\t\t\t\tEnyoro tres firmes que ens van deixar ja fa temps i que avui m’agradaria poder llegir sobre aquesta male\u00efda crisi: Manuel Ib\u00e1\u00f1ez Escofet, Jaume Lor\u00e9s i Joan Fuster. Ara, que fem massa cas de traficants de l’apocalipsi i recicladors d’utopies arnades, f\u00f3ra molt higi\u00e8nic enfrontar-nos a la lucidesa de tres lliurepensadors que, a m\u00e9s, van estar estretament vinculats a aquesta casa. Qu\u00e8 ens dirien, per exemple, de l’esc\u00e0ndol de Bankia aquests tres brillants escriptors de diaris, mestres a l’hora de recollir aquelles palpitacions del temps que fascinaven X\u00e8nius? Segur que hi posarien el bistur\u00ed amb m\u00e0 ferma. I \u00e9s molt probable que -a la vista de certes carreres p\u00fabliques que han fet llufa- acabessin parlant del cinisme. Sembla obligat.<\/p>\n
El problema de parlar d’aquestes coses tan sovint com ho fem ara \u00e9s el perill de semblar m\u00e9s ingenus del que som, com si volgu\u00e9ssim cridar al m\u00f3n que al Caf\u00e8 de Rick, a Casablanca, hem descobert que s’hi juga. Quines coses, oi? Si callem, per\u00f2, sembla que acceptem la pila d’eufemismes, subterfugis i faules que ens regalen di\u00e0riament. El forat de l’entitat financera que havia de ser emblem\u00e0tica no va ser responsabilitat dels gestors col\u00b7locats a dit sin\u00f3 de la crisi, se’ns diu. No \u00e9s una ajuda p\u00fablica el que es fa efectiu, sin\u00f3 una injecci\u00f3 de capital, se’ns repeteix. Per articular amb seguretat aquesta mena de discursos tan estranys a la realitat cal tenir una certa vocaci\u00f3 c\u00ednica, un talent natural a l’hora de considerar que les paraules ho aguanten tot i que el p\u00fablic \u00e9s, de natural, idiota. Ara, quan la broma puja a m\u00e9s de 30.000 milions d’euros, la ret\u00f2rica -per acurada que sigui- ja no hi pot fer res. I el cinisme apareix llavors sense cap glamur. El cinisme \u00e9s l’escut brut i trencat de qui s’ha dedicat a perseguir el bot\u00ed durant molt de temps.<\/p>\n
Fa menys de tres anys, vaig dedicar un paper a la relaci\u00f3 entre c\u00ednics i fan\u00e0tics i, en aquell moment, vaig proposar una tercera categoria h\u00edbrida entre les altres dues, que vaig anomenar mutant<\/em>. Vaig definir el mutant<\/em> com un c\u00ednic que veu una oportunitat en el fet de transvestir-se de fan\u00e0tic, d’il\u00b7luminat, de salvap\u00e0tries. “El mutant<\/em> -sostenia i sostinc- adopta totes les maneres i t\u00e0ctiques del fan\u00e0tic per\u00f2 no \u00e9s un creient patol\u00f2gic sin\u00f3 un aventurer oportunista, que vol assolir el seu objectiu per la porta del darrere”. En casos com el de Bankia, per continuar amb el mateix exemple, la n\u00f2mina de mutants<\/em> necessaris no \u00e9s petita, ans al contrari. Nom\u00e9s cal pensar en el zel d’alguns i algunes dirigents a l’hora d’animar la pol\u00e8mica sobre banderes i himnes als camps de futbol per comprendre amb exactitud all\u00ed on fan intersecci\u00f3 els interessos de clan m\u00e9s prosaics i els valors m\u00e9s sagrats de la mateixa confraria. Aquesta impostura \u00e9s similar a la mec\u00e0nica que treu de l’armari el psicodrama de Gibraltar els mateixos dies que, casualment, el Govern espanyol \u00e9s incapa\u00e7 de transmetre confian\u00e7a als mercats. On no arribi la credibilitat de la Moncloa que hi arribi, si m\u00e9s no, la testosterona de la ra\u00e7a. La invasi\u00f3 de l’illot de Perejil, a l’etapa d’Aznar, va ser la m\u00e9s llu\u00efda plasmaci\u00f3 d’aquesta pol\u00edtica del c\u00ednic que adopta maneres de fan\u00e0tic.