\t\t\t\tOblidem, massa sovint, que la pol\u00edtica \u00e9s una eina. La pol\u00edtica no \u00e9s res m\u00e9s que un instrument per aconseguir algunes coses. Avui, podr\u00edem posar-nos d’acord en qu\u00e8 l’objectiu essencial de la pol\u00edtica democr\u00e0tica \u00e9s assegurar una vida digna, lliure i justa als ciutadans. Quan la pol\u00edtica no \u00e9s democr\u00e0tica, es redueix a una s\u00e8rie d’estrat\u00e8gies m\u00e9s o menys violentes per conquerir i conservar el poder; les societats sotmeses a r\u00e8gims dictatorials o a democr\u00e0cies buides no fan pol\u00edtica, s\u00f3n v\u00edctimes d’un poder arbitrari. Els pol\u00edtics de les democr\u00e0cies homologades s\u00f3n escollits -en teoria- per fer funcionar aquesta eina de la millor manera, en benefici de tothom i d’acord amb un contracte que es revisa cada quatre anys.<\/p>\n
Considerem, doncs, que la pol\u00edtica democr\u00e0tica \u00e9s una clau. Amb aquesta clau els nostres representants han d’obrir les portes que calgui a cada moment. La clau no sempre encaixa b\u00e9 al pany, a vegades rasca, a vegades es pot tor\u00e7ar, en casos extrems pot trencar-se. Els pol\u00edtics competents utilitzen la clau amb m\u00e0 ferma i delicada alhora, saben escoltar el clic del pany i saben improvisar el moviment prec\u00eds que ajuda a obrir la porta. La mateixa clau pot ser fabulosa en unes mans o completament inservible en unes altres. Des de 1945, a Europa, la clau de la pol\u00edtica democr\u00e0tica ha funcionat prou b\u00e9 i ha obert portes de dignitat, llibertat i just\u00edcia a milions de persones. Nosaltres hi vam arribar molt tard, per\u00f2 ja portem prou temps per afirmar que el balan\u00e7 \u00e9s positiu.<\/p>\n
Qu\u00e8 ens est\u00e0 passant en aquests moments? La clau de la pol\u00edtica democr\u00e0tica s’ha rovellat molt r\u00e0pidament. \u00c9s cert que ens aniria b\u00e9 tenir un bon grapat de l\u00edders com els que van impulsar el que avui \u00e9s la Uni\u00f3 Europea, per\u00f2 el problema principal \u00e9s l’eina de qu\u00e8 disposem. Qu\u00e8 \u00e9s el que ha rovellat la clau? Han estat tres agents els que, combinats de manera especial, l’han fet malb\u00e9: la crisi econ\u00f2mica, la corrupci\u00f3 i la p\u00e8rdua del control del temps de les decisions pol\u00edtiques a causa de l’acceleraci\u00f3 de la informaci\u00f3.<\/p>\n
La crisi econ\u00f2mica ha mostrat que els pol\u00edtics intentaven governar un m\u00f3n global amb institucions locals; la corrupci\u00f3 ha il\u00b7luminat la desfiguraci\u00f3 de l’inter\u00e8s general en mans de castes neofeudals -el terme l’agafo de l’amic Antoni Puigverd- que nom\u00e9s vetllen pel seu inter\u00e8s particular; i, finalment, el desconcert comunicatiu dels governs posa damunt la taula la manca de temps per reflexionar a fons sobre all\u00f2 que afectar\u00e0 la gent. Cal retenir que la crisi econ\u00f2mica \u00e9s -cada dia que passa es confirma de manera m\u00e9s evident- una crisi de la veritat. No sabem quina proporci\u00f3 de toxicitat real cont\u00e9 el nostre sistema financer i aix\u00f2 provoca una desconfian\u00e7a impossible de contrarestar. La pol\u00edtica no nom\u00e9s ha perm\u00e8s que s’arrib\u00e9s fins aquest punt sin\u00f3 que, en determinats casos, ha impulsat directament l’opacitat i la confusi\u00f3. La clau, coberta de rovell, ha esdevingut un objecte desagradable i que remet a l’arqueologia. Cal concloure, doncs, que la pol\u00edtica democr\u00e0tica \u00e9s una eina del passat?<\/p>\n
Els populistes, que tant proliferen arreu d’Europa, aix\u00ed ho pensen. Ells s\u00f3n partidaris de llen\u00e7ar la clau rovellada immediatament. El populisme de caire ultradret\u00e0 somia en un m\u00f3n en el qual els governants obrin les portes a puntades de peu o a cops de mall mentre el populisme d’extrema esquerra proposa desmuntar totes les portes d’un dia per l’altre, alegrement. En els dos casos, la pol\u00edtica deixa de tenir sentit perqu\u00e8 \u00e9s una p\u00e8rdua de temps. La clau, llavors, \u00e9s vista com una estranya rel\u00edquia, una cosa que els ciutadans -pobres cr\u00e8duls que tot s’ho empassen sense queixar-se gaire- deixaven en mans d’uns c\u00e0rrecs electes que gaireb\u00e9 mai assumien les seves responsabilitats. El que ha passat amb Bankia i els seus m\u00e0xims responsables alimenta de manera extraordin\u00e0ria aquesta idea, sobretot la que associa el pol\u00edtic professional amb una combinaci\u00f3 destructiva d’incompet\u00e8ncia i de saqueig tribal. I no cal ser neofeixista ni neocomunista per adonar-se de la difer\u00e8ncia elemental entre viure per a la pol\u00edtica<\/em> i viure de la pol\u00edtica.<\/em><\/p>\n Hi ha una altra gent que pensa que, malgrat totes les enormes dificultats i la desmoralitzaci\u00f3 imperant, cal intentar treure el rovell de la pol\u00edtica democr\u00e0tica abans no sigui massa tard. Jo s\u00f3c d’aquests. Hi ha tractaments per salvar objectes rovellats, nom\u00e9s cal voluntat i dedicaci\u00f3, i el convenciment que paga la pena continuar fent servir aquesta clau per mirar de construir una exist\u00e8ncia millor per a tothom. Si aconseguim eliminar el rovell d’aquesta clau, haurem d’aprofitar l’operaci\u00f3 per refor\u00e7ar-la.<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 de les divisions entre dretes i esquerres en termes cl\u00e0ssics, sembla que es dibuixa una nova fragmentaci\u00f3 arran de la crisi econ\u00f2mica a Europa: \u00e9s entre partidaris de restaurar la clau de la pol\u00edtica i partidaris de llen\u00e7ar-la. Aix\u00f2 no \u00e9s una simple reedici\u00f3 de la ratlla que antany separava reformistes de revolucionaris o pactistes d’intransigents. \u00c9s una pugna fatigant i molt polaritzada que cont\u00e9 restes d’altres combats (entre dem\u00f2crates i totalitaris, per exemple) i elements in\u00e8dits, els propis d’una \u00e8poca convulsa i creativa que tot just ara encetem. Ser\u00e0 el per\u00edode en el qual els governants hauran de demostrar humilitat, aferrar-se a la veritat tothora i practicar una exemplaritat sense fissures.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Oblidem, massa sovint, que la pol\u00edtica \u00e9s una eina. La pol\u00edtica no \u00e9s res m\u00e9s que un instrument per aconseguir algunes coses. Avui, podr\u00edem posar-nos d’acord en qu\u00e8 l’objectiu essencial…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4612"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4612"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4612\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4612"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4612"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4612"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}