u00e9s l’element que destrueix amb m\u00e9s efic\u00e0cia i que, a la vegada, purifica. El m\u00f3n que vivim – abans de la crisi i ara – no es pot reformar, ha de ser enfonsat i purificat, tot ha de cremar. El cartell d’un partit extraparlamentari que cridava a la vaga general mostrava una capsa de llumins com a s\u00edmbol. Ells s\u00f3n els purs, els salvadors, els herois de la barricada. Tot aix\u00f2 \u00e9s molt tronat i molt primari, com l’anarquisme de fa cent anys. Per\u00f2 es difon a gran velocitat.<\/p>\n
El fet que Barcelona sigui una ciutat que es pret\u00e9n d’esquerres, progressista, compromesa amb tots els oprimits de la Terra i solid\u00e0ria amb les causes m\u00e9s emblem\u00e0tiques que toquen a cada moment hauria d’impedir que la guerrilla urbana hi cal\u00e9s foc cada dos per tres. Aqu\u00ed els joves purs de metxa i pedra f\u00e0cils han trobat escalf i comprensi\u00f3, fins i tot l’adhesi\u00f3 d’una antiga tinent d’alcalde ecosocialista que es declarava anti-sistema sense baixar del cotxe oficial. Per\u00f2 aquesta l\u00f2gica no funciona i la guerrilla urbana planta cara on ho t\u00e9 m\u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n
Una explicaci\u00f3 interessant la d\u00f3na el pensador Slavoj Zizek, un brillant te\u00f2ric marxista que no deu ser gaire estrany als l\u00edders\u00a0 d’aquest moviment. Ell considera que el gran enemic a abatre per l’aut\u00e8ntic revolucionari \u00e9s la figura del comunista liberal<\/em>, que nosaltres anomenar\u00edem pijoprogre<\/em>, perqu\u00e8 encarna les estrat\u00e8gies hip\u00f2crites d’un Occident que, des de la indignaci\u00f3 moral, simula actuar urgentment sobre els mals globals per\u00f2 que, en realitat, \u201cno et deixa temps per pensar\u201d. Un exemple que posa l’autor eslov\u00e8 d’aquesta actitud\u00a0 \u00e9s la cadena Starbucks – els sona? – per haver fet una campanya segons la qual \u201camb cada tassa de caf\u00e8 que hi bevies, salvaves la vida d’un infant\u201d de Guatemala.<\/p>\n No hi ha dubte que, a Barcelona, l’actitud pijoprogre<\/em> i els seus imaginaris tenen un protagonisme especial, nom\u00e9s superat a Europa pels seus hom\u00f2legs de Par\u00eds. De comunistes liberals<\/em> o pijoprogres <\/em>n’hi ha un bon grapat entre les elits locals i aix\u00f2 – segons que sembla – provoca la r\u00e0bia dels purs. A canvi, els pijoprogres<\/em> de Barcelona tracten d’entendre en tot moment els motius d\u2019aquestes criatures extraviades i, per si de cas, sospiten sempre de la policia. La manera com la nostra societat considera els servidors de l’ordre p\u00fablic democr\u00e0tic i les seves accions no ajuda precisament a resoldre aquests fen\u00f2mens. Aquest\u00a0 \u00e9s un factor important que pagarem molt car a mig i llarg termini.<\/p>\n La viol\u00e8ncia \u00e9s atractiva. La viol\u00e8ncia exercida amb impunitat encara ho \u00e9s m\u00e9s. I la viol\u00e8ncia impune, multiplicada pels mitjans de comunicaci\u00f3 i amanida amb ret\u00f2rica pseudorevolucion\u00e0ria \u00e9s una experi\u00e8ncia \u00fanica. La guerrilla urbana ha aconseguit el que volia: reconeixement mundial. Cada ocasi\u00f3 de sortir a rebentar-ho tot \u00e9s un gran v\u00eddeojoc. Cada batalla amb els antiavalots \u00e9s un repte que puntua. Cada paisatge de destrucci\u00f3 \u00e9s una vict\u00f2ria. Barcelona sembla a punt de rendir-se. La ciutat continuar\u00e0 cremant. Nom\u00e9s hi ha una soluci\u00f3 i demana poc soroll: intel\u00b7lig\u00e8ncia, intel\u00b7lig\u00e8ncia i m\u00e9s intel\u00b7lig\u00e8ncia.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els governants volen tornar a reformar el Codi Penal per frenar l’activitat de la guerrilla urbana – \u00e9s m\u00e9s exacte que dir-ne v\u00e0ndals, br\u00e8tols o anti-sistema – que ha fet…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4585"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4585"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4585\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4585"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4585"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4585"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}