\t\t\t\tLes lleng\u00fces serveixen per comunicar-se per\u00f2 cal ser ruc o c\u00ednic per pensar que s\u00f3n \u00fanicament eines. Com sempre li agrada de dir al col\u00b7lega i amic M\u00e0rius Serra, les lleng\u00fces s\u00f3n dip\u00f2sits i arxius de la mem\u00f2ria de la gent, on queden enregistrades les relacions de poder i els avatars dels pobles. Amb la llengua no nom\u00e9s designo el meu m\u00f3n i em faig entendre, tamb\u00e9 evoco els morts i, d’alguna manera, hi parlo. Dilluns vinent celebrarem la festa de Sant Jordi, que \u00e9s una jornada de llibres i, per tant, de lleng\u00fces. Els llibres que s’editen, es compren i es llegeixen acrediten la vitalitat d’una llengua i ens recorden que cap llengua no \u00e9s un luxe ni un caprici, sin\u00f3 la manera com una determinada comunitat expressa la seva experi\u00e8ncia i s’afirma en un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s petit i m\u00e9s intercomunicat. Sant Jordi \u00e9s el dia de tots els llibres i, a la vegada, \u00e9s el gran dia de la literatura escrita en catal\u00e0.<\/p>\n
Aviat far\u00e0 un any que aquest diari que teniu a les mans tamb\u00e9 s’escriu en catal\u00e0. Aquest primer aniversari \u00e9s una excel\u00b7lent not\u00edcia en un moment en qu\u00e8 aquestes no sovintegen. Per a molts, es tracta d’un fet natural i normal que, com demostra la seva magn\u00edfica acollida entre els lectors d\u2019aquesta centen\u00e0ria cap\u00e7alera, assenyala la bona\/mala salut d’una llengua que tenia tots els n\u00fameros per desapar\u00e8ixer durant el passat segle XX. Cal ser conscients de les dificultats que ens han precedit i tenir perspectiva. La llengua de la meva mare podia no haver estat ja la meva, si les coses haguessin anat d’una altra manera. Aquesta \u00e9s una reflexi\u00f3 que em faig despr\u00e9s de llegir el monumental i atrevit estudi que el professor August Rafanell ha escrit sobre la q\u00fcesti\u00f3, i que hauria de ser un dels llibres m\u00e9s venuts i m\u00e9s comentats d’aquest Sant Jordi i de tot aquest any.<\/p>\n
Sota el modest t\u00edtol Not\u00edcies d’abans d’ahir. Llengua i cultura catalanes al segle XX<\/em> (Acontravent), Rafanell ens proposa un viatge apassionant per un segle de la hist\u00f2ria cultural de Catalunya, Espanya i Europa. Amb un desplegament documental de gran riquesa i una perspic\u00e0cia poc habitual, aquest savi va descabdellant el fil de la superviv\u00e8ncia d’una llengua i d’una identitat, aix\u00ed com moltes de les narratives del catalanisme cultural, fins i tot aquelles m\u00e9s exc\u00e8ntriques. L’obra il\u00b7lumina molts debats presents sense voler-ho. Com no puc parlar de tot el llibre, em centrar\u00e9 nom\u00e9s en la segona part, dedicada a \u201cLa destrucci\u00f3 del catal\u00e0 durant el franquisme\u201d, un text de gran calat que podria editar-se per separat – \u00e9s una bona idea de Vicen\u00e7 Pag\u00e8s – i que – afegeixo jo – es podria donar a llegir a tots els escolars d’Espanya, i a tots els alts c\u00e0rrecs. Aix\u00f2 si que f\u00f3ra Educaci\u00f3 per la ciutadania!