\t\t\t\tEl m\u00f3n culer i una part important de tot el pa\u00eds es demana \u2013 enmig de les trompades de la crisi i les incerteses de la pol\u00edtica \u2013 si hem arribat o no al final del cicle glori\u00f3s viscut aquests anys pel FC Barcelona amb Pep Guardiola com a t\u00e8cnic i l\u00edder de l\u2019equip i \u2013 gaireb\u00e9 \u2013 de la naci\u00f3 que ens agradaria ser, si no f\u00f3ssim tan semblants a com el t\u00f2pic diu que som i, de moment, encara ens obstinem a certificar amb moltes de les nostres actituds. Interrogar-nos sobre l\u2019acabament d\u2019un cicle \u00e9s hum\u00e0 i normal, sobretot si es va de millor a pitjor, que \u00e9s el que ara li passa a la gran fam\u00edlia blaugrana. Alg\u00fa dir\u00e0 que la mentalitat culer retorna al seu perfil patidor d\u2019antany, aquell ambient fatalista que el jovent no ha conegut. Veurem. En tot cas, tothom sap \u2013 dins i fora del futbol \u2013 que la vida \u00e9s canvi i que el triomf t\u00e9 sentit perqu\u00e8 tamb\u00e9 hi ha la possibilitat de derrota i de p\u00e8rdua. S\u00f3n coses tan \u00f2bvies que nom\u00e9s s\u2019obliden quan la vict\u00f2ria esdev\u00e9 feli\u00e7 costum.<\/p>\n
Quan observem la complicada \u00e8poca que ens ha tocat de viure pel que fa a l\u2019economia i l\u2019ocupaci\u00f3 tamb\u00e9 ens demanem quan arribarem al final d\u2019aquest cicle de recessi\u00f3 que ens est\u00e0 generant unes angoixes per a les quals, sens dubte, no est\u00e0vem preparats. Els economistes m\u00e9s optimistes parlen de tres i quatre anys llargs encara de molt mala maror. Es comen\u00e7a a parlar de l\u2019any 2020 com d\u2019un hipot\u00e8tic llindar per entrar en la recuperaci\u00f3, potser perqu\u00e8 es tracta d\u2019una xifra rodona que, de passada, convida a tenir paci\u00e8ncia i a mirar de suportar les inclem\u00e8ncies sense desesperar-nos m\u00e9s del compte. En el m\u00e9s profund de la nostra cultura, hi ha arrelada la creen\u00e7a que despr\u00e9s dels anys de vaques flaques han de venir els anys de vaques grasses. Aix\u00f2 no obstant, els professionals del mal averany \u2013 aquests prosperen com les males herbes \u2013 asseguren que despr\u00e9s de les vaques flaques tamb\u00e9 poden venir les vaques cadav\u00e8riques i les vaques fossilitzades. Mama, por!<\/p>\n
Els catalans tenim tend\u00e8ncia al dramatisme vinculat a l\u2019acabament real o imaginari dels cicles. Escric aquest paper quan encara no se sap si Guardiola renovar\u00e0, per\u00f2 un no voldria estar en la pell del brillant entrenador, perqu\u00e8 molts considerarien el seu ad\u00e9u com una cat\u00e0strofe irreparable, una desgr\u00e0cia col\u00b7lectiva que hauria de sumir-nos en una depressi\u00f3 obligada, molt m\u00e9s greu que tota la resta d\u2019assumptes que ens ocupen i preocupen. Els cicles comencen i s\u2019acaben, se succeeixen d\u2019acord amb la suma de circumst\u00e0ncies, voluntats i atzars i no passa res. Per cert, amb dosis menors de dramatisme segur que pensar\u00edem millor.<\/p>\n
M\u00e9s que cicles, a vegades, tots voldr\u00edem s\u00ednies, que tamb\u00e9 s\u00f3n circulars per\u00f2 tenen un problema insalvable: ens encadenen i ens obliguen a fer sempre el mateix breu cam\u00ed, milers i milers de vegades, sense anar enlloc. La s\u00ednia \u00e9s \u00fatil per\u00f2 nom\u00e9s funciona amb rucs.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El m\u00f3n culer i una part important de tot el pa\u00eds es demana \u2013 enmig de les trompades de la crisi i les incerteses de la pol\u00edtica \u2013 si hem…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4599"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4599"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4599\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4599"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4599"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4599"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}