\t\t\t\tIronies. La realitat tendeix a crear-ne de molt sucoses. Demanar refugi a l’Equador per no ser jutjat a Su\u00e8cia. L’embolic diplom\u00e0tic i pol\u00edtic de la situaci\u00f3 de Julian Assange a l’ambaixada equatoriana a Londres convida a moltes reflexions. Una t\u00e9 a veure amb els bons i els dolents de les hist\u00f2ries. L’entrada en escena de Baltasar Garz\u00f3n, figura t\u00edpica d’aquestes faules que tant agraden, ho acaba d’arrodonir.<\/p>\n
El fundador de Wikileaks \u00e9s la bondat i el coratge contemporanis. \u00c9s -siguem precisos- el bo per antonom\u00e0sia: aconsegueix i mostra els secrets dels (estats) poderosos. Sobretot treu a la superf\u00edcie una mica de la rebotiga de la diplom\u00e0cia imperial. Res que capgiri la visi\u00f3 que tenim del m\u00f3n, per\u00f2 la gesta esdev\u00e9 una celebraci\u00f3 de la transpar\u00e8ncia total, que \u00e9s el nou mite. A la vegada, els Estats Units s\u00f3n, per molta gent, el dolent d’ofici, i aix\u00f2 no ho canvia ni Obama. \u00c9s una nova edici\u00f3 de la lluita cl\u00e0ssica de David contra Goliat, una bella hist\u00f2ria.<\/p>\n
Per\u00f2 tenim dos problemes de gui\u00f3. Qui vol jutjar l’heroi \u00e9s Su\u00e8cia, un Estat bo i exemplar en totes les comparatives que vulgueu, malgrat que la novel\u00b7la negra escandinava ja ens ha advertit que tamb\u00e9 hi ha porqueria al parad\u00eds. Bo contra bo trenca la l\u00f2gica del relat. L’escull, per\u00f2, se salva f\u00e0cilment: Su\u00e8cia, segons molts, en realitat nom\u00e9s li fa la feina a l’oncle Sam, que \u00e9s qui, en darrer terme, vol engarjolar -i potser executar- el protagonista. Els suecs s\u00f3n, doncs, agents del mal i no mereixen cap cr\u00e8dit.<\/p>\n
Fins aqu\u00ed la narraci\u00f3 avan\u00e7a amb gran satisfacci\u00f3 per al p\u00fablic. Per\u00f2 el personatge Assange ha demanat i ha aconseguit asil pol\u00edtic a l’Equador, on el president Correa -segons tots els organismes observadors independents- no \u00e9s exactament un campi\u00f3 de la llibertat de premsa. Diguem-ho d’una altra manera: el Govern de Quito persegueix, amena\u00e7a, difama i multa les empreses i els periodistes que no ballen al so que toca. Els Assange equatorians, desconeguts de vosaltres i sense el glamur estudiat de l’australi\u00e0, ho tenen fotut. Correa t\u00e9 damunt la taula un projecte de llei de comunicaci\u00f3 que, entre altres mesures reaccion\u00e0ries, contempla la censura pr\u00e8via i afebleix les garanties que protegeixen l’anonimat de les fonts period\u00edstiques. Com \u00e9s evident, l’Equador no seria la rep\u00fablica ideal on fundar la ciutat dels periodistes. A m\u00e9s, en corrupci\u00f3, l’Equador ocupa el lloc 120 d’una taula decreixent de 183 estats, on Su\u00e8cia sempre \u00e9s entre els deu primers.<\/p>\n
El gui\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula no funciona. Assange posa la seva sort en mans d’alg\u00fa que practica justament tot all\u00f2 que ell critica i combat amb tanta determinaci\u00f3. Ironia? Sarcasme. D’altra banda, mitjans que havien entronitzat el fundador de Wikileaks ara se’l miren amb fredor. El p\u00fablic est\u00e0 desconcertat. No hav\u00edem quedat que els bons, a m\u00e9s de salvar-nos, no feien trampes?\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ironies. La realitat tendeix a crear-ne de molt sucoses. Demanar refugi a l’Equador per no ser jutjat a Su\u00e8cia. L’embolic diplom\u00e0tic i pol\u00edtic de la situaci\u00f3 de Julian Assange a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4653"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4653"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4653\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4653"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4653"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4653"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}