\t\t\t\tLa hist\u00f2ria dels pobles, com la de cada individu, \u00e9s una successi\u00f3 de moments que es poden interpretar a partir de dues categories molt clares: progr\u00e9s i retroc\u00e9s. Se sap que hom progressa quan es pot demostrar provadament que la vida material i moral ha avan\u00e7at, en termes generals, de manera significativa en relaci\u00f3 amb l\u2019etapa anterior. A vegades, dins d\u2019un moment de progr\u00e9s material, apareixen signes de retroc\u00e9s moral, com tamb\u00e9 pot passar a l\u2019inrev\u00e9s, tot i que sembla que aix\u00f2 \u00e9s menys freq\u00fcent. Qualsevol societat pot viure situacions d\u2019aquesta mena i ning\u00fa t\u00e9 la recepta perfecta per evitar les dures conseq\u00fc\u00e8ncies que comporta una dislocaci\u00f3 aguda en aquest sentit.<\/p>\n
El que s\u00ed sabem \u00e9s que, quan el retroc\u00e9s material i\/o moral s\u2019apodera de l\u2019esperit col\u00b7lectiu apareix l\u2019espectre dela decad\u00e8ncia. Segonsel Diccionari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, la segona accepci\u00f3 d\u2019aquest mot significa un \u201cproc\u00e9s de debilitament d\u2019un sistema social com a conseq\u00fc\u00e8ncia del desenvolupament progressiu i la consolidaci\u00f3 de nous elements antit\u00e8tics\u201d. Decaure tamb\u00e9 \u00e9s anar cap a pitjor, perdre valor, deixar d\u2019estar al capdavant, entrar en una zona de pen\u00faries. El cas m\u00e9s citat \u00e9s el de la decad\u00e8ncia de l\u2019Imperi rom\u00e0. Hi ha qui diu quela Uni\u00f3 Europea, en comparaci\u00f3 amb d\u2019altres societats (algunes de l\u2019Orient lluny\u00e0 o d\u2019Am\u00e8rica), \u00e9s avui una societat decadent. Sobre aix\u00f2 s\u2019han escrit i s\u2019escriuen molts papers, alguns plens de xifres.<\/p>\n
Em costa veure l\u2019Europa actual com un espai de decad\u00e8ncia, tot i la crisi econ\u00f2mica i institucional que assetja el projecte nascut amb l\u2019excusa del carb\u00f3 i de l\u2019acer despr\u00e9s dela Segona GuerraMundial.Considero que els aven\u00e7os assolits als estats membres dela Uni\u00f3 Europeano permeten judicis tan negatius ni tan fr\u00edvols. Amb tot, sovint es diu que els europeus som febles en molts aspectes (econ\u00f2micament, culturalment, pol\u00edticament, militarment) i que estem en mans de Xina, dels Estats Units i de R\u00fassia per tot all\u00f2 que \u00e9s de pes. La fortalesa d\u2019Europa podria ser, doncs, moral? Podria ser-ho, perqu\u00e8 el Vell Continent \u00e9s l\u2019espai on els Drets Humans i les llibertats tenen un rang i un desenvolupament m\u00e9s clar i m\u00e9s s\u00f2lid, per\u00f2 no sabem si aquesta bandera \u00e9s prou grossa per ajudar-nos a combatre d\u2019altres decad\u00e8ncies possibles.<\/p>\n
Com a europeu no em sento decadent. S\u00f3c conscient de les dificultats i dels obstacles, tamb\u00e9 dels desafiaments de gruix que tenim al davant, per\u00f2 no noto que el nostre sistema s\u2019hagi debilitat fins aquest punt. Hem obert \u2013 aix\u00f2 s\u00ed – un debat sobre la sostenibilitat dels nostres mecanismes de benestar per\u00f2 hi ha un consens alt\u00edssim sobre la conveni\u00e8ncia de defensar unes conquestes que formen part del nucli dur de la dignitat de les persones. Decad\u00e8ncia f\u00f3ra renunciar a aquestes conquestes, per\u00f2 aix\u00f2 encara no ha passat i esperem que no passi. El fet que no sonin les trompetes i que ning\u00fa no faci grans discursos sobre l\u2019europeisme com a ideal no implica que h\u00e0gim caigut en un clot. No ser l\u00edders no implica autom\u00e0ticament convertir-se en decadents. El drama \u00e9s que caminem per una zona de grisos i el pessimisme esc\u00e8nic pot superar els arguments m\u00e9s engrescadors.<\/p>\n
Com a catal\u00e0 no s\u00e9 si hauria de sentir-me molt, poc o gens decadent. Si parlem de sentiments m\u00e9s que de raonaments, estic lluny de participar d\u2019aquest estat d\u2019\u00e0nim. Una altra cosa \u00e9s l\u2019impacte que t\u00e9 sobre les nostres vides la suma d\u2019una s\u00e8rie de dades objectivades sobre la realitat econ\u00f2mica, social, pol\u00edtica i cultural del pa\u00eds; en aquest cas, la temptaci\u00f3 de fer servir la paraula decad\u00e8ncia \u00e9s forta, \u00e9s persistent. Els catalans juguem amb una m\u00e0 lligada el partit de la globalitzaci\u00f3 i aix\u00f2 ens fa ser un p\u00e8l malfiats, tot i que – per exemple \u2013 tenim un sector exportador que \u00e9s molt important i que est\u00e0 salvant molts llocs de treball en aquests moments. En la mateixa l\u00ednia, podem valorar com a motiu de satisfacci\u00f3 la capacitat de projecci\u00f3 que tenen certes manifestacions culturals catalanes, capaces de superar moltes barreres.<\/p>\n
