\t\t\t\tA les terrasses, on la gent passa la crisi fent una cervesa, no es parla gaire de l’Ernest Maragall i de la seva baralla amb la direcci\u00f3 del PSC per haver trencat la disciplina de vot arran del pacte fiscal que impulsa Artur Mas. Per\u00f2 el personatge i el gest mereixen una reflexi\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de les cr\u00edtiques una mica f\u00e0cils que li fan els seus coreligionaris i els seus adversaris, a vegades terriblement coincidents, extrem que demostra novament que el pensar mec\u00e0nic \u00e9s poc saludable i, de fet, no t\u00e9 res a veure amb pensar.<\/p>\n
Els seus acusen el germ\u00e0 de Pasqual Maragall d’incoherent (\u00e9s una manera suau de dir-li tra\u00efdor<\/em>) i ell replica que continua sent fidel als valors fundacionals del partit. Em sembla que l’exconseller d’Educaci\u00f3 s’equivoca en la seva l\u00ednia de defensa. I qu\u00e8 passa si l’home ha canviat d’opini\u00f3? En pol\u00edtica, nom\u00e9s els fan\u00e0tics i els testimonials sacralitzen les idees fins a fer-les intocables. \u00c9s clar que tot canvi de criteri hauria de venir argumentat de manera s\u00f2lida, per\u00f2 aix\u00f2 ja s\u00f3n figues d’un altre paner, com ho \u00e9s la continu\u00eftat a l’esc\u00f3 del diputat rebel.<\/p>\n Val m\u00e9s tard que mai. Ernest Maragall va una mica m\u00e9s enll\u00e0 que el seu partit de tota la vida potser perqu\u00e8 t\u00e9 m\u00e9s present que Pere Navarro i la resta que el 80% de la societat catalana d\u00f3na suport a un concert similar al del Pa\u00eds Basc. Benvingut sigui, doncs, el senyor Ernest al sobiranisme fiscal. Per aix\u00f2 tampoc comparteixo les cr\u00edtiques que alguns li fan posant en q\u00fcesti\u00f3 la sinceritat dels seus plantejaments o adduint un suposat oportunisme. M’importa poc el motiu \u00edntim que mou Ernest Maragall a desmarcar-se del PSC. Com m\u00e9s serem, millor. Per exemple, he demanat als Reis d’Orient que Josep Piqu\u00e9 caigui un dia del cavall i s’adoni que encara \u00e9s a temps de connectar amb les classes mitjanes del pa\u00eds, una realitat de la qual ell prov\u00e9. Estic segur que alg\u00fa tan intel\u00b7ligent com Piqu\u00e9 ha captat perfectament que el malestar catal\u00e0 no \u00e9s una febrada de quatre eixelebrats.<\/p>\n El pa\u00eds es mou. No amb la rapidesa i homogene\u00eftat que proclamen alguns independentistes massa entusiasmats. Per\u00f2 el pa\u00eds est\u00e0 canviant en una direcci\u00f3 de m\u00e9s autorespecte. El canvi generacional i la dissoluci\u00f3 de les pors del franquisme i la transici\u00f3 hi tenen una funci\u00f3 clau. En aquest context, \u00e9s l\u00f2gic que alguns pol\u00edtics es reinventin i pensin que ara toca actualitzar les seves idees.<\/p>\n Ser\u00e0 Ernest Maragall l’heroi de la retirada del PSC? No exagerem. Tamb\u00e9 ho havien semblat Antoni Castells o Montserrat Tura. Segons Hans Magnus Enzensberger, l’heroi de la retirada \u00e9s aquell que lidera el desmuntatge d’un vell ordre per contribuir a l’arribada d’un temps nou. A Espanya, ho fou Adolfo Su\u00e1rez. Tot heroi de la retirada ha de trair una mica els seus, altrament no conquereix el futur. \u00c9s un paper imprescindible i bonic, oi?\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A les terrasses, on la gent passa la crisi fent una cervesa, no es parla gaire de l’Ernest Maragall i de la seva baralla amb la direcci\u00f3 del PSC per…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4638"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4638"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4638\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4638"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4638"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4638"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}