<\/p>\n Sense estrid\u00e8ncies, a cavall d’una prosa \u00e0gil i fiblant, amb un constant contrapunt de fonts, aquest professor de la Universitat de Girona descriu la mala vida de la llengua catalana a partir de 1939, un cop Franco instaura el seu r\u00e8gim, que prohibeix totes les lleng\u00fces que no siguin el castell\u00e0 o espanyol. El frac\u00e0s de les pol\u00edtiques inicials d’extermini total del catal\u00e0 (per fer-ho haurien d’haver eliminat tots els catalanoparlants de cop) va donar pas a les pol\u00edtiques de transig\u00e8ncia i, posteriorment, al simulacre d’un respecte oficial per la llengua dels ind\u00edgenes quan es va permetre la publicaci\u00f3 de llibres i les representacions teatrals. La societat catalana va aguantar el cop durant els\u00a0 quaranta i cinquanta perqu\u00e8 hi havia una catalanitat pre-ideol\u00f2gica que formava part del dia a dia, \u201cde l’esma dels catalans normals i corrents\u201d. Segons Rafanell, \u201cm\u00e9s que de resist\u00e8ncia, doncs, potser convindria parlar de resili\u00e8ncia\u201d.<\/p>\n Les coses van canviar una d\u00e8cada m\u00e9s tard, amb l’acceleraci\u00f3 del m\u00f3n. L’eminent fil\u00f2leg ho resumeix aix\u00ed: \u201cA la d\u00e8cada dels seixanta es tanca el cicle de la normalitzaci\u00f3 del castell\u00e0 entre els catalans. Pel que manen, el perill catal\u00e0 – que, no ens enganyem, \u00e9s el perill del catal\u00e0 – ha desaparegut\u201d. La digl\u00f2ssia – que condemna el catal\u00e0 a servir nom\u00e9s per a certes coses i no per a totes\u00a0 – anir\u00e0 recobrint les actituds dels parlants, inercialment. El turisme, la televisi\u00f3 i la cultura de masses aconsegueixen molt m\u00e9s que la censura i es consolida \u201cel tracte de residu que donaven al catal\u00e0 els amos del moment\u201d. Malgrat la molta feina feta pel PSUC, l’Esgl\u00e9sia, \u00d2mnium Cultural i el Bar\u00e7a per divulgar massivament el catal\u00e0 quan \u201cno sonava oficialment enlloc\u201d, Rafanell ens recorda que \u201cel pa\u00eds del 1975 es troba m\u00e9s descatalanitzat que mai\u201d. Un exemple: els que corrien per les assembles universit\u00e0ries saben que parlar-hi en catal\u00e0 era quasi un exotisme.<\/p>\n On som avui? Animem el professor Rafanell a escriure un nou llibre sobre la reconstrucci\u00f3 del catal\u00e0 durant la democr\u00e0cia, per tal de posar en net els aven\u00e7os i els retrocessos de la llengua en els darrers trenta anys, amb la mateixa finor amb qu\u00e8 ha disseccionat la sort del nostre idioma sota la dictadura. Avui tenim una escola catalanitzada per\u00f2 assetjada per una ofensiva\u00a0 que vol posar fi a la immersi\u00f3; avui tenim uns mitjans p\u00fablics i privats en catal\u00e0 que funcionen molt b\u00e9 per\u00f2 que no penetren en totes les capes de la poblaci\u00f3; avui tenim el catal\u00e0 en plena salut a les xarxes socials per\u00f2 esc\u00e0s en \u00e0mbits com la just\u00edcia, els negocis o moltes industries de l’entreteniment. La mala vida de la llengua catalana va per barris i obliga els catalanoparlants a exercir una milit\u00e0ncia que no t\u00e9 res de natural ni de normal, encara que sigui llastimosament habitual.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les lleng\u00fces serveixen per comunicar-se per\u00f2 cal ser ruc o c\u00ednic per pensar que s\u00f3n \u00fanicament eines. Com sempre li agrada de dir al col\u00b7lega i amic M\u00e0rius Serra, les…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4594"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4594"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4594\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4594"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4594"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4594"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}