{"id":4647,"date":"2012-08-13T00:00:52","date_gmt":"2012-08-12T23:00:52","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1499"},"modified":"2012-08-13T00:00:52","modified_gmt":"2012-08-12T23:00:52","slug":"setmana-rere-setmana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/08\/13\/setmana-rere-setmana\/","title":{"rendered":"Setmana rere setmana"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tEl president Artur Mas ha explicat, abans de marxar de vacances a Menorca, que el Govern de Catalunya demanar\u00e0 ben aviat, quan l&#8217;activitat pol\u00edtica normal torni a engegar, que la societat catalana faci &#8220;pronunciaments expl\u00edcits a favor del pacte fiscal perqu\u00e8 el Govern central i les grans institucions de l&#8217;Estat entenguin que hi ha un clam a Catalunya que diu que nosaltres generem recursos suficients per poder viure millor i reactivar m\u00e9s de pressa la nostra economia&#8221;. Aix\u00f2 \u00e9s veritat, per\u00f2 no \u00e9s tota la veritat. No es tracta nom\u00e9s de viure millor i sortir abans de la crisi, sin\u00f3 de ser tractats justament per l&#8217;Estat que sostenim amb els nostres impostos.<\/p>\n<p>El debat que articula avui la pol\u00edtica catalana t\u00e9 aspecte econ\u00f2mic per\u00f2 \u00e9s de fons pol\u00edtic i moral. La reclamaci\u00f3 del nou pacte fiscal no \u00e9s una querella sobre c\u00e8ntims entre administracions, \u00e9s una discussi\u00f3 sobre la just\u00edcia amb qu\u00e8 el poder espanyol tracta una part dels ciutadans de l&#8217;Estat. Com passa sovint en aquesta mena d&#8217;assumptes, la condici\u00f3 de part interessada de qui ha d&#8217;actuar com a jutge de la disputa col\u00b7loca la soluci\u00f3 final en el terreny incert del caprici, l&#8217;atzar o la concessi\u00f3 m\u00e9s o menys oportunista. El &#8220;territori desconegut&#8221; que Mas va pronosticar no sorgeix d&#8217;un afany de temeritat, \u00e9s el resultat d&#8217;unes estructures pensades per contenir una societat que accepti passivament el greuge com el millor dels mons. Ara hi ha consci\u00e8ncia majorit\u00e0ria del greuge.<\/p>\n<p>Amb tot, les grans conquestes exigeixen molt m\u00e9s que un dia de manifestaci\u00f3 patri\u00f2tica. Mas ho sap i per aix\u00f2 ha afegit que el pacte fiscal \u00e9s un objectiu en qu\u00e8 s&#8217;haur\u00e0 d&#8217;insistir &#8220;setmana rere setmana&#8221;. En resum: el cam\u00ed \u00e9s molt llarg (a m\u00e9s de costerut) i exigeix continu\u00eftat, una actitud que sembla pr\u00f2pia d&#8217;altres \u00e8poques. Ens hem acostumat a pensar que les coses passen molt r\u00e0pidament, volem un tempo de primavera \u00e0rab, volem que els esdeveniments siguin com les crispetes que posem al microones. Fem una manifestaci\u00f3 multitudin\u00e0ria i llavors esperem que l&#8217;endem\u00e0 les coses es capgirin immediatament. Hem conf\u00f3s la velocitat de les reaccions al Twitter amb el ritme de les respostes pol\u00edtiques.<\/p>\n<p>Josep Ferrater Mora va escriure que la continu\u00eftat \u00e9s, per al catal\u00e0, el desig de no deixar les coses a mig fer. L&#8217;Estatut que tenim \u00e9s un exemple evident de cosa a mig fer, el producte d&#8217;unes febleses que no es van saber contrapesar amb res. Hi ha governants que pensen, ing\u00e8nuament, que el temps resoldr\u00e0 els problemes. El darrer d&#8217;aquesta mena fou Zapatero, que va donar ales a l&#8217;aventura estatut\u00e0ria. Molt lluny d&#8217;aquest infantilisme, Mas ha optat per mantenir-se fidel al seu comprom\u00eds electoral.<\/p>\n<p>Aquesta vegada, la feina no es pot deixar a mig fer. Precisament perqu\u00e8 est\u00e0 cantat que no s&#8217;assolir\u00e0 l&#8217;objectiu.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El president Artur Mas ha explicat, abans de marxar de vacances a Menorca, que el Govern de Catalunya demanar\u00e0 ben aviat, quan l&#8217;activitat pol\u00edtica normal torni a engegar, que la&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4647"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4647"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4647\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4647"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4647"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4647"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}