\t\t\t\tEl Govern presidit per\u00a0 Rajoy ha aprovat un Reial Decret Llei de mesures urgents per garantir – diuen – la sostenibilitat del sistema de salut p\u00fablica i – afegeixen – millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions. Aquesta iniciativa ha resultat especialment pol\u00e8mica a Catalunya perqu\u00e8 \u00e9s una manera gens dissimulada d’envair les compet\u00e8ncies auton\u00f2miques. De totes maneres, em sobta i em preocupa l’escassa resposta que, de moment, ha tingut l’aspecte m\u00e9s discutible i alarmant d’aquest Reial Decret Llei 16\/2012 d’abril, que \u00e9s la retirada de la targeta sanit\u00e0ria dels immigrants en situaci\u00f3 irregular que avui viuen a Espanya. Si no demostren que tenen tots els papers en regla, aquestes persones no tindran acc\u00e9s a la sanitat p\u00fablica a partir del dia 1 de setembre. Fins ara, n’hi havia prou amb acreditar l’empadronament per obtenir la targeta sanit\u00e0ria.<\/p>\n
El canvi \u00e9s m\u00e9s rellevant que no sembla. Segons l’Executiu popular, els estrangers \u201cno registrats ni autoritzats com a residents a Espanya\u201d nom\u00e9s rebran atenci\u00f3 d’urg\u00e8ncies i, en el cas de les dones, assist\u00e8ncia a l’embar\u00e0s, part i postpart. Als menors de 18 anys se’ls tractar\u00e0 com a ciutadans espanyols a efectes sanitaris, suposo que per evitar que un govern democr\u00e0tic a Europa pugui ser acusat, a comen\u00e7aments del segle XXI, de desentendre’s de la sort d’infants i adolescents; els adults amb malalties infeccioses\u00a0 tamb\u00e9 podrien ser atesos. Les autoritats centrals afirmen que aquestes restriccions permetran estalviar uns 500 milions, xifra discutida per diversos experts.<\/p>\n
Hi ha l\u00ednies vermelles que l’Estat democr\u00e0tic no pot traspassar perqu\u00e8 llavors perd tota la seva autoritat com a gestor del b\u00e9 com\u00fa. Una d’aquestes l\u00ednies t\u00e9 a veure amb els m\u00e9s febles d’entre els m\u00e9s febles, que s\u00f3n els immigrants que malviuen en els llims jur\u00eddics que representa el fet de no tenir papers. Des de la nostra condici\u00f3 de ciutadans amb tots els drets i accessos a la xarxa de serveis que ens proporcionen – tot i les retallades – les administracions que sostenim, ens costa molt d’imaginar l’exist\u00e8ncia de qui \u00e9s a baix de tot, all\u00ed on la solidaritat arriba amb comptagotes. Per\u00f2 tenim un deure \u00e8tic i pol\u00edtic de fer-ho, per evitar la deshumanitzaci\u00f3 de l’estranger i, com \u00e9s evident, la nostra.<\/p>\n
No ens podem permetre la deshumanitzaci\u00f3, aix\u00f2 voldria dir que no hem apr\u00e9s cap lli\u00e7\u00f3 de la hist\u00f2ria i que el que va passar a Europa abans de 1945 no t\u00e9 cap significat per a nosaltres. Ens hem d’obligar a fer l’exercici d’empatia amb qui menys t\u00e9, per lluitar contra el mal corrosiu de la indifer\u00e8ncia anestesiant. L’immigrant sense papers no \u00e9s un fantasma encara que legalment se l’ignori, \u00e9s alg\u00fa amb uns drets inalienables b\u00e0sics i una dignitat que penja de pocs fils. En aquest sentit, l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria \u00e9s clau per assegurar aquesta dignitat a l’estranger que no disposa d’un estatut regularitzat i, a la vegada, \u00e9s – com han subratllat algunes organitzacions – una mesura elemental per evitar riscos m\u00e9s grans i situacions que desbordin les administracions. Em sembla que el cam\u00ed m\u00e9s intel\u00b7ligent \u00e9s aqu\u00ed tamb\u00e9 l\u00b4\u00fanica posici\u00f3 \u00e8ticament defensable des de la tradici\u00f3 il\u00b7lustrada i la cultura dels Drets Humans.<\/p>\n
S\u00f3c partidari de fer un debat a fons, tranquil i enraonat, sobre\u00a0 els excessos de despesa dels governs, sobre la destinaci\u00f3 concreta que tenen els recursos que provenen dels impostos que paguem, i sobre quines prioritats\u00a0 ha de tenir una administraci\u00f3 efica\u00e7 quan, arran de la crisi, ens hem adonat que cal repensar l’organitzaci\u00f3 de l’Estat de benestar perqu\u00e8 pugui continuar existint, per redistribuir la riquesa i crear cohesi\u00f3 social sense malbaratar. Aquesta \u00e9s una discussi\u00f3 pertinent abans, durant i despr\u00e9s de la crisi, i al marge de la derrota de Zapatero o de la vict\u00f2ria d\u2019Hollande. Per\u00f2 aquesta discussi\u00f3 no pot deixar de banda la dignitat dels m\u00e9s febles.<\/p>\n
Encara que ho sembli, no estem parlant d’immigraci\u00f3. Estem parlant de quina jerarquia volem donar a la vida humana en una societat democr\u00e0tica avan\u00e7ada i de si serem capa\u00e7os de fer pol\u00edtiques justes tot i que calgui fer pol\u00edtiques molt dures. Els grans partits democr\u00e0tics, de dreta i d’esquerra, no poden cedir en aquesta batalla per la dignitat de la persona. Si cedeixen, legitimaran de manera su\u00efcida els pitjors enemics de la llibertat i del benestar.<\/p>\n
PP i PSOE s’acusen m\u00fatuament d’haver perm\u00e8s l’entrada irregular d’estrangers durant els seus respectius governs anteriors, quan l’economia creixia. Les dades indiquen que els dos grans partits van actuar fr\u00edvolament anys enrere. Ambd\u00f3s no tenen gaire credibilitat en aquest terreny. Cal parlar seriosament de la necessitat de regular la immigraci\u00f3 que pot absorbir cada Estat membre de la UE, precisament perqu\u00e8 la cohesi\u00f3 social, la integraci\u00f3 i la dignitat de totes les persones exigeixen controls racionals i eficients. Ara, els nouvinguts sense papers que ja tenim a casa no poden ser tractats com a objectes.<\/p>\n
El Govern central est\u00e0 disposat a tirar endavant unes mesures sobre salut que no hem d’acceptar de cap de les maneres. Els ciutadans no podem fer-nos c\u00f2mplices d’una exclusi\u00f3 que, si es realitza, ens aboca a una forma especialment c\u00ednica i miserable de barb\u00e0rie.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El Govern presidit per\u00a0 Rajoy ha aprovat un Reial Decret Llei de mesures urgents per garantir – diuen – la sostenibilitat del sistema de salut p\u00fablica i – afegeixen –…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4605"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4605"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4605\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4605"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4605"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4605"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}