\t\t\t\tLa den\u00fancia de diversos casos de robatori de nadons per donar-los en adopci\u00f3 a Espanya durant el franquisme i els primers anys de la democr\u00e0cia ha provocat el comprensible estupor entre l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica, perqu\u00e8 es tracta d\u2019una realitat s\u00f2rdida que colpeix de manera profunda i genera molts interrogants sobre el nostre passat recent. Alguns d\u2019aquests casos ja ha arribat als tribunals i llavors hem vist com els focus han il\u00b7luminat amb detallisme els actes que uns i altres van \u2013 suposadament – portar a terme en un moment determinat. Algunes de les persones presumptament implicades en aquests terribles afers projecten la sensaci\u00f3 de no saber gaire b\u00e9 per quins motius se\u2019ls col\u00b7loca al costat dels dolents quan \u2013 es despr\u00e8n de certes declaracions \u2013 ells asseguren que obraven de bona fe i d\u2019acord amb les m\u00e9s nobles intencions. El posat i les justificacions d\u2019aquestes persones transmeten una dificultat extraordin\u00e0ria per comprendre l\u2019abast de les seves accions, com si un fossat enorme separ\u00e9s els seus valors dels valors que avui s\u00f3n dominants en la nostra societat.<\/p>\n
\u00c9s inq\u00fcestionable que el robatori de nadons (realitzat amb m\u00e9s o menys sofisticaci\u00f3 pel que fa a enganys, xantatges i manipulacions documentals) \u00e9s un crim execrable que vulnera tots els drets fonamentals i fa malb\u00e9 diverses vides, amb un impacte absolutament pervers sobre la identitat dels individus i de les fam\u00edlies. Nosaltres, una societat que t\u00e9 els drets humans com a fonament de tota norma jur\u00eddica, no podem fer altra cosa que condemnar, perseguir i castigar aquestes pr\u00e0ctiques que, segons que sembla, van arribar a ser molt habituals en determinats ambients de l\u2019Espanya m\u00e9s condicionada per l\u2019ab\u00fas de poder, els prejudicis, les hipocresies, la gana, l\u2019analfabetisme, la discriminaci\u00f3 de la dona i una manca de cultura i de llibertat ben evidents. D\u00e8cades enrere, en un pa\u00eds dominat per la por i per l\u2019autoritarisme m\u00e9s arnat, una mare soltera i amb poca autonomia econ\u00f2mica i de formaci\u00f3 era una figura feble i vulnerable en mans de qualsevol que volgu\u00e9s treure partit d\u2019uns drames personals que, d\u2019acord amb els nostres par\u00e0metres actuals, costen d\u2019imaginar. La mare soltera, fa uns anys, ho tenia pr\u00e0cticament tot en contra: la fam\u00edlia, l\u2019Esgl\u00e9sia, l\u2019Estat i el conjunt de la societat, que la dimonitzava i la tractava com si tingu\u00e9sla pesta. Totesles portes es tancaven i es produ\u00efa la mort civil d\u2019aquella dona. Fugir del poble o del barri i desfer-se de la criatura que havia de n\u00e9ixer eren solucions desesperades per amortir el cop i intentar refer la vida lluny de l\u2019escenari del fet. En aquest context de dolor i manca d\u2019horitzons, apareixien les persones que s\u2019apoderaven dels nadons per donar-los a pares adoptius, a canvi o no de diners o d\u2019altres compensacions.<\/p>\n
Els nostres ulls d\u2019avui no poden disculpar de cap manera aquestes accions, ni els que les van fer, ni els que les van animar, ni els que les van emparar i consentir. La textura moral de la nostra \u00e8poca no pot integrar aquest malson sense un rescabalament de llei, amb tots els ets i uts. Els tribunals del nostre present \u2013 i els nostres governants \u2013 s\u2019han d\u2019enfrontar a aquests horrors sense cap mena de disculpa ni de reserva. No s\u2019entendria ni es podria raonar cap altre cam\u00ed que no fos la recerca compromesa de la veritat i dela just\u00edcia. Ditaix\u00f2, l\u2019aflorament de molts casos de robatori de nadons planteja un envitricollat debat \u00e8tic, pol\u00edtic i jur\u00eddic que resumir\u00e9 amb la seg\u00fcent pregunta: Com ho faran per jutjar afinadament amb els nostres valors d\u2019avui una s\u00e8rie d\u2019actes realitzats ahir sota uns valors radicalment diferents? Aquesta distorsi\u00f3 hi \u00e9s i els fiscals i magistrats que es facin c\u00e0rrec d\u2019aquestes den\u00fancies en seran conscients, suposo. Repeteixo: la consci\u00e8ncia d\u2019aquesta dist\u00e0ncia entre la mentalitat dominant en una i altra \u00e8poca no ha de servir per disculpar ni per relativitzar cap crim per\u00f2 \u00e9s indispensable \u2013 em sembla \u2013 per abordar cada cas sense caure en el mecanicisme simplificador.<\/p>\n
