{"id":4648,"date":"2012-08-14T00:00:44","date_gmt":"2012-08-13T23:00:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1503"},"modified":"2012-08-14T00:00:44","modified_gmt":"2012-08-13T23:00:44","slug":"imperis-i-gintonics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/08\/14\/imperis-i-gintonics\/","title":{"rendered":"Imperis i gint\u00f2nics"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tComento amb l’oncle Baixamar la pol\u00e8mica anglesa sobre el colonialisme de la qual informava extensament Andy Robinson ahir en les p\u00e0gines culturals de La Vanguardia<\/em>. Niall Ferguson defensa l’impacte suposadament benefici\u00f3s de l’imperi brit\u00e0nic mentre d’altres historiadors, com Pankaj Mishra, recorden el sofriment i les injust\u00edcies que aquesta forma de domini pol\u00edtic i econ\u00f2mic va causar en milions de persones. Un debat que semblava superat, oi?<\/p>\n

Tot aix\u00f2 coincideix amb la clausura dels Jocs Ol\u00edmpics de Londres, antiga metr\u00f2poli imperial que va assolir el seu m\u00e0xim esplendor durant la llarga era victoriana. L’oncle i jo conversem amb un gint\u00f2nic a la m\u00e0, el millor material per enfocar aquest assumpte, at\u00e8s l’origen colonial i brit\u00e0nic d’aquesta beguda que la moda recent ha sofisticat fins a l\u00edmits rid\u00edculs. “Hi ha imperis -afirma Baixamar- i imperis; no \u00e9s el mateix haver viscut sota l’imperi espanyol, el franc\u00e8s o el brit\u00e0nic, nom\u00e9s cal comparar les diverses nacions americanes avui dia”. Qu\u00e8 vol dir el meu amic? \u00c9s que hi ha imperis millors i pitjors? “No, el que hi ha s\u00f3n imperialistes m\u00e9s intel\u00b7ligents i menys b\u00e8sties que d’altres, i aix\u00f2 acaba forjant una mena o altra de societat”. S\u00ed. Penso, per exemple, en el fort militarisme que ha estat un llast de tantes nacions llatinoamericanes.<\/p>\n

Qui m\u00e9s o qui menys ha viscut o viu encara avui sota un imperi o un altre. Hi ha qui pensa que la Uni\u00f3 Europea \u00e9s una mena d’imperi tou i flexible que, arran de la crisi de l’eurozona, es pot transformar en un imperi m\u00e9s dur i m\u00e9s r\u00edgid per evitar l’ensulsiada. Qui ho sap? L’oncle Baixamar no diu que no. Ell \u00e9s de la generaci\u00f3 que va vibrar amb la pel\u00b7l\u00edcula La batalla de Argel<\/em>, de Pontecorvo, i estava en contra de l’OTAN fins que Felipe Gonz\u00e1lez el va conv\u00e8ncer que la millor vacuna contra el fantasma del general Pav\u00eda la donava l’oncle Sam. El suport de la CIA a Pinochet va quedar, doncs, al bagul de la guerra freda, nom\u00e9s els vells discos de V\u00edctor Jara grataven la ferida. Per\u00f2 el mariner veter\u00e0 no ha perdut mai la passi\u00f3 pel western, la narrativa m\u00e9s popular de l’imperi. No \u00e9s un integrista. Cada cosa al seu lloc.<\/p>\n

El gint\u00f2nic porta la reflexi\u00f3 cap els terrenys de la pol\u00edtica ficci\u00f3. Baixamar s’hi troba a gust: “Ll\u00e0stima que l’imperi austrohongar\u00e8s se’n va anar en orris, potser era la gran soluci\u00f3, i tamb\u00e9 hagu\u00e9ssim arribat a la Merkel, m’hi jugo el que vulguis”. Somric. Els \u00fanics imperis simp\u00e0tics s\u00f3n els d’opereta, un mite idealitzat de conviv\u00e8ncies nacionals, felices danses folkl\u00f2riques i equilibris diplom\u00e0tics tan discutibles com all\u00f2 del Toledo de les tres cultures que vivien en pau.<\/p>\n

Els xinesos compren l’\u00c0frica sencera mentre aqu\u00ed prenem gint\u00f2nics mirant cap a Berl\u00edn i discutim sobre el dolor del passat. El nou Kipling avui escriu en mandar\u00ed i amaga la bandera.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Comento amb l’oncle Baixamar la pol\u00e8mica anglesa sobre el colonialisme de la qual informava extensament Andy Robinson ahir en les p\u00e0gines culturals de La Vanguardia. Niall Ferguson defensa l’impacte suposadament…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4648"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4648"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4648\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4648"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4648"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4648"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}