\t\t\t\tQuan un es mor, no hauria d’haver de suportar certes coses. Ja t\u00e9 prou feina marxant d’aquest m\u00f3n i passant per -aix\u00f2 diuen alguns- aquell llarg passad\u00eds al final del qual potser hi ha una llum molt blanca. Quan un es mor -i morir-se \u00e9s un exercici que, poc o molt, a tots ens concerneix- no pot defensar-se de les arbitrarietats o -ja em perdonareu- putades que se li puguin fer. Quan un es mor, la darrera cosa que hauria de passar \u00e9s que les administracions p\u00fabliques es dediquessin a rifar-se del mort i de qui el vetlla. De les institucions democr\u00e0tiques hem d’esperar-ne uns m\u00ednims elementals per sota dels quals tot s’ensorra. De respecte i de sensibilitat vers el ciutad\u00e0 que ha deixat de respirar. Uns m\u00ednims molt m\u00ednims, que s\u00f3n de sentit com\u00fa per\u00f2 que, malauradament, sempre hi ha qui els oblida.<\/p>\n
El darrer cas que he conegut de manca de respecte, sensibilitat, delicadesa i sentit com\u00fa d’uns governants en el tracte a un difunt i els seus familiars \u00e9s el del condol oficial pel trasp\u00e0s, als 101 anys, de Josep Llu\u00eds Bausset, hist\u00f2ric referent valencianista i dem\u00f2crata, professor humanista i polifac\u00e8tic militant de la causa de la llengua, la cultura i la llibertat al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Cal recordar que Bausset, a qui el seu amic Joan Fuster va denominar l’home subterrani<\/em>, va estar comprom\u00e8s tota la seva llarga i fecunda vida en la recuperaci\u00f3 i projecci\u00f3 del valenci\u00e0 o catal\u00e0, anomeneu com vulgueu el nostre idioma, gr\u00e0cies al qual els meus mots d’arrel vilanovina no s\u00f3n gens estranys a l’Alc\u00fadia de l’homenot que ens ha deixat. Doncs resulta que el president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, va escriure un telegrama de condol als familiars de Bausset nom\u00e9s en castell\u00e0 o espanyol, digueu-ne tamb\u00e9 com vulgueu. La fam\u00edlia de l’il\u00b7lustre ciutad\u00e0 va fer l’\u00fanica cosa que es podia fer: tornar el telegrama.<\/p>\n Atenci\u00f3: la fam\u00edlia Bausset no t\u00e9 res -\u00f2bviament- contra el castell\u00e0 o espanyol com no ho tenia tampoc l’eminent intel\u00b7lectual i pol\u00edtic traspassat. El problema no \u00e9s que el telegrama de condol de Fabra estigui escrit en castell\u00e0 o espanyol sin\u00f3 que ning\u00fa de la presid\u00e8ncia de la Generalitat valenciana hagi pensat que -en aquest cas m\u00e9s justificadament que mai- tocava fer servir la llengua d’Ausi\u00e0s March i no pas cap altra, per molt oficial que tamb\u00e9 sigui a la Comunitat Valenciana, per dir-ho amb l’ortod\u00f2xia constitucional m\u00e9s pura. Poseu-vos, si us plau, en el lloc dels parents de Bausset: si passa una cosa tan rara com aquesta, \u00e9s que el president del teu pa\u00eds vol escarnir la mem\u00f2ria del difunt o que \u00e9s un ignorant. En canvi, va ser ben rebut i agra\u00eft com cal el telegrama de condol d’Alfonso Rus, president de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia, que va tenir el detall d’adre\u00e7ar-se en valenci\u00e0 a gent que sempre pensa i parla en valenci\u00e0.<\/p>\n Com caldria anomenar el sectarisme quan es practica amb els morts?\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan un es mor, no hauria d’haver de suportar certes coses. Ja t\u00e9 prou feina marxant d’aquest m\u00f3n i passant per -aix\u00f2 diuen alguns- aquell llarg passad\u00eds al final del…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4622"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4622"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4622\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4622"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4622"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4622"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}