\t\t\t\tLa crisi econ\u00f2mica ens ha instal\u00b7lat en el malestar permanent d\u2019una manera que fatiga. El malestar \u00e9s un sentiment que barreja incomoditat, impot\u00e8ncia, incertesa, desconcert i por. No sempre \u00e9s igual, evoluciona amb els esdeveniments i amb la percepci\u00f3 que la gent t\u00e9 dels mateixos. L\u2019objectivitat de les dades i la subjectivitat de l\u2019experi\u00e8ncia s\u2019entortolliguen de manera especialment sensible a l\u2019hora de fabricar el malestar social. La suma de molts malestars individuals \u00e9s all\u00f2 que acaba creant un paisatge de malestar col\u00b7lectiu que, de retruc, alimenta el malestar de cada persona. \u00c9s un cercle que genera desemparament, i tamb\u00e9 sentiments de ref\u00fas indiscriminat. Els populismes tracten d\u2019explotar aquesta amalgama per preponderar a partir del reduccionisme ideol\u00f2gic i la demag\u00f2gia planificada.<\/p>\n
Quant de temps pot viure una societat democr\u00e0tica i desenvolupada com la nostra tan encotillada per un malestar intens com aquest? En quin moment el malestar es transforma en qualsevol altra cosa? Com gestionen els nostres governants el malestar quan no hi ha un horitz\u00f3 clar de resoluci\u00f3 dels problemes que el generen? Aquestes q\u00fcestions travessen la nostra vida p\u00fablica, com una febre que castiga un cos vulnerable. Aix\u00f2 no obstant, el problema no \u00e9s el malestar, cal recordar-ho. El malestar nom\u00e9s \u00e9s un efecte \u2013el m\u00e9s evident- d\u2019una malura que impregna de dalt a baix el funcionament de les institucions democr\u00e0tiques i el m\u00f3n econ\u00f2mic, especialment el financer. Aquesta malura \u00e9s la desconfian\u00e7a i, de manera m\u00e9s extrema, una crisi aguda de la veritat. No sabem amb certesa quines s\u00f3n les dades reals que ens afecten i aix\u00f2 projecta una sospita espessa, destructiva, sobre les nostres elits pol\u00edtiques i socials. Aquesta crisi de la veritat \u00e9s el virus m\u00e9s agressiu que ens ataca en aquests moments.<\/p>\n
Envoltats de malestar per dalt i per baix, per davant i per darrera, els ciutadans esdevenim \u00e0nimes en pena, captius d\u2019un present que ofega. \u201cEstic cansat\u201d, em diu un amic, quan comencem a parlar de la crisi. El cansament apareix quan la durada del malestar no \u00e9s mesurable i quan totes les previsions semblen ocurr\u00e8ncies de mal pagador. Malestar m\u00e9s cansament d\u00f3na com a resultat un producte altament t\u00f2xic per a qualsevol col\u00b7lectivitat: la desmoralitzaci\u00f3. Sabeu qu\u00e8 vol dir viure desmoralitzats? Significa que tot el que fem cada dia ens costa el doble o el triple d\u2019esfor\u00e7, perqu\u00e8 hem deixat de trobar sentit a la majoria dels nostres actes. Trobar un sentit als nostres afanys \u2013un sentit m\u00e9s o menys elaborat i expl\u00edcit\u2013 \u00e9s el que ens esperona a construir el futur. La desmoralitzaci\u00f3, per tant, \u00e9s la plasmaci\u00f3 d\u2019aquell lema punk de comen\u00e7aments dels anys setanta: \u201cNo future\u201d<\/em>. Ara, per\u00f2, aquesta proclama ja no \u00e9s una provocaci\u00f3 sin\u00f3 una amena\u00e7a o \u2013no ens posem tan solemnes\u2013 m\u00e9s aviat una advert\u00e8ncia contra el desengany.<\/p>\n Qu\u00e8 hi pot fer la democr\u00e0cia contra la desmoralitzaci\u00f3? Res. La democr\u00e0cia no est\u00e0 pensada per engrescar la gent. S\u00f3n una altra mena de r\u00e8gims els que esmercen molts recursos i nombroses estrat\u00e8gies per mantenir la poblaci\u00f3 en un determinat estat d\u2019\u00e0nim. Els totalitarismes, les dictadures, les autocr\u00e0cies diverses i tota mena de tiranies dures o toves es preocupen molt per la psicologia col\u00b7lectiva. La conducci\u00f3 del ramat exigeix una s\u00e8rie de rutines que els poders absoluts apliquen i despleguen amb naturalitat, per evitar que el dolor que produeix la suma d\u2019injust\u00edcies provoqui la protesta i, eventualment, la revolta o la revoluci\u00f3. Els sistemes que no creuen en la llibertat de les persones han de combinar el garrot i la pastanaga, per aix\u00f2 investiguen estrat\u00e8gies de gratificaci\u00f3 prim\u00e0ria que substitueixi el debat democr\u00e0tic. La propaganda \u00e9s l\u2019aliment habitual en aquests casos. Recordeu Franco i el seu paternalisme anestesiant, que partia de la premissa que els homes i les dones de les Espanyes eren criatures que necessitaven un vigilant de m\u00e0 ferma.<\/p>\n En democr\u00e0cia, el nivell de fantasia hauria de ser menor, \u00f2bviament. Malgrat la societat de consum, malgrat el m\u00e0rqueting electoral i malgrat les incomptables formes d\u2019evasi\u00f3. La democr\u00e0cia \u00e9s \u2013hauria de ser\u2013 el r\u00e8gim de la responsabilitat. Ara, no estic gaire segur que tots els nostres dirigents econ\u00f2mics, pol\u00edtics i socials estiguin en condicions de subscriure aquesta afirmaci\u00f3. Alguns han fet tot el possible per transformar la vulneraci\u00f3 quotidiana de les regles de joc en un costum m\u00e9s del poder, i han revestit la impunitat de l\u2019artifici de l\u2019honor malferit.