{"id":4601,"date":"2012-05-02T00:00:45","date_gmt":"2012-05-01T23:00:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1283"},"modified":"2012-05-02T00:00:45","modified_gmt":"2012-05-01T23:00:45","slug":"altre-cop-davant-la-morta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/05\/02\/altre-cop-davant-la-morta\/","title":{"rendered":"Altre cop davant la Morta?"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tEl mes d&#8217;octubre de 1898, en ple desastre colonial espanyol, Joan Maragall escrivia el seg\u00fcent en una carta a Joaquim Freixas: \u201cLa q\u00fcesti\u00f3 per Catalunya \u00e9s europe\u00eftzar-se, tallant m\u00e9s o menys lentament la corda que la lliga a <em>la Morta<\/em>. El viure \u00e9s el primer dever. Qui no vulga seguir que no segueixi. Per a Espanya ha arribat all\u00f2 de: s\u00e1lvese quien pueda\u201d. Amb totes les enormes dist\u00e0ncies que calgui, \u00e9s inevitable trobar paral\u00b7lelismes entre aquell moment lluny\u00e0 i la nostra atribolada actualitat. L&#8217;Espanya d&#8217;avui no \u00e9s el pa\u00eds derrotat d&#8217;una guerra colonial sin\u00f3 un Estat sota amena\u00e7a d&#8217;intervenci\u00f3 per part de la Uni\u00f3 Europea, dirigit per un govern poc cre\u00efble, llastrat per la confusi\u00f3 interna i la manca de lideratge i coratge pol\u00edtics. <em>La Morta<\/em> descrita pel poeta Maragall era &#8211; \u00e9s obvi &#8211; l&#8217;Espanya podrida i decadent de la Restauraci\u00f3. Som altre cop davant <em>la Morta<\/em>?<\/p>\n<p>El primer que cal dir \u00e9s que Espanya ha entrat al segle XXI amb gaireb\u00e9 tots els deures fets. Ha trencat el seu a\u00efllament internacional, ha modernitzat l&#8217;administraci\u00f3, ha enterrat el militarisme, ha vist dissoldre&#8217;s el conflicte religi\u00f3s i ha creat una societat de classes mitjanes. El gran problema pendent estructural d&#8217;Espanya \u00e9s avui el repartiment del poder pol\u00edtic en funci\u00f3 de l&#8217;exist\u00e8ncia de nacions diverses dins d&#8217;un mateix Estat. De tots els factors que van propiciar la Guerra Civil, el conflicte nacional-identitari \u00e9s l\u00b4\u00fanic que perviu i \u00e9s notori que l&#8217;edifici auton\u00f2mic no va resoldre&#8217;l. Es pot parlar, doncs, amb propietat avui de <em>la Morta<\/em>? Semblaria exagerat fer-ho, sobretot des del catalanisme, si tenim en compte, com b\u00e9 va explicar el professor Vicente Cacho Viu, que el nacionalisme catal\u00e0 \u00e9s un dels principals elements de dinamitzaci\u00f3 i obertura d&#8217;Espanya. L&#8217;intervencionisme catalanista &#8211; la darrera p\u00e0gina del qual va ser escrita pel t\u00e0ndem Jordi Pujol-Pasqual Maragall &#8211; va fer molta feina, per\u00f2 no va obtenir el reconeixement ampli que esperava. Els l\u00edmits de l&#8217;actual autonomia il.lustren aquesta amarga paradoxa.<\/p>\n<p>Amb tot, si observem i escoltem bona part de les elits espanyoles i si llegim la premsa de Madrid, la mentalitat de fons respecte de Catalunya no ha canviat gaire d&#8217;en\u00e7\u00e0 de 1898. Avui, <em>la Morta<\/em> \u00e9s l&#8217;Espanya mental, una consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva que continua fidel als prejudicis i conviccions de fa m\u00e9s d&#8217;un segle. En el centre d&#8217;aquesta consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva espanyola hi ha la noci\u00f3 d&#8217;anomalia aplicada al fet nacional catal\u00e0. Anomalia implica disfunci\u00f3: el catal\u00e0 \u00e9s un espanyol defectu\u00f3s, tan estrany que fins i tot parla una llengua diferent quan podria parlar \u201cel idioma com\u00fan\u201d. D&#8217;entrada, quants espanyols admeten que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3? La Constituci\u00f3 de 1978 parla de <em>nacionalitats<\/em>. La cultura pol\u00edtica de la democr\u00e0cia &#8211; \u00e9s un fet molt greu &#8211; no ha modificat gens ni mica el centralisme i l&#8217;unitarisme de la societat espanyola, per aix\u00f2 qualsevol reclamaci\u00f3 de Catalunya \u00e9s percebuda mec\u00e0nicament com un xantatge insofrible.