\t\t\t\tVoldria saber si els pol\u00edtics principals de l’Espanya d’avui saben hist\u00f2ria. Els grans dirigents europeus de la postguerra coneixien la hist\u00f2ria i per aix\u00f2 van tirar endavant un projecte que avui \u00e9s la Uni\u00f3 Europea, per conjurar els errors hist\u00f2rics del Vell Continent. Ha llegit gaire Mariano Rajoy sobre el segle XIX i el XX? A Catalunya, Jordi Pujol va construir el seu lideratge des d’un coneixement afinat, prec\u00eds i profund dels grans esdeveniments del passat. La hist\u00f2ria \u00e9s imprescindible per a aquell que pretengui governar: permet ubicar les decisions en una perspectiva que relativitza les ansietats de l’actualitat. Sense mirada hist\u00f2rica, la pol\u00edtica es fa plana, tot i oferir una gesti\u00f3 efica\u00e7. El pol\u00edtic que no mira mai enrere no sap on \u00e9s.<\/p>\n
En teoria, els pol\u00edtics catalans d’avui tenen al cap la perip\u00e8cia de Catalunya i d’Espanya durant els darrers tres-cents anys. A la pr\u00e0ctica, tot \u00e9s menys s\u00f2lid. La manera com es va abordar l’elaboraci\u00f3 del nou Estatut durant el mandat del president Pasqual Maragall posa en evid\u00e8ncia un notable menyspreu dels pol\u00edtics i de la societat -inclosos els que ens dediquem a fer diaris- per les ensenyances del passat. La hist\u00f2ria mai no es repeteix per\u00f2 hi ha variables importants que hi eren ahir i que avui continuen, amb totes les correccions de context que calgui esmentar.<\/p>\n
Recentment, s’ha publicat una obra de Jaume Vicens Vives que havia estat pensada i escrita per al p\u00fablic itali\u00e0 i que sintetitza de manera brillant el per\u00edode que comen\u00e7a amb la Guerra del Franc\u00e8s. En aquesta Espanya contempor\u00e0nia (1814-1953<\/em>), editada per Quaderns Crema, l’eminent historiador hi escriu algunes reflexions que, llegides avui, prenen un relleu especial: “L’acci\u00f3 pol\u00edtica empresa a Barcelona per la generaci\u00f3 burgesa del 1901 progressa d’una manera coherent fins al 1917. No \u00e9s sorprenent trobar en aquesta ciutat l’epicentre dels fen\u00f2mens socials m\u00e9s hostils a l’Estat espanyol de la Restauraci\u00f3. El seu potencial econ\u00f2mic, la seva intensa vida intel\u00b7lectual i el seu dinamisme li feien insuportable, tant des del punt de vista social com pol\u00edtic, els m\u00e8todes a l’\u00fas al Parlament i a l’Administraci\u00f3 madrilenya”. Com el mateix Vives s’encarrega de subratllar, els homes del 98 de la perif\u00e8ria peninsular “es van comportar d’una manera diferent” dels de Castella, amb un optimisme que va ser el motor de la gran vict\u00f2ria del catalanisme sobre el caciquisme, l’any 1901.<\/p>\n Tenint en compte aquestes p\u00e0gines, fem-nos la pregunta inc\u00f2moda que molts tenen al cap i no gosen dir en veu alta: Fins a quin punt s\u00f3n suportables per a la societat catalana del 2012 els m\u00e8todes de la pol\u00edtica madrilenya d’ara mateix? No puc reproduir en p\u00fablic el que expliquen alguns prohoms en privat sobre l’estil de la Villa y Corte. S\u00f3n cromos grotescos. Han passat m\u00e9s de cent anys, dues dictadures, una guerra civil i, en comptes del desastre colonial del 1898, el que ara trasbalsa totes les estructures \u00e9s una crisi econ\u00f2mica global que obliga Espanya a cedir sobirania. Davant d’aix\u00f2, els hereus de la generaci\u00f3 burgesa del 1901 ens proposen un nou pacte fiscal mentre una part de la ciutadania voldria anar m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n Oasi madrileny versus oasi catal\u00e0. Quina sorpresa! Els catalans no som superiors a la resta de ciutadans del Regne d’Espanya, \u00f2bviament, per\u00f2 el 1898 vam mirar endavant i el 2012 no tenim por de m\u00e9s Europa. A Catalunya tamb\u00e9 hi ha incompetents i corruptes, per\u00f2 Bankia \u00e9s obra del Madrid fara\u00f2nic que havia de culminar la tasca hist\u00f2rica d’aquells que fa una cent\u00faria repetien “nos duele Espa\u00f1a”. Les elits madrilenyes tenien pressa per convertir la Restauraci\u00f3 democr\u00e0tica del 1976 en un r\u00e8gim en el qual les anomalies -llegiu-hi Catalunya- quedessin perfectament sota control i fossin progressivament redu\u00efdes a la m\u00ednima expressi\u00f3. No van tenir en compte, pel que sembla, que el m\u00f3n s’havia fet petit. Ni van preveure que prendrien mal per un exc\u00e9s de confian\u00e7a.<\/p>\n En vista d’aquest retaule, la proposta de pacte fiscal del president Mas \u00e9s una bandera pol\u00edtica que corre el perill de fer-se petita abans d’hora. A m\u00e9s, i com no em canso de repetir en els meus darrers papers, la seva pot\u00e8ncia com a mecanisme de consens social intern a Catalunya no pot amagar que som davant d’una aposta massa ambigua. Pacte fiscal per continuar dins d’Espanya amb m\u00e9s comoditat o per fer cr\u00e9ixer la massa cr\u00edtica del sobiranisme? La resposta pragm\u00e0tica ja la s\u00e9: pacte fiscal per evitar, d’entrada, que l’autonomia catalana desaparegui per asf\u00edxia financera. Per\u00f2 la crisi crema les estrat\u00e8gies pol\u00edtiques en un tres i no res.<\/p>\n El veter\u00e0 historiador, advocat i pol\u00edtic Josep Maria Ainaud de Lasarte, en una entrevista de Jordi Manent al n\u00famero de maig de la revista Serra d’Or<\/em>, afirma que el principal problema dels catalans al llarg de la hist\u00f2ria \u00e9s “no haver estat prou clars”. Aquest observador l\u00facid afegeix que “som un pa\u00eds b\u00e0sicament conf\u00fas; sempre he dit que som indefinits”. L’Estatut que va acabar al Tribunal Constitucional va estar envoltat d’una confusi\u00f3 monumental. Caldria que el nou pacte fiscal no particip\u00e9s del mateix mal.<\/p>\n La societat catalana ha avan\u00e7at quan la confusi\u00f3 ha estat dominada. Quan tots els sectors han ent\u00e8s que la primera obligaci\u00f3 d’un pa\u00eds \u00e9s no autoenganyar-se.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Voldria saber si els pol\u00edtics principals de l’Espanya d’avui saben hist\u00f2ria. Els grans dirigents europeus de la postguerra coneixien la hist\u00f2ria i per aix\u00f2 van tirar endavant un projecte que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4634"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4634"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4634\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4634"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4634"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}