{"id":4644,"date":"2012-08-10T00:00:12","date_gmt":"2012-08-09T23:00:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1485"},"modified":"2012-08-10T00:00:12","modified_gmt":"2012-08-09T23:00:12","slug":"lautoritat-moral","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/08\/10\/lautoritat-moral\/","title":{"rendered":"L’autoritat moral"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tQuan Jordi Pujol parla dels seus referents, en el primer volum de les seves Mem\u00f2ries<\/em>, fa aquesta llista: \u201cFora de l\u2019\u00e0mbit familiar, haig de consignar les influ\u00e8ncies de Joan Triad\u00fa, Josep M\u00aa Ainaud de Lasarte, Josep Benet, Raimon Gal\u00ed i Jaume Vicens Vives\u201d. Amb el dec\u00e9s de Josep M\u00aa Ainaud, desapareix el darrer gran referent del catalanisme de la resist\u00e8ncia de postguerra, el nucli d\u2019activisme i pensament que va exercir el mestratge m\u00e9s clar sobre les noves generacions nacionalistes que van protagonitzar la transici\u00f3.<\/p>\n

Tot i que Ainaud nom\u00e9s era cinc anys m\u00e9s gran que Pujol, som davant de dues generacions distintes. Un exemple: l\u2019advocat, historiador i pol\u00edtic va col\u00b7laborar durant la Segona Guerra Mundial amb la xarxa clandestina que donava suport als aliats. El m\u00f3n de l\u2019activista que ens ha deixat era el dels titans que no van resignar-se i que, enmig d\u2019una indifer\u00e8ncia i una por brutals, van lluitar per Catalunya i la democr\u00e0cia quan no es veia cap claror. En aquest sentit, i en una entrevista del 2010 a Pres\u00e8ncia<\/em>, Ainaud desmentia t\u00f2pics sobre els anys m\u00e9s dif\u00edcils: \u201cInventen actituds resistents que no van existir\u201d. Ell ho afirmava amb claredat perqu\u00e8 \u201cjo hi era\u00a0 i s\u00e9 que no va ser com diuen\u201d. El cert \u00e9s que eren molt pocs els que plantaven cara quan el franquisme era flamant: el PSUC, el Front Nacional i, des de l\u2019ambient universitari, figures com Ainaud, que anaven per lliure i que empraven la cultura i les escletxes de l\u2019Esgl\u00e9sia per crear complicitats.<\/p>\n

Josep M\u00aa Ainaud de Lasarte encarnava millor que ning\u00fa l\u2019autoritat moral del catalanisme de la resist\u00e8ncia. Encara que va vincular-se a CDC i va ser diputat al Parlament i regidor a l\u2019Ajuntament de Barcelona durant una legislatura en cada c\u00e0rrec, sempre va mantenir la independ\u00e8ncia de criteri. M\u00e9s d\u2019una vegada va discrepar d\u2019algunes decisions de CiU. Per exemple, ell i Maria R\u00fabies van trencar la disciplina de vot i van oposar-se a la creaci\u00f3 de les loteries de la Generalitat per raons \u00e8tiques.<\/p>\n

Pujol escoltava i respectava les paraules d\u2019Ainaud, un dels seus mestres de vida, des del dia lluny\u00e0 de 1946 en qu\u00e8 el futur l\u00edder nacionalista va trucar a la porta del local de la Comissi\u00f3 Abat Oliba, organitzadora dels actes d\u2019entronitzaci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u de Montserrat. L\u2019historiador era una de les comptades persones que parlaven amb total sinceritat amb l\u2019expresident i per aix\u00f2 el seu consell l\u00facid va ser sempre apreciat, com a veu de la consci\u00e8ncia cr\u00edtica del pujolisme. Aquest ascendent convertia Ainaud en alg\u00fa inclassificable, un esperit lliure que, des d\u2019un tarann\u00e0 dialogant i ferm alhora, sabia mirar cr\u00edticament l\u2019escena pol\u00edtica, comen\u00e7ant per aquells amb qui compartia idees i valors. Humanista, sempre disposat a col\u00b7laborar en mil i una iniciatives, va servir el pa\u00eds generosament sense servir-se de la pol\u00edtica.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan Jordi Pujol parla dels seus referents, en el primer volum de les seves Mem\u00f2ries, fa aquesta llista: \u201cFora de l\u2019\u00e0mbit familiar, haig de consignar les influ\u00e8ncies de Joan Triad\u00fa,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4644"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4644"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4644\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4644"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4644"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4644"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}