<\/p>\n Tornem-hi. El malestar porta a la desmoralitzaci\u00f3. Tamb\u00e9 pot desembocar en la protesta, que \u00e9s el malestar en acci\u00f3. No totes les protestes parteixen d\u2019un diagn\u00f2stic clar, al contrari. La majoria de protestes constitueixen una exploraci\u00f3 intu\u00eftiva, immediata i defensiva davant del que s\u2019interpreta com una hostilitat. Protestem perqu\u00e8 sentim que els nostres interessos \u2013m\u00e9s que els nostres valors- estan en perill. Protestem perqu\u00e8 volem aturar el que considerem un atac, una agressi\u00f3, una invasi\u00f3. En aquests moments, els diagn\u00f2stics s\u00f3n confusos i costa fer una descripci\u00f3 fiable de l\u2019escenari. Qui t\u00e9 la capacitat de dibuixar un mapa fidel que ens ajudi a moure\u2019ns en aquesta tempesta? Els economistes \u2013experts convocats a llegir les entranyes de les aus de l\u2019actualitat- no es posen d\u2019acord entre ells i tampoc no hi ha cap inst\u00e0ncia que pugui exhibir una total consist\u00e8ncia a l\u2019hora d\u2019explicar-nos les claus m\u00e9s envitricollades d\u2019aquesta amalgama de fen\u00f2mens, impactes i actituds que anomenem crisi.<\/p>\n En resum, protestem per\u00f2 no sabem contra qu\u00e8 i contra qui ho fem de deb\u00f2. D\u2019acord, corregeixo: protestem contra els governs que retallen pressupostos i serveis i contra el poder financer, que percebem com un actor privilegiat, lluny de les nostres necessitats. Per\u00f2 sabem que aquesta protesta t\u00e9 truc. Perqu\u00e8 els governs no poden desatendre el dictat dels mercats per\u00f2, a la vegada, els mercats no actuen al marge dels senyals que emeten les administracions p\u00fabliques i les ciutadanies. La protesta, llavors, \u00e9s un ritual recurrent contra uns enemics que s\u2019amaguen entre les ombres. De tant en tant, aix\u00f2 s\u00ed, podem denunciar algun personatge p\u00fablic rellevant \u2013pol\u00edtic o banquer- per haver portat massa lluny la pulsi\u00f3 rapinyaire, i aix\u00f2 ens calma, moment\u00e0niament. Es tracta d\u2019 exorcismes enmig del caos, caramels contra la tos. Cada dia hi ha protestes i, en acumular-se, acaben perdent el seu valor i la seva efic\u00e0cia. El malestar es dissol gr\u00e0cies a la protesta? No, m\u00e9s aviat es transforma perqu\u00e8, per unes hores, aspira a ser una proposta, tot i que no ho \u00e9s. Altra cosa \u00e9s l\u2019efecte de la protesta sobre la desmoralitzaci\u00f3. L\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva \u2013aix\u00f2 \u00e9s sabut- ajuda a crear lla\u00e7os de solidaritat que contrapesen la p\u00e8rdua de sentit i frenen o pal\u00b7lien sentiments com el desconcert, el des\u00e0nim i la por. Amb tot, \u00e9s evident que moltes protestes que no aconsegueixin influir en les decisions dels que governen tamb\u00e9 poden incrementar de forma exponencial la frustraci\u00f3 i la impot\u00e8ncia. Aquest \u00e9s un risc no menor.<\/p>\n Al final del carrer democr\u00e0tic tenim l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019esperar i de fer propostes. La pol\u00edtica \u00e9s el terreny de la proposta, perqu\u00e8 \u00e9s el moment de l\u2019intercanvi i del pacte, de la imaginaci\u00f3 realitzable. Ambici\u00f3 i rigor, lluita contra el fatalisme. Les dures circumst\u00e0ncies actuals han fet que la majoria de governants europeus, en comptes de fer propostes, es limitin a refredar el malestar mentre volen assolir la quadratura del cercle i, de passada, no recular en les enquestes. Els pesa massa, a aquests pol\u00edtics, el temor a perdre eleccions. Aix\u00ed doncs, quan el malestar arribi a un nivell de saturaci\u00f3 insostenible, haurem de tenir forces, encara, per comen\u00e7ar a bastir propostes, amb generositat, amb responsabilitat, amb franquesa. Enfilarem, aleshores, la veritable sortida del t\u00fanel.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La crisi econ\u00f2mica ens ha instal\u00b7lat en el malestar permanent d\u2019una manera que fatiga. El malestar \u00e9s un sentiment que barreja incomoditat, impot\u00e8ncia, incertesa, desconcert i por. No sempre \u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4649"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4649"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4649\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4649"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4649"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4649"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}