{"id":4610,"date":"2012-05-11T00:00:58","date_gmt":"2012-05-10T23:00:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1319"},"modified":"2012-05-11T00:00:58","modified_gmt":"2012-05-10T23:00:58","slug":"topic-desmentit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/05\/11\/topic-desmentit\/","title":{"rendered":"T\u00f2pic desmentit"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tEl cas al\u00b7lucinant de Bankia desmenteix, en part, un gran t\u00f2pic de la nostra \u00e8poca. Gr\u00e0cies, doncs, a les elits, tan s\u00e0vies i exemplars, que ens han condu\u00eft fins aquest gran espectacle per ajudar-nos a veure-hi m\u00e9s clar. Gr\u00e0cies per mostrar-nos la funci\u00f3 amb tanta profusi\u00f3 de detalls.<\/p>\n<p>El t\u00f2pic central d\u2019aquest moment sost\u00e9 que l\u2019economia est\u00e0 absolutament agenollada davant de l\u2019economia i m\u00e9s concretament els mercats, que alguns presenten com si fossin entitats mal\u00e8voles amb filies i f\u00f2bies que determinen conspirativament la sort dels governs. Els pol\u00edtics \u2013 hi afegim &#8211; semblen joguines en mans de les forces financeres, pobres \u00e0nimes extraviades en un mar encrespat de confusi\u00f3, compromisos irrealitzables, promeses oblidades i pressions ineludibles. Vet aqu\u00ed que el drama de Bankia ens ensenya justament tot el contrari: alguns dels problemes que ara ens afecten m\u00e9s durament provenen de l\u2019imperi de la (mala) pol\u00edtica sobre l\u2019economia. \u00c9s clar\u00edssim.<\/p>\n<p>Les entitats principals que van donar lloc a Bankia \u2013 Caja Madrid i Bancaja \u2013 no es poden entendre al marge de la pol\u00edtica i \u2013 siguem m\u00e9s precisos \u2013 de la pol\u00edtica partidista feta des de les institucions p\u00fabliques. El paper al qual aspirava Caja Madrid no era independent de les estrat\u00e8gies pensades per assolir un nou repartiment de poder a l\u2019Espanya de la dita segona transici\u00f3, la que va convertir la capital del Regne en el que no havia pogut ser abans, fa cent cinquanta anys. Aznar, durant les seves dues legislatures, va reconfigurar les relacions de for\u00e7a entre centre i perif\u00e8ria, per articular l\u2019espai de la dreta d\u2019acord amb els interessos regionals emergents, sobretot els d\u2019unes classes urbanes que se sentien poc representades pel discurs socialista. Val\u00e8ncia \u2013 aqu\u00ed cal llegir-hi Bancaja &#8211; va esdevenir el gran aparador d\u2019aquest projecte, que sedu\u00efa molta gent perqu\u00e8 prometia un tros del gran past\u00eds a tothom. Recordin el lema, si us plau: \u201cEspa\u00f1a va bien\u201d.<\/p>\n<p>Quina eina havia de ser Caja Madrid i despr\u00e9s Bankia? Quina \u00e9s la professi\u00f3 del senyor Rodrigo Rato? Per qu\u00e8 s\u2019ha deixat que Bankia arrib\u00e9s a aquesta situaci\u00f3? Quina \u00e9s la responsabilitat dels pol\u00edtics quan es disfressen de gestors privats? Com cal anomenar la suma d\u2019incompet\u00e8ncia, inconsci\u00e8ncia i bombolla? Per qu\u00e8 el Banc d\u2019Espanya ha perm\u00e8s tot aix\u00f2?<\/p>\n<p>Els banquers professionals s\u00f3n pragm\u00e0tics i s\u2019entenen amb qui governa; aquesta actitud pot inquietar a qui necessiti hegemonies pol\u00edtiques que, m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 de les urnes, consolidin la substituci\u00f3 d\u2019unes elits per unes altres. Hi ha qui ha tingut pressa i ha volgut tenir-ho tot en fila: partits, bancs, mitjans. No \u00e9s precisament un tarann\u00e0 gaire liberal. Un amic meu subratlla la contradicci\u00f3 ir\u00f2nica d\u2019aquest quadre irritant: els qui ahir van privatitzar empreses \u2013 per donar-les als seus amics\u00a0 \u2013 avui han de nacionalitzar bancs. Gran viatge.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El cas al\u00b7lucinant de Bankia desmenteix, en part, un gran t\u00f2pic de la nostra \u00e8poca. Gr\u00e0cies, doncs, a les elits, tan s\u00e0vies i exemplars, que ens han condu\u00eft fins aquest&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4610"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4610"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4610\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4610"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4610"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4610"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}