<\/p>\n Un amic em fa veure que, en aquests moments, comencem a patir les conseq\u00fc\u00e8ncies d’una transformaci\u00f3 en sentit contrari al que he descrit. Proliferen tamb\u00e9, entre determinades elits especialment ben situades, els fan\u00e0tics que arriben al cinisme des del convenciment que la possessi\u00f3 d’una ra\u00f3 intocable i immutable permet fer gala imp\u00fadicament -com diu el diccionari- d’actes vergonyosos, sobretot dels que tenen a veure amb la sistem\u00e0tica desfiguraci\u00f3 de la veritat. El fan\u00e0tic descobreix que el cinisme serveix per, mitjan\u00e7ant la p\u00e8rdua de qualsevol sentiment de vergonya, repintar la impunitat amb un material que simula ser una mena d’honor fet a la mida de l’interessat. No hi ha culpa ni responsabilitat, les conseq\u00fc\u00e8ncies dels actes no tenen cap valor i tampoc no importa si tenim al davant incompetents, delinq\u00fcents o les dues coses alhora. Nosaltres, pobres c\u00e0ndids, no entenem la grandesa de la missi\u00f3 d’aquests personatges que passen f\u00e0cilment de pol\u00edtics a gestors privats i de gestors privats a ectoplasmes que no han de respondre davant de ning\u00fa. Si el c\u00ednic que simula ser un fan\u00e0tic \u00e9s un mutant<\/em>, com hem d’anomenar el fan\u00e0tic que es vesteix amb la capa del cinisme? Potser se’l podria anomenar \u00e0ngel de la guarda<\/em>, perqu\u00e8 habita una realitat paral\u00b7lela, des d’on vigila el tros.<\/p>\n Qu\u00e8 hem de fer? S’admeten propostes, per no morir ofegats entre la candidesa, la mala llet i la impot\u00e8ncia. Mentre, consulto un d’aquests referents que esmentava al principi. A Diccionari per a ociosos<\/em>, Fuster escriu el seg\u00fcent sobre el cinisme: “Cal insistir-hi: conv\u00e9 reivindicar el cinisme. En el fons, all\u00f2 que anomenem cinisme no \u00e9s sin\u00f3 l’ant\u00eddot de la hipocresia. La figura sim\u00e8tricament oposada al c\u00ednic no \u00e9s el virtu\u00f3s, ni tan sols el purit\u00e0: \u00e9s el fariseu”. Malauradament, l’eleg\u00e0ncia liter\u00e0ria del mestre de Sueca s’ha vist superada mil vegades per la realitat i podem afirmar, sense exagerar, que els mutants<\/em> i els \u00e0ngels de la guarda<\/em> han aconseguit que c\u00ednic i fariseu siguin, a l’Espanya d’avui, categories sin\u00f2nimes, no pas contr\u00e0ries. Recordeu que, quan Bankia va sortir a borsa, a mitjan 2011, el lema publicitari triat per captar petits estalviadors va ser “Fes-te banker”. Ara l’esl\u00f2gan \u00e9s “Fes-te fotre”.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Enyoro tres firmes que ens van deixar ja fa temps i que avui m’agradaria poder llegir sobre aquesta male\u00efda crisi: Manuel Ib\u00e1\u00f1ez Escofet, Jaume Lor\u00e9s i Joan Fuster. Ara, que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4618"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4618"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4618\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4618"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4618"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4618"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}