\t\t\t\tDem\u00e0, dia 21 de juny, far\u00e0 vint anys que va morir Joan Fuster, el savi de Sueca, l’assagista m\u00e9s potent que han donat les lletres catalanes de la segona meitat del segle XX, un autor que, si hagu\u00e9s escrit en franc\u00e8s o espanyol, f\u00f3ra conegut i tradu\u00eft a les principals lleng\u00fces de cultura. De fet, en espanyol tamb\u00e9 va escriure i molt (cosa ignorada per alguns vigilants de la puresa p\u00e0tria molt desinformats) en diversos diaris i revistes, entre els quals aquesta cap\u00e7alera des de la qual m’adre\u00e7o a tu, amic lector. La premsa -conv\u00e9 recordar-ho- va ser l’activitat que va permetre al nostre cl\u00e0ssic guanyar-se la vida amb una certa regularitat i, de passada, poder-se dedicar als seus llibres i a conversar incansablement amb amics i coneguts. Segons el sempre afinat Enric S\u00f2ria, “Fuster \u00e9s el principal articulista de postguerra amb qu\u00e8 comptem, sense comparaci\u00f3, tant per la quantitat com per la destresa”.<\/p>\n
Amb Fuster passa avui una mica com amb Josep Pla: m\u00e9s enll\u00e0 dels fusterians de pedra picada i dels t\u00f2pics sobre el seu t\u00edtol m\u00e9s conegut, Nosaltres els valencians<\/em>, no em sembla que sigui un autor gaire llegit. En tot cas, i fora dels cercles especialitzats, Fuster s’ha convertit en una refer\u00e8ncia esborrada, una cadira buida, i aix\u00f2 que la majoria de les seves obres s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils de trobar que les d’altres figures d’aquesta dimensi\u00f3. Anava a escriure “un autor de culte”, per\u00f2 aquesta etiqueta lliga poc amb alg\u00fa que fulminaria a cops d’aforisme qualsevol que pretengu\u00e9s posar-lo a la g\u00e0bia trendy o cool dels modernets del barri, sempre a punt de perdonar la vida a algun literat de la reserva \u00edndia.<\/p>\n Per\u00f2 no ens perd\u00e9ssim en mis\u00e8ries que el p\u00fablic qualificaria de pol\u00edtiques. Al capdavall, el Fuster que m’interessa m\u00e9s \u00e9s el menys pol\u00edtic o el menys militant, per dir-ho amb propietat. Perqu\u00e8, com sap tothom que l’hagi llegit, els papers de Fuster sempre s\u00f3n inevitablement pol\u00edtics, en el sentit que feia servir Hanna Arendt quan escrivia que “la pol\u00edtica \u00e9s en tot”.<\/p>\n S\u00f3c m\u00e9s de t\u00edtols com El descr\u00e8dit de la realitat<\/em>, Diccionari per a ociosos<\/em> o Causar-se d’esperar<\/em>. Em sembla que, quan s’allibera de la seva missi\u00f3 d’ide\u00f2leg urgent d’un pa\u00eds fugisser, Fuster ofereix el gran espectacle d’una insol\u00e8ncia que, temperada de gairell pel joc elegant de la inversi\u00f3 ir\u00f2nica, permet esquerdar qualsevol material pr\u00e8viament escollit, sigui quina sigui la seva duresa i consist\u00e8ncia. Llavors, la lectura de Fuster, per dir-ho amb un adjectiu molt del seu gust, resulta terriblement desinfectant. Cou de valent. Per aix\u00f2 t\u00e9 un punt d’addictiva.<\/p>\n Cada curs, des de fa m\u00e9s d’una d\u00e8cada, faig llegir als meus alumnes de Periodisme, a la facultat de Comunicaci\u00f3 Blanquerna, algun llibre de Fuster, del qual no n’han sentit a parlar quasi mai abans. L’experi\u00e8ncia \u00e9s de gran inter\u00e8s perqu\u00e8 esdev\u00e9 una ter\u00e0pia de xoc. En primer lloc, pel g\u00e8nere: s’enfronten a una prosa que els obliga a no abaixar mai la gu\u00e0rdia. En segon lloc, pels assumptes que tracta: una diversitat de fen\u00f2mens que sempre remeten als grans universals de l’exist\u00e8ncia, com no podria ser d’altra manera en un dels hereus m\u00e9s conspicus de Montaigne.<\/p>\n Els primers dies, la veu de Fuster se’ls fa estranya, la seva ironia els desconcerta. Despr\u00e9s, a poc a poc, comprenen que tenen davant alguna cosa diferent i que, potser, paga la pena prestar-li atenci\u00f3. Els m\u00e9s curiosos de l’aula descobreixen que un senyor valenci\u00e0 dels temps anteriors a internet, Facebook i Twitter els pot donar pistes molt suggeridores per aprendre a pensar i viure la vida d’ara mateix. I llavors alguns fan broma i asseguren que potser Fuster hauria fet algun c\u00e8ntim dedicant-se a manuals d’autoajuda per a p\u00fablics que no renuncien a la condici\u00f3 adulta malgrat la infantilitzaci\u00f3 general.<\/p>\n Qu\u00e8 s’aconsegueix quan es fa llegir Fuster al jovent? Fa de mal dir. Em sentiria satisfet si dos o tres de cada cinquanta estudiants que han tingut algun dels seus t\u00edtols a les mans sentissin la necessitat d’observar la realitat amb la dosi de sospita necess\u00e0ria per compartir aquell aforisme que tant m’agrada: “Atenci\u00f3: tot pensament \u00e9s un mal pensament”. Vet aqu\u00ed un programa intel\u00b7lectual i vital ben honest, imprescindible en un moment en qu\u00e8 molts dirigents pol\u00edtics, econ\u00f2mics i socials senten repugn\u00e0ncia pel significat veritable de les paraules i, llavors, les transvesteixen constantment i sense despentinar-se. Ho fan perqu\u00e8 no ens volen alarmar, diuen molt seriosos i solemnes. En aquests casos, em ve al cap un altre aforisme fusteri\u00e0, definitiu: “Tant se val que m’enganyen. El que realment em fot \u00e9s saber que m’estan enganyant”.<\/p>\n Llegir Fuster purga, neteja i proporciona una incomoditat molt saludable sobre les in\u00e8rcies que va acumulant el nostre punt de vista a mesura que s’acostuma al paisatge moral que ens envolta. De la mandra a la impunitat hi ha un pas. M\u00e9s enll\u00e0 d’aquestes virtuts, moltes de les coses que Fuster va escriure nom\u00e9s poden comprendre’s si es t\u00e9 en compte que el licor d’un il\u00b7lustrat de Sueca que no volia resignar-se a la foscor era el marxisme, la psicoan\u00e0lisi i tot el que impugnava el retaule immediat de les meravelles.<\/p>\n Dues d\u00e8cades sense Fuster s\u00f3n dues d\u00e8cades a la recerca de Fuster. Del que no caduca i continua oferint-nos avui un combat contra la ximpleria.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Dem\u00e0, dia 21 de juny, far\u00e0 vint anys que va morir Joan Fuster, el savi de Sueca, l’assagista m\u00e9s potent que han donat les lletres catalanes de la segona meitat…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4633"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4633"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4633\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4633"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4633"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4633"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}