\t\t\t\tCarlos D\u00edvar ha plegat, finalment. L’expresident del Consell General del Poder Judicial ha declarat: “No tinc consci\u00e8ncia d’haver fet res dolent” i ha insistit que no se sent “culpable de res”. En aquest cas, jo tendeixo a creure’l. I aquesta \u00e9s la tragicom\u00e8dia que ens distreu, senyores i senyors: D\u00edvar no era conscient que les seves despeses oficials eren excessives i que, a m\u00e9s, eren inadequades perqu\u00e8 tenien m\u00e9s a veure amb la seva vida estrictament privada que amb les obligacions del seu c\u00e0rrec. L’home que encarnava l’autoritat del tercer poder de l’Estat se sent innocent i ho proclama amb una sinceritat que nom\u00e9s tenen els nens i els folls. La tragicom\u00e8dia \u00e9s sensacional. El factor hum\u00e0 de la perip\u00e8cia, de tant hum\u00e0 com \u00e9s, ens recorda que, a vegades, all\u00f2 que sembla cinisme podria ser, en realitat, pura estupidesa.<\/p>\n
D\u00edvar vivia en una bombolla. F\u00edsica i mental. M\u00e9s enll\u00e0 del seu moment de gl\u00f2ria i de si \u00e9s o no una mena de cap de turc en una guerra gremial i sect\u00e0ria on tot s’hi val, cal aprofitar el dia per fer-nos preguntes. Per exemple, com s’arriba a tenir consci\u00e8ncia de la correcci\u00f3 o incorrecci\u00f3 d’una determinada manera de fer quan s’ocupa una responsabilitat p\u00fablica? Vet aqu\u00ed un assumpte apassionant que donaria per a una tesi doctoral. De les paraules de D\u00edvar es despr\u00e8n que feia el que feia amb els diners de l’erari perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s el costum (la norma, en diuen) i -sobretot- perqu\u00e8 no havia notat mai que el seu comportament fos estrany, an\u00f2mal o particularment diferent del de la resta de figures del seu voltant. En aquest vodevil, nom\u00e9s hi ha un problema de grau: D\u00edvar ha espremut massa la taronja, no va calcular prou b\u00e9, s’ha passat. All\u00f2 que d\u00e8iem abans: per fer segons qu\u00e8 s’ha de tenir una mica m\u00e9s de llestesa. La meva conclusi\u00f3, a efectes po\u00e8tics, \u00e9s que fan dimitir D\u00edvar per poc discret. Per curt, diria el meu padr\u00ed.<\/p>\n
La consci\u00e8ncia de D\u00edvar sobre els c\u00e8ntims que surten dels impostos \u00e9s una consci\u00e8ncia predemocr\u00e0tica. Vull dir que \u00e9s d’abans de la creaci\u00f3 de l’Estat democr\u00e0tic modern, on les decisions dels poders s’han de sotmetre -en teoria- a l’escrutini de l’opini\u00f3 p\u00fablica. El problema \u00e9s que, tal vegada, hi ha altres c\u00e0rrecs rellevants de l’Espanya i la Catalunya oficials que participen encara d’aquesta consci\u00e8ncia m\u00e9s o menys aristocr\u00e0tica sobre com gastar els diners de tots. El fet \u00e9s escandal\u00f3s per\u00f2 habitual, per regles de joc que faciliten el secret i, en definitiva, l’ab\u00fas, el caprici i l’arbitrarietat.<\/p>\n
No cal ser suec ni protestant ni haver passat per aquesta crisi per saber que cada c\u00e8ntim que gasta una administraci\u00f3 hauria de ser tractat com si fos el darrer c\u00e8ntim, amb un respecte sagrat i reverencial. Com fem els que no som rics amb la nostra particular virolla, ni m\u00e9s ni menys. Tamb\u00e9 aix\u00ed hauria de funcionar sempre la consci\u00e8ncia de qualsevol servidor p\u00fablic.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Carlos D\u00edvar ha plegat, finalment. L’expresident del Consell General del Poder Judicial ha declarat: “No tinc consci\u00e8ncia d’haver fet res dolent” i ha insistit que no se sent “culpable de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4632"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4632"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4632\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4632"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4632"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4632"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}