\t\t\t\tUs proposo un joc: imagineu, per una estona, que sou l’alcalde de la vostra ciutat o del vostre poble. Ho heu d’imaginar fent un esfor\u00e7 per anar al detall: serveis que cal mantenir en funcionament com sigui, ciutadans que demanen coses, n\u00f2mines que cal pagar al dia, prove\u00efdors que presenten factures, emerg\u00e8ncies que sorgeixen, queixes que s\u00f3n compet\u00e8ncia d’altres administracions per\u00f2 que acaben arribant a la vostra taula o quan us troben al mig del carrer… Imagineu tot aix\u00f2 i, a m\u00e9s, penseu en les dificultats financeres que, actualment, tenen la majoria dels ajuntaments d’aquest pa\u00eds. Fet aix\u00f2, demaneu-vos si ser alcalde \u00e9s, en aquests moments, un c\u00e0rrec envejable o una missi\u00f3 iimpossible. La resposta sincera \u00e9s ben clara.<\/p>\n
Aquests dies, es parla de la voluntat del Govern espanyol d’abordar una simplificaci\u00f3 administrativa per la via de reagrupar municipis. \u00c9s un plantejament que a Catalunya no agrada gaire, ateses les dimensions i caracter\u00edstiques del nostre pa\u00eds. En tot cas, qualsevol sap que les realitats locals no poden modificar-se per decret i que hi ha una s\u00e8rie de din\u00e0miques socials i culturals que van m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 dels mapes oficials. El vincle pol\u00edtic principal que mant\u00e9 qualsevol ciutad\u00e0 d’una democr\u00e0cia \u00e9s amb el seu ajuntament i aix\u00f2 compromet de manera especial els governants que tenim m\u00e9s a la vora. Potser no hi pensem prou.<\/p>\n
Aquest vincle s’intensifica quan augmenten els problemes, com passa arran de la crisi. Els ajuntaments s\u00f3n avui, m\u00e9s que mai, la darrera protecci\u00f3 p\u00fablica de les persones enmig de la tempesta. Les entitats socials i les fam\u00edlies s\u00f3n essencials, per\u00f2 el sistema democr\u00e0tic guanya o perd credibilitat i legitimitat quan els regidors de la nostra poblaci\u00f3 fan o deixen de fer el que \u00e9s important i per a la qual cosa han estat escollits.<\/p>\n
Sempre m’ha semblat injust i desfigurador que les cr\u00edtiques als pol\u00edtics posin tothom al mateix sac. Les enquestes i els comentaris de la gent ens indiquen de manera descarnada que l’ofici de gestionar l’inter\u00e8s general desperta animadversions furibundes i menyspreus siderals. El pol\u00edtic \u00e9s vist com el problema i no pas com l’encarregat de trobar solucions. Al marge de les generalitzacions, el fet \u00e9s que, quan s’observen dirigents principals d’Espanya i d’Europa, la sensaci\u00f3 que ens arriba \u00e9s de desconfian\u00e7a i d’inquietud. O no saben el que passa o no ens ho diuen clarament o les dues coses alhora.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, els nostres alcaldes i regidors no poden fer com alguns consellers i ministres: no poden posar-se de perfil i dissimular. Ells es relacionen amb la realitat sense les barreres que la pol\u00edtica grossa col\u00b7loca entre governants i governats. Aquesta proximitat \u00e9s un sin\u00f2nim de veritat, per aix\u00f2 les decisions dels nostres representants municipals demostren avui la qualitat intr\u00ednseca de la nostra democr\u00e0cia. Em sembla, per la cara que fan molts alcaldes catalans, que ells s\u00f3n plenament conscients que, en aquest present que ens ha tocat, gestionen alguna cosa m\u00e9s que els recursos escassos de qu\u00e8 disposem. Gestionen -ho dic sense exagerar- la m\u00e0quina de l’esperan\u00e7a c\u00edvica.<\/p>\n
Ubicats en aquest context, em sembla higi\u00e8nic per a la moral col\u00b7lectiva fer un elogi p\u00fablic dels alcaldes i regidors que piloten els ajuntaments. Ja s\u00e9 que hi s\u00f3n perqu\u00e8 han assumit un comprom\u00eds lliure i voluntari que, se suposa, els produeix alguna mena de satisfacci\u00f3. D’acord. Amb tot, reitero el meu elogi a totes les dones i homes que avui dediquen el seu temps a salvar els mobles del nostre sistema democr\u00e0tic i de benestar des del poder local. No s\u00f3n perfectes ni estan exempts de vicis i manies per\u00f2 s\u00f3n imprescindibles per evitar la sensaci\u00f3 de desgavell brutal i desemparament que ens aclapara.<\/p>\n
Sabeu quina \u00e9s avui la feina principal de la majoria d’alcaldes un cop han intentat quadrar els comptes? Acompanyar la gent, sobretot els que ho passen m\u00e9s malament. El verb acompanyar sembla m\u00e9s indicat per explicar la tasca de capellans, psic\u00f2legs i d’altres professionals de l’\u00e0nima, per\u00f2 aqu\u00ed tamb\u00e9 hi va b\u00e9. La pol\u00edtica ha de saber acompanyar, sobretot quan el governant no t\u00e9 m\u00e9s remei que dir “no” a moltes demandes de la ciutadania. Els alcaldes i regidors pronuncien la paraula “no” moltes vegades, saben que hi ha pocs c\u00e8ntims a la caixa i que no es pot prometre el que no es podr\u00e0 pagar. Fer pol\u00edtica en aquestes condicions \u00e9s un exercici delicat que ens posa a tots a prova.<\/p>\n
Enrere queden els temps alegres en qu\u00e8 els alcaldes podien inaugurar teatres, piscines, biblioteques i casals ve\u00efnals. Enrere queden els dies d’honors i festes, quan el negoci immobiliari generava uns recursos que permetien omplir f\u00e0cilment les arques consistorials de tots els pobles i ciutats. Llavors, els alcaldes eren personatges totpoderosos que es permetien viure els seus mandats en termes de competici\u00f3: far\u00e9 m\u00e9s que el meu predecessor, ser\u00e9 m\u00e9s popular que els que van manar abans, projectar\u00e9 amb m\u00e9s for\u00e7a el nom de la meva vila… Ahir, els alcaldes eren simp\u00e0tics Reis d’Orient que podien fer realitat moltes il\u00b7lusions i avui s\u00f3n tristos gestors de l’escassetat.<\/p>\n
Hem aterrat, finalment. Qui vol avui presentar-se a les eleccions municipals? Jo no, per descomptat. Per aix\u00f2 tinc un gran respecte per aquells que hem triat perqu\u00e8 ens treguin les castanyes del foc.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Us proposo un joc: imagineu, per una estona, que sou l’alcalde de la vostra ciutat o del vostre poble. Ho heu d’imaginar fent un esfor\u00e7 per anar al detall: serveis…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4621"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4621"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4621\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4621"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4621"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4621"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}