\t\t\t\tMolts lectors em pregunten per l’oncle Baixamar, que els darrers anys ha tret el cap en aquestes columnes d’agost. No volia explicar-ho, perqu\u00e8 \u00e9s un assumpte molt privat, per\u00f2 el meu amic m’ha autoritzat a fer-ho i aqu\u00ed ho teniu, sense anest\u00e8sia: l’oncle Baixamar tamb\u00e9 va ser v\u00edctima de les preferents que han fet la guitza a tanta gent. L’estafa banc\u00e0ria ha impactat en un home que semblava invencible. Tal com ho sentiu. Baixamar est\u00e0 ensorrat, per dos motius, que val m\u00e9s que escolteu amb les seves paraules: “La p\u00e8rdua de virolla em fot, \u00e9s clar, per\u00f2 encara em fot m\u00e9s sentir-me enredat com un passerell, jo que em pensava ser tan viu; he quedat com un idiota”. Ho diu amb mala bava, est\u00e0 ferit en el seu orgull de lluitador incansable.<\/p>\n
El fet \u00e9s que la perip\u00e8cia de les preferents ha deprimit for\u00e7a en Baixamar i surt menys que abans de casa, tot i que alguns incondicionals fem mans i m\u00e0nigues per tal que aquesta hist\u00f2ria no ens privi d’un gran amic del que sempre aprenem coses, ultra xalar dels platillos mariners que prepara amb una precisi\u00f3 d’enginyer i una poesia a cavall de Vinyoli i Pavese. Aix\u00ed doncs, enguany veig menys l’oncle Baixamar, tot i que, si passen dos o tres dies sense not\u00edcies seves, vaig a cercar-lo per fer-la petar.<\/p>\n
Ahir al vespre, quan la calor ja afluixava, ell i jo f\u00e8iem una cervesa vora la mar. En aquestes que passa una amiga comuna i s’atura uns minuts. I llavors ens d\u00f3na la not\u00edcia, terrible: “S\u00f3c de vacances i seran llargues, avui m’han comunicat que al setembre no cal que torni, la cosa ja no d\u00f3na per a m\u00e9s”. Baixamar i un servidor no vam saber qu\u00e8 dir. Qu\u00e8 li pots dir a alg\u00fa quan t’explica que s’ha quedat sense feina? El silenci \u00e9s millor que cap paraula en aquests casos. La nostra amiga \u00e9s una professional excel\u00b7lent en el seu camp, amb llarga experi\u00e8ncia i contactes, alg\u00fa que genera riquesa, per dir-ho com els pol\u00edtics. Per\u00f2 “la cosa ja no d\u00f3na per a m\u00e9s”, expressi\u00f3 que resumeix de manera magn\u00edfica el moment que ens ha tocat de viure.<\/p>\n
Baixamar trenca el silenci: “Collons, aix\u00f2 \u00e9s com una ruleta russa di\u00e0ria: no saps si la bala et tocar\u00e0; et lleves i la bala pot matar-te o pots continuar, amb l’angoixa de saber que el joc no s’atura”. La nostra amiga rebla el clau: “S\u00ed, \u00e9s una loteria; per\u00f2 no vull amargar-me, he de mirar endavant”. La seva actitud \u00e9s admirable, m\u00e9s si tenim en compte que parlem d’una dona d’uns cinquanta anys per a la qual, segons els criteris de moltes empreses, no ser\u00e0 f\u00e0cil trobar una nova ocupaci\u00f3. \u00c9s evident que, malgrat les altes xifres de l’atur, encara opera una certa -petita- esperan\u00e7a.<\/p>\n
Cada cop hi ha m\u00e9s gent entre nosaltres que al setembre no patir\u00e0 la s\u00edndrome postvacacional, tema que tant feia parlar i escriure abans. Ara sabem que la ruleta russa apunta tothom.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Molts lectors em pregunten per l’oncle Baixamar, que els darrers anys ha tret el cap en aquestes columnes d’agost. No volia explicar-ho, perqu\u00e8 \u00e9s un assumpte molt privat, per\u00f2 el…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4639"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4639"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4639\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4639"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4639"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4639"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}