<\/p>\n<p>L&#8217;impacte de la p\u00e8rdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines en les relacions Barcelona-Madrid va ser alt\u00edssim. Les elits catalanes, identificades amb el sistema de C\u00e1novas i el seu proteccionisme, van comen\u00e7ar a veure la llum arran de la fi desgraciada del somni imperial. Abans, la burgesia catalana s&#8217;havia embolicat amb la bandera espanyola per anar contra l&#8217;autonomia aranzel\u00e0ria que el Govern Sagasta va concedir a l&#8217;illa. La premsa catalanista,\u00a0 favorable a la llibertat dels cubans, acusava els industrials catalans de viure\u00a0 preocupats nom\u00e9s pels seus negocis. La <em>pela<\/em> era i \u00e9s la <em>pela<\/em>.<\/p>\n<p>Enric Prat de la Riba &#8211; que ha passat a la hist\u00f2ria com un home d&#8217;ordre &#8211; va escriure llavors articles molt durs i l\u00facids contra la miopia de les classes dirigents que no mostraven cap inter\u00e8s en l&#8217;autonomia de Catalunya i que acceptaven ser governats per pol\u00edtics incompetents i corruptes. S&#8217;aferraven mesells a <em>la Morta<\/em>. El desastre del 98 era vist pel futur president de la Mancomunitat com \u201cl&#8217;inici del c\u00e0stig a qu\u00e8 s&#8217;ha fet creditor l&#8217;industrialisme exagerat de la nostra gent i el seu menyspreu per tots els interessos que no s\u00f3n els exclusivament materials\u201d. Aquestes paraules s\u00f3n d&#8217;una actualitat viv\u00edssima i segur que avui alguns titllarien Prat de la Riba d&#8217;ingenu i de radical. Per\u00f2 \u00e9s ell qui, finalment, va tenir la ra\u00f3 i qui m\u00e9s va fer per conv\u00e8ncer la burgesia que l&#8217;\u00fanic cam\u00ed per encarar el segle XX amb dignitat era el catalanisme.<\/p>\n<p>El xoc entre la burgesia catalana i la pol\u00edtica moribunda de Madrid va fer-se m\u00e9s intens i ni les promeses reformistes del general Polavieja van aturar el corrent transformador. Com explica molt b\u00e9 Francesc Cabana, el ministre de Finances del Govern Silvela, Villaverde, va refusar la petici\u00f3 d&#8217;un concert econ\u00f2mic com el del Pa\u00eds Basc i Navarra a la vegada que augmentava la pressi\u00f3 fiscal per pagar el deute de la guerra. Aix\u00f2 va provocar aqu\u00ed la protesta coneguda com el <em>Tancament de Caixes<\/em>, liderada pel doctor Robert, alcalde de Barcelona. Els sona, tot aix\u00f2?<\/p>\n<p><em>La Morta<\/em> dels temps de Maragall no era morta del tot. Malferida i humiliada pels Estats Units i els cubans, encara tenia prou for\u00e7a per negar a la societat catalana el que uns prohoms assenyats sol\u00b7licitaven sense cap voluntat separatista. <em>La Morta<\/em> d&#8217;avui, estretament vigilada i humiliada per Alemanya i la burocr\u00e0cia implacable de Brussel\u00b7les, i amb menys sobirania que fa cent anys, fa que l&#8217;hereu d&#8217;aquell ministre Villaverde, el loqua\u00e7 Montoro, exigeixi al Govern de Catalunya el compliment dels deures mentre el Govern central incompleix c\u00ednicament els seus compromisos amb els catalans. Qu\u00e8 farem nosaltres? Qu\u00e8 ens recomanaria el jove Prat de la Riba?\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El mes d&#8217;octubre de 1898, en ple desastre colonial espanyol, Joan Maragall escrivia el seg\u00fcent en una carta a Joaquim Freixas: \u201cLa q\u00fcesti\u00f3 per Catalunya \u00e9s europe\u00eftzar-se, tallant m\u00e9s o&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4601"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4601"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4601\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4601"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4601"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4601"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}