\t\t\t\tCada any, per aquestes dates, diverses persones que llegeixen aquesta columna em demanen el mateix: “Existeix de deb\u00f2 l’oncle Baixamar?”. Una q\u00fcesti\u00f3 f\u00e0cil i dif\u00edcil alhora, us ho confesso. Vosaltres qu\u00e8 en penseu? Pel mateix preu, podeu fer-vos una altra pregunta: existeix Francesc-Marc \u00c1lvaro? El mestre Umbral deia que el columnista \u00e9s “un hombre que se lleva flores a s\u00ed mismo todos los d\u00edas, pues sabe que primero -en seguida- morir\u00e1 su columna, y luego morir\u00e1 \u00e9l, si antes no muere su memoria”. En el cas de l’admirada Empar Moliner, es tracta de portar-se flors i tamb\u00e9 alguna copa, no bad\u00e9ssim pas. I un altre mestre del g\u00e8nere, el gran Josep M. Espin\u00e0s, ha definit el repte d’aquest ofici de la seg\u00fcent manera: “Trobar alguna idea modesta per\u00f2 clara”.<\/p>\n
-Em sembla -em talla Baixamar- que est\u00e0s fugint d’estudi. O potser la revetlla t’ha deixat massa tocat. Ahir vas embarrancar, oi? T’han demanat si existeixo o no, no pas que expliquis com funciona el teu negoci, recony!<\/p>\n
-Home, anem a pams. Pensa que avui \u00e9s festa, deixa’m que plantegi les coses amb una mica de calma…<\/p>\n
-Ja veig que no t’entren les marxes, fas pena, noi. Per\u00f2 la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s molt simple i no necessita tantes filosofies: Existeixo o no? \u00c9s cortesia m\u00ednima satisfer la curiositat del p\u00fablic.<\/p>\n
-Avui em vols acabar els quartos! Que potser parlo sol, jo? Que potser estic prenent una cervesa amb un fantasma, ara? Que potser no vas dir-me l’altre dia que vols convidar l’amic Puigverd a un arr\u00f2s a la bruta, el mateix -per cert- que tant li va agradar al Pepe Antich l’any passat? Em fas rodar el cap i jo no estic per…<\/p>\n
-Calla! -Baixamar em talla de cop i treu un llibre del desaparegut Miquel Pairol\u00ed, Octubre<\/em>, i es posa a llegir, mentre borden dos gossos que un ve\u00ed de mal cor ha deixat tancats al balc\u00f3: “Agost \u00e9s declivi. Agostar-se vol dir perdre la ufana dels camps, el bestiar, les persones. Ara, relacionar agost amb declivi sembla una r\u00e8mora de la vida antiga i fins i tot una impertin\u00e8ncia. En el calendari del consumidor, que \u00e9s el vigent, agost \u00e9s el pic de l’estiu, el mes de les vacances, de l’oci, dels viatges organitzats, de tota aquesta beneiteria comercial i publicit\u00e0ria del sol i la platja, de la cervesa amb suc de llimona i del vi amb taronjada, de la puerilitat dels parcs aqu\u00e0tics. No els volem espatllar la festa, per\u00f2 agost \u00e9s pesadesa, xafogor, extenuaci\u00f3 de l’estiu, fruita madura a punt de corrompre’s, ren\u00fancia. Que consti”.<\/p>\n Silenci. Baixamar fa un trago i enc\u00e9n una se\u00f1orita<\/em>. Porta barba de tres dies i vesteix la mandra amb posat de tanguista. Els gossos continuen enyorant l’amo malparit que els ha oblidat.<\/p>\n -I si fos cert que tu, jo i la resta nom\u00e9s som el somni d’un lector desvagat-. Ara Baixamar mira cap al cel.<\/p>\n -Aix\u00f2, oncle, potser nom\u00e9s ho saben a l’altra banda. Potser.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Cada any, per aquestes dates, diverses persones que llegeixen aquesta columna em demanen el mateix: “Existeix de deb\u00f2 l’oncle Baixamar?”. Una q\u00fcesti\u00f3 f\u00e0cil i dif\u00edcil alhora, us ho confesso. Vosaltres…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4650"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4650"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4650\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4650"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4650"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4650"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}