\t\t\t\tEn qualsevol guerra, entre un bombardeig i un altre, la gent continua bevent i xerrant a les terrasses dels bars, i continua fotent-se del ve\u00ed, sent gener\u00f3s qui \u00e9s gener\u00f3s i sent miserable qui \u00e9s miserable. Les guerres, en general, se superposen a la vida corrent, n’hi ha prou de llegir mem\u00f2ries dels qui n’han viscut. Amb la crisi, passa alguna cosa semblant. La prima de risc torna a pujar, per\u00f2 el m\u00e9s important, ahir a la tarda, era esperar el Bar\u00e7a-Madrid, trobar un rac\u00f3 d’ombra, que la cervesa fos ben freda i, si pot ser, servida en una copa gla\u00e7ada. Coses menors, direu.<\/p>\n
El desaparegut Tony Judt, en el seu darrer llibre de converses amb Timothy Snyder, toca el moll de l’os quan es demana el seg\u00fcent: “\u00c9s possible que alg\u00fa que ha acceptat una veritat pol\u00edtica molt \u00e0mplia, o una veritat narrativa, es redimeixi com a intel\u00b7lectual o com a \u00e9sser hum\u00e0 acostant-se m\u00e9s a les veritats petites o a la veracitat en si mateixa? Aquesta era una q\u00fcesti\u00f3 que plantejava jo al segle XX, per\u00f2 potser tamb\u00e9 era una q\u00fcesti\u00f3 que em plantejava a mi mateix”. Diana del gran historiador angl\u00e8s, jueu i cosmopolita, valgui la redund\u00e0ncia. Les veritats petites com a horitz\u00f3 m\u00e9s f\u00e0cilment assolible i com a retrobament amb nosaltres mateixos. Ho sabem: les veritats pol\u00edtiques, absolutes i taxatives, menaven cap als cementiris.<\/p>\n
Per qu\u00e8 alguns intel\u00b7lectuals van trair la realitat de manera tan obscena al llarg del segle XX? Van optar per una veritat pol\u00edtica -per dir-ho com Judt- i s’hi van submergir amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies. Fascinats. Ara, despr\u00e9s del relativisme postmodern, tenim feina. La reconstrucci\u00f3 de la veritat com qui ha d’arreglar el pany amb les mans protegides per guants de boxa. I la crid\u00f2ria no ens deixa escoltar el clic que volem sentir.<\/p>\n
Asseguts a la terrassa d’aquest comen\u00e7ament de segle, la crisi ens mostra les seves anques prominents. Desviem els ulls, el vertigen del catastrofisme \u00e9s molt atractiu. Per sort, hi ha el teatre pal\u00b7liatiu dels personatges que han volat m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 de tota veracitat. Aix\u00ed, retorna un Ruiz-Mateos i reapareix un Michael O’Leary, el president de Ryanair. El primer, per boca del seu advocat, diu que est\u00e0 massa malalt per compar\u00e8ixer davant la jutgessa, mentre el segon sost\u00e9 que, despr\u00e9s dels incidents amb diversos avions, ha augmentat la venda de bitllets. Aquestes figures -hiperb\u00f2liques- fan la seva funci\u00f3. S’han aclimatat al medi perfectament, han descobert el passad\u00eds secret. Posades al costat de determinats l\u00edders pol\u00edtics, econ\u00f2mics i socials, ens adverteixen que res t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies, si se sap tocar la palanca adequada. No cal patir. Impunitat f\u00f3ra la paraula emprada en un altre planeta.<\/p>\n
Les disputes p\u00fabliques entre ministres s\u00f3n, en aquest sentit, una bona cortina de fum.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En qualsevol guerra, entre un bombardeig i un altre, la gent continua bevent i xerrant a les terrasses dels bars, i continua fotent-se del ve\u00ed, sent gener\u00f3s qui \u00e9s gener\u00f3s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4658"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4658"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4658\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4658"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4658"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4658"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}