\t\t\t\tL’\u00e8xit dels neonazis a les \u00faltimes eleccions de Gr\u00e8cia ha demostrat que continua sent v\u00e0lida aquella regla segons la qual el mal temps crida els b\u00e0rbars. Amb m\u00e9s o menys habilitat per assumir formalment les regles del sistema democr\u00e0tic i aprofitar-se’n, els populismes extremistes avancen en diversos estats europeus, especialment els que fan bandera de programes xen\u00f2fobs, racistes i, al capdavall, contraris a una societat oberta, plural i fonamentada en els drets humans. Alguns, com els grecs d’Aurora Daurada, no dissimulen el seu tarann\u00e0 violent i resulten grotescos en la seva posada en escena. D’altres, com els francesos del Front Nacional, han anat sofisticant i suavitzant el missatge i el seu m\u00e0rqueting, per anar conquerint franges d’electorat.<\/p>\n
En molts llocs del Vell Continent, els ultres marquen fortament l’agenda p\u00fablica o ho intenten amb obstinaci\u00f3 i un gran activisme, al carrer i a les xarxes socials. A m\u00e9s de Fran\u00e7a, aix\u00f2 passa a Pol\u00f2nia, \u00c0ustria, Su\u00efssa, Noruega, Finl\u00e0ndia, Hongria, Holanda, B\u00e8lgica, Dinamarca i Bulg\u00e0ria. Tots els partits de la dreta extrema no s\u00f3n iguals per\u00f2 tots ells es presenten com “la veu del poble” contra un establishment que acusen de “corrupte”, tots tenen una idea est\u00e0tica i purista de la identitat, i tots denuncien la globalitzaci\u00f3 i la Uni\u00f3 Europea. S\u00f3n partits molt actius als barris i aprofiten la crisi econ\u00f2mica per arribar a la gent mitjan\u00e7ant el suport als m\u00e9s necessitats d’entre els ciutadans aut\u00f2ctons: aturats, vells, malalts, joves en risc d’exclusi\u00f3, etc\u00e8tera.<\/p>\n
La pregunta \u00e9s obligada: som davant d’un paisatge semblant al que va propiciar, durant els anys trenta, l’ascens del feixisme, del nazisme i dels seus imitadors en diversos pa\u00efsos? La hist\u00f2ria mai no es repeteix completament i aix\u00f2 ens pot tranquil\u00b7litzar, per\u00f2 el present tamb\u00e9 pot copiar algunes coordenades del passat, de manera m\u00e9s fidel que no sembla. Pensava en aquesta possibilitat en llegir les magn\u00edfiques cr\u00f2niques que el periodista sevill\u00e0 Manuel Chaves Nogales -una de les firmes m\u00e9s brillants de l’etapa republicana- va enviar al diari madrileny Ahora el maig del 1933 des d’Alemanya, aplegades recentment en un volum titulat Bajo el signo de la esv\u00e1stica<\/em> i editat per Almuzara.<\/p>\n Prodigi d’agudesa observadora, d’an\u00e0lisi sociol\u00f2gica a peu de carrer i d’agilitat narrativa, les peces de Chaves Nogales s\u00f3n uns magistrals apunts del natural sobre la societat que, feia quatre dies, havia estat sedu\u00efda pel lideratge de Hitler. Com a dem\u00f2crata, liberal i republic\u00e0, Chaves Nogales no dissimula gaire la seva ang\u00fania davant del que veu i escolta, per\u00f2 mira d’entendre afinadament els mecanismes que han provocat aquella situaci\u00f3. He trobat tres fragments de les seves cr\u00f2niques que poden il\u00b7luminar la nostra actualitat. S\u00f3n lli\u00e7ons que refresquen la nostra mem\u00f2ria col\u00b7lectiva de l’horror.<\/p>\n Fa 79 anys, igual que avui, els enemics de la democr\u00e0cia i les llibertats tamb\u00e9 pretenien ser moderns, anticonvencionals i anticonservadors. Abjuraven, com fan ara, del present i plantejaven la seva lluita en termes de substituci\u00f3 generacional: “El nacionalsocialismo es, indudablemente, un movimiento reaccionario, pero no como se lo imaginan los reaccionarios espa\u00f1oles. Hablad a un joven nazi de las buenas cualidades de sus mayores, y ver\u00e9is qu\u00e9 infinito desprecio siente por ellos, c\u00f3mo los odia. \u00bfEl pasado? Un tejido de errores. \u00bfEl k\u00e1iser Guillermo? Un viejo cobard\u00f3n que le tenia miedo a la guerra”.<\/p>\n Fa 79 anys, igual que avui, hi havia sectors socials i persones m\u00e9s predisposats que d’altres a empassar-se ideologies i creences esquem\u00e0tiques que ofereixen esperan\u00e7a de tot a cent, a canvi d’un fanatisme cec i d’una obedi\u00e8ncia total al cabdill de torn: “Son millares y millares los comunistas de hace unos a\u00f1os que hoy se hallan convertidos al nacionalsocialismo sin que les quepa en la cabeza que han saltado limpiamente de un mundo a otro, consider\u00e1ndolo como una evoluci\u00f3n natural”. Aquesta peculiar mutaci\u00f3 s’ha repetit, en els darrers anys, a Fran\u00e7a i a diversos estats del centre i de l’est d’Europa.<\/p>\n Fa 79 anys, igual que avui, no calia que el gran demagog disposat a calar foc al sistema fos un personatge especialment brillant, ben preparat o amb un prestigi \u00e0mpliament reconegut. Llavors -com ara- n’hi havia prou amb una combinaci\u00f3 original d’oportunisme, ressentiment, determinaci\u00f3, por, mentida i propaganda per convertir qualsevol mediocre en l’amo del tros: “Cada vez se ve con m\u00e1s claridad que para esta faena de gobernar dictatorialmente los pueblos no son precisas unas dotes excepcionales. Los grandes conductores de los pueblos que nos llegaban a trav\u00e9s de la Historia se nos antojaban seres casi sobrenaturales. Ahora resulta que no; que un se\u00f1or con gabardina que no acierta a pintar un cuadro decorosamente, puede, merced a unes circunstancias providenciales, convertirse en uno de los seres se\u00f1eros de la Humanidad”. El cas de Franco, per dir-ne un que nosaltres coneixem b\u00e9, abona la tesi del l\u00facid Chaves Nogales.<\/p>\n En resum, no som als anys trenta del segle XX, per\u00f2 no s’hi val a badar.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’\u00e8xit dels neonazis a les \u00faltimes eleccions de Gr\u00e8cia ha demostrat que continua sent v\u00e0lida aquella regla segons la qual el mal temps crida els b\u00e0rbars. Amb m\u00e9s o menys…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4615"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4615"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4615\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4615"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4615"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4615"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}