\t\t\t\tL\u2019altre dia, durant la llarga sobretaula d’un dinar d’aquests passats jorns festius de Setmana Santa, vaig comprovar que cada cop em costa m\u00e9s defensar els pol\u00edtics, em refereixo a la majoria dels que (siguin del partit que siguin) es dediquen de bona fe a gestionar les nostres institucions sense cobrar sous estratosf\u00e8rics, sense posar la m\u00e0 a la caixa i sense enredar els ciutadans. Els meus interlocutors van repetir idees molts presents en la nostra societat, algunes generalitzacions habituals que, tot i ser injustes, tenen un fort arrelament, cada cop m\u00e9s ampli a causa – suposo – de la crisi econ\u00f2mica: els pol\u00edtics s\u00f3n uns aprofitats, els pol\u00edtics s\u00f3n aquells que no serveixen per a res m\u00e9s, els pol\u00edtics s\u00f3n irresponsables, els pol\u00edtics s’han oblidat de la gent de baix, els pol\u00edtics fan el que volen, etc\u00e8tera.<\/p>\n
Vaig intentar argumentar que, com en tot col\u00b7lectiu professional, entre els pol\u00edtics hi ha gent que fa les coses b\u00e9 i gent que fa les coses malament, gent digna d’admiraci\u00f3 i gent que \u00e9s un perill p\u00fablic. Amb tot, he d’admetre que, aquesta vegada, no vaig tenir l’\u00e0nim de sempre a l’hora de replicar els t\u00f2pics de la desafecci\u00f3 democr\u00e0tica. Potser perqu\u00e8 aquesta desafecci\u00f3 \u00e9s alimentada i accelerada, en els darrers temps, pels actes i les paraules de pol\u00edtics tan principals com el president del Govern espanyol i diversos dels seus ministres.<\/p>\n
Si intentem anar m\u00e9s enll\u00e0 dels llocs comuns i de les consignes antipol\u00edtiques que projecten una idea essencialment perversa i fatalment irreparable de la governaci\u00f3 democr\u00e0tica tal i com la coneixem, ens trobem un diagn\u00f2stic m\u00e9s inquietant del que els meus amables interlocutors em plantejaven mentre les processons religioses passaven pel carrer. A la vista dels canvis de criteri sobtats i molt mal explicats de Rajoy i del seu equip, la conclusi\u00f3 del ciutad\u00e0 (i la dels suposats experts en els misteris econ\u00f2mics i pol\u00edtics) \u00e9s terrible i depriment: aquests politics no saben on van. Rajoy no sap on va, excepte pel que fa al futur de les autonomies, que serviran per posar damunt la taula europea l\u2019atractiu boc expiatori m\u00e9s f\u00e0cil d’esquarterar i per dissimular aix\u00ed l\u2019evident negativa del Govern central a abordar reformes estructurals serioses, com tot el que t\u00e9 a veure amb els funcionaris.<\/p>\n
Rajoy no sap on va i la sensaci\u00f3 de desori \u00e9s evident en l’ambient. El l\u00edder del PP va oferir-se a la societat espanyola com l’opci\u00f3 de la claredat, la coher\u00e8ncia i la determinaci\u00f3 enfront del que havia estat Zapatero i el PSOE. A l’hora de la veritat, per\u00f2, Rajoy fa tot el contrari del que havia anunciat en campanya i, a m\u00e9s, improvisa de manera desconcertant, com ho demostra la recent tisorada (comunicada de manera vergonyant) de deu mil milions menys per a sanitat i educaci\u00f3 pocs dies despr\u00e9s d’haver explicat els nous pressupostos generals de l’Estat. Alguns creuen que els mercats van convertir Zapatero en un pobre titella en mans de no se sap qui per\u00f2, de fet, l’anterior president va perdre la seva autoritat i credibilitat molt abans, quan va negar la realitat obstinadament mentre tothom veia venir el drama. Ara, li passa tres quarts del mateix a Rajoy, que es pensava ser m\u00e9s espavilat que Brussel\u00b7les, els mercats, Merkel i els xinesos junts, un pecat de sup\u00e8rbia que avui el fa apar\u00e8ixer com un l\u00edder sense lideratge, totalment desbordat per unes circumst\u00e0ncies a les quals pretenia burlar ing\u00e8nuament.<\/p>\n
Una societat que comprova que els seus pol\u00edtics principals no saben on van \u00e9s una societat que tendeix a pensar que la pol\u00edtica \u00e9s in\u00fatil, que \u00e9s una despesa sup\u00e8rflua. El darrer bar\u00f2metre del CIS corresponent al mes de mar\u00e7 assenyala que la poblaci\u00f3 espanyola considera que la classe pol\u00edtica i els partits s\u00f3n el tercer problema del pa\u00eds, per darrera de l’atur i de les dificultats econ\u00f2miques. Els que haurien de plantejar\u00a0 solucions per tirar endavant s’han convertit en el problema, la nosa i l’obstacle.<\/p>\n
Qu\u00e8 hi ha darrere del tacticisme de Rajoy? La por de perdre les eleccions. Per aix\u00f2 va ajornar la presentaci\u00f3 dels pressupostos generals de l’Estat fins despr\u00e9s dels comicis andalusos, per aix\u00f2 no retalla el sou dels funcionaris ni la despesa corrent, per aix\u00f2 destina recursos a trams de l\u2019AVE que no porten enlloc, per aix\u00f2 impulsa una amnistia fiscal, per aix\u00f2 s’oblida del deute amb Catalunya, per aix\u00f2 apunta cap a les autonomies. El m\u00e0xim dirigent de la dreta espanyola encara no ha ent\u00e8s, de deb\u00f2, la gravetat del moment que estem vivint.<\/p>\n
Sense un cert menyspreu per les pr\u00f2ximes eleccions, no hi ha coratge a l’hora de prendre decisions. A les Espanyes, nom\u00e9s hi ha un pol\u00edtic que, de moment, ha demostrat tenir clar que \u00e9s m\u00e9s important salvar els mobles que no pas quedar b\u00e9 en les enquestes: Artur Mas. No se li pot negar que ha assumit el repte sense subterfugis. M\u00e9s enll\u00e0 de la molta o escassa compet\u00e8ncia dels seus consellers i de les conegudes limitacions inherents al\u00a0 poder auton\u00f2mic, el lideratge de Mas ha transm\u00e8s confian\u00e7a a la societat catalana, la qual cosa no es pot dir de Rajoy respecte de la societat espanyola. Potser Mas va aprendre lli\u00e7ons m\u00e9s profitoses que Rajoy durant la travessia pel desert.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019altre dia, durant la llarga sobretaula d’un dinar d’aquests passats jorns festius de Setmana Santa, vaig comprovar que cada cop em costa m\u00e9s defensar els pol\u00edtics, em refereixo a la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4590"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4590"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4590\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4590"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4590"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4590"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}