El fet que les estructures pol\u00edtiques d\u2019Espanya no hagin assegurat la superviv\u00e8ncia de la naci\u00f3 catalana com a tal i que les topades siguin di\u00e0ries en aquest terreny podria fer-nos pensar que som un poble decadent. Aquest estira i arronsa permanent amb Madrid cansa molt i suposa una despesa enorme d\u2019energies, per\u00f2 no implica decad\u00e8ncia perqu\u00e8 no hi ha, sortosament, una resignaci\u00f3 general, ans el contrari. Un sector central i din\u00e0mic de la societat catalana ha pres consci\u00e8ncia dels l\u00edmits d\u2019aquest disseny institucional i malda per trobar camins nous que assegurin, amb plantejaments del segle XXI, all\u00f2 que va comen\u00e7ar a prendre forma durant el darrer ter\u00e7 del segle XIX.<\/p>\n
La decad\u00e8ncia catalana, segons va escriure l\u2019economista J.A. Vandell\u00f3s durant la d\u00e8cada dels trenta, anava associada a una minva demogr\u00e0fica que s\u2019interpretava com la base d\u2019altres eventuals fen\u00f2mens de reculada. Aquesta era una mirada compartida per molts analistes d\u2019aquells temps. Avui, en canvi, sabem que les societats desenvolupades tendeixen a ser molt plurals internament i que la immigraci\u00f3 juga un paper clau, tant des del punt de vista econ\u00f2mic com cultural. L\u2019escolaritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria (mitjan\u00e7ant la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica) i l\u2019acc\u00e9s als serveis socials b\u00e0sics constitueixen un coix\u00ed que permet parlar d\u2019integraci\u00f3 efectiva de la immigraci\u00f3 i, per tant, de cohesi\u00f3 social. La decad\u00e8ncia no prov\u00e9 del fet immigratori, que \u00e9s general en el m\u00f3n occidental i particularment a l\u2019Europa rica. La llavor de decad\u00e8ncia f\u00f3ra, en tot cas, una desatenci\u00f3 de la formaci\u00f3 de les noves generacions, ja siguin d\u2019origen immigrant o aut\u00f2cton.<\/p>\n
La meva modesta hip\u00f2tesi \u00e9s que, ara com ara, la decad\u00e8ncia al nostre pa\u00eds, si hagu\u00e9s d\u2019arribar, tindria m\u00e9s a veure amb un retorn a les pors at\u00e0viques que amb qualsevol altra cosa. Per pors at\u00e0viques entenc els temors m\u00e9s arrelats de les generacions dels nostres pares i dels nostres avis, aquella obscura i densa capa de desconfian\u00e7a en el futur que va esquerdar tantes i tantes vides, fins a sumir-les en una tristesa permanent. La por que bloqueja \u00e9s la decad\u00e8ncia en estat pur perqu\u00e8 ho debilita tot completament, fins a impedir que una col\u00b7lectivitat es faci les preguntes m\u00e9s inc\u00f2modes, m\u00e9s irreverents i m\u00e9s urgents.<\/p>\n
Insisteixo: ni com a europeu ni com a catal\u00e0 considero que el nostre paisatge sigui el de la decad\u00e8ncia, per\u00f2 he d\u2019estar alerta per conjurar amb intel\u00b7lig\u00e8ncia aquelles amenaces \u2013 evidents o inadvertides \u2013 que ens hi podrien portar. La paraula decad\u00e8ncia no est\u00e0 de moda i quan apareix a escena sembla que nom\u00e9s ho fa per traslladar a la gent un sentiment lacerant de culpa davant d\u2019una realitat que s\u2019ha convertit en intractable a for\u00e7a de ser desconcertant i altament vol\u00e0til. Ser\u00edem decadents si contribu\u00edssim a eixamplar el forat de la desconfian\u00e7a designant el que \u00e9s un canvi radical d\u2019\u00e8poca com un periple for\u00e7osament regressiu i destructiu, com si totes les cartes ja fossin donades. Creure que el futur \u00e9s un reialme de predestinacions fortament blindades s\u00ed que \u00e9s obrir \u2013 em sembla – la porta de la pitjor decad\u00e8ncia.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La hist\u00f2ria dels pobles, com la de cada individu, \u00e9s una successi\u00f3 de moments que es poden interpretar a partir de dues categories molt clares: progr\u00e9s i retroc\u00e9s. Se sap…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4609"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4609"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4609\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4609"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4609"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4609"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}