El que ahir es presentava com una recomanaci\u00f3 paternal avui \u00e9s un xantatge infame; el que ahir es presentava com un regal en agra\u00efment per les gestions de l\u2019adopci\u00f3 avui \u00e9s un pagament pactat dins d\u2019un tr\u00e0fic organitzat de nadons; el que ahir es presentava com un exercici de caritat per evitar que una mare soltera hagu\u00e9s de mantenir la seva criatura avui \u00e9s una estrat\u00e8gia perversa i mafiosa per aconseguir infants de la manera m\u00e9s f\u00e0cil. El canvi de perspectiva \u00e9s enorme i gens f\u00e0cil de manegar. Tot trontolla quan fem viatges tan delicats en el temps. Estem parlant de dos m\u00f3ns que no tenen res a veure. Quins eren els valors que inspiraven els actes dels metges, infermeres, capellans, religioses, funcionaris del registre civil i d\u2019altres figures que prenien part en aquestes trames? I els valors dels pares adoptius, que sabien o s\u2019ensumaven que es movien en un territori que no era legal encara que tothom deix\u00e9s fer sense dir res?<\/p>\n
El drama del robatori de nadons a Espanya pot esdevenir una mena d\u2019exorcisme laic sobre la negra vida dels anys m\u00e9s negres. La mis\u00e8ria material de les v\u00edctimes sumada a la mis\u00e8ria moral dels criminals ofereix un quadre devastador que evoca els l\u00edmits d\u2019un r\u00e8gim bastit sobre la viol\u00e8ncia i el terror aix\u00ed com les grans falles d\u2019una societat domesticada i envilida per m\u00faltiples formes de corrupci\u00f3 estructural. El negoci de les criatures per adopci\u00f3 no deixava de ser, en aquest sentit, una part m\u00e9s d\u2019un sistema de tiranies superposades que consistia en el privilegi per al fort i l\u2019explotaci\u00f3 contra el feble. La justificaci\u00f3 ideol\u00f2gica que els lladres de nens podien repetir-se en cas de dubte connectava amb la prohibici\u00f3 (sense excepcions) de l\u2019avortament, realitat penal que marcava, de passada, una frontera insalvable entre les classes benestants (capaces de resoldre aquesta mena de problemes lluny de l\u2019ordre imperant) i les classes populars (obligades a acceptar les dreceres fosques habilitades pels amos de la situaci\u00f3). La dona que avortava o que ho intentava apareixia com l\u2019encarnaci\u00f3 del monstre m\u00e9s abjecte a ulls de tots els poders i de tota la societat, la qual cosa preparava el terreny a l\u2019engany i el xantatge a peu de llit de la partera.<\/p>\n
Hi ha crims que no prescriuen i \u00e9s necessari que aix\u00ed sigui, per evitar que una societat se senti colgada i derrotada per l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019impunitats insuportables. No s\u00e9 si el robatori d\u2019infants constitueix un crim d\u2019aquesta mena, per\u00f2 \u00e9s obvi que els poders de l\u2019Estat no poden plegar-se de bra\u00e7os davant d\u2019una demanda tan sentida. La societat espanyola far\u00e0 un viatge molt angoixant al pitjor rec\u00f3 d\u2019ella mateixa i descobrir\u00e0 que els nostres pares i els nostres avis van haver de viure i sobreviure en un context on moltes paraules \u2013 com dignitat o futur \u2013 tenien un sentit que no t\u00e9 res a veure amb el que avui coneixem. Ser\u00e0 un viatge que traur\u00e0 a la superf\u00edcie moltes vergonyes col\u00b7lectives i m\u00e9s d\u2019una responsabilitat, tot i que tamb\u00e9 assenyalar\u00e0 \u2013 em temo – que la dictadura va durar tant perqu\u00e8 va convertir una immensa majoria de gent en c\u00f2mplice feli\u00e7 d\u2019una o altra injust\u00edcia.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La den\u00fancia de diversos casos de robatori de nadons per donar-los en adopci\u00f3 a Espanya durant el franquisme i els primers anys de la democr\u00e0cia ha provocat el comprensible estupor…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4629"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4629"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4629\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4629"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4629"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4629"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}