\t\t\t\tS\u00f3n les deu de la nit i em trobo un amic que torna de treballar, com cada dia, dalt del tren. El primer que em diu \u00e9s: “No parlem de la crisi, si us plau”. I afegeix: “Abans, al mat\u00ed, escoltava les not\u00edcies de la r\u00e0dio, per\u00f2 des de fa unes setmanes poso m\u00fasica o res, nom\u00e9s el silenci; saps que el silenci \u00e9s collonut?”. El meu amic t\u00e9 una feina que l’obliga a estar al dia i sempre s’ha comportat com un consumidor vora\u00e7 d’informaci\u00f3. Avui, la seva reacci\u00f3 \u00e9s id\u00e8ntica a la de moltes altres persones amb les quals he parlat darrerament: sembla que estan molt m\u00e9s tipes de les noves alarmants sobre la crisi que de la crisi mateixa i, per sobreviure, han decidit aplicar-se una mena de dieta medi\u00e0tica. Com a periodista, el fenomen em preocupa. Com a ciutad\u00e0, entenc perfectament que viure pendents de la temuda intervenci\u00f3 acaba saturant. “El que hagi de ser -proclama el meu amic mentre es desfibra- ser\u00e0, i ja ho viurem; mentre, necessito respirar”.<\/p>\n
Siguem sincers: el relat de la crisi, dia a dia, hora a hora, ens est\u00e0 desmoralitzant m\u00e9s que les dades concretes del drama. Per qu\u00e8? Per dos motius: perqu\u00e8 les dades concretes canvien a gran velocitat i tendeixen a mostrar-nos un escenari molt pitjor del que s’havia previst; i perqu\u00e8 aquesta \u00e9s una hist\u00f2ria que no sabem com continuar\u00e0 ni quan s’acabar\u00e0. Aix\u00f2 augmenta els temors i la sensaci\u00f3 de descontrol sobre les nostres vides. Un altre amic que \u00e9s aut\u00f2nom i fa mans i m\u00e0nigues per tirar endavant resumeix el seu estat amb una frase colpidora: “Estic cansat”. La seva confessi\u00f3 em deixa clavat perqu\u00e8 ell \u00e9s l’encarnaci\u00f3 de l’optimisme i de les ganes de fer coses. “Hi ha dies -m’explica capcot- que no puc dormir perqu\u00e8 comen\u00e7o a rumiar en tot el que encara em deuen, i en com ha baixat la feina i en com seran els mesos vinents, i se’m fan les sis del mat\u00ed com si res”.<\/p>\n
La realitat s’est\u00e0 posant d’una manera tan intractable que les not\u00edcies avorreixen, tot i que, a la vegada, indignen. Llavors, el personal fa el que sempre ha fet l’\u00e9sser hum\u00e0 quan les coses van mal dades: evadir-se una estona, si \u00e9s que pot. Per aix\u00f2 veureu que encara hi ha gent a les terrasses dels bars (demanen menys que abans, segons el cambrer) i a les festes majors (sobretot als actes de franc). I gent que encara llegeix novel\u00b7les, veu pel\u00b7l\u00edcules, va al teatre, escolta m\u00fasica i s’apunta a cursets (els que encara no han estat suprimits) en locals municipals i associacions, de cuina, balls de sal\u00f3, ioga o fotografia. Per suportar el panorama cal fer par\u00e8ntesis, per netejar la testa de mals pensaments i poder tornar, despr\u00e9s, a la selva del malestar i de l’esglai. \u00c9s imprescindible distreure’s, per dir-ho a la manera de les \u00e0vies.<\/p>\n
Com recordarem aquesta crisi? Com l’explicarem als fills i als n\u00e9ts? Haurem de contar-los tamb\u00e9 que, alguns dies, f\u00e8iem veure que no passava res i mir\u00e0vem de riure.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
S\u00f3n les deu de la nit i em trobo un amic que torna de treballar, com cada dia, dalt del tren. El primer que em diu \u00e9s: “No parlem de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4619"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4619"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4619\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4619"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4619"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4619"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}