\t\t\t\tMolta gent que no ha anat mai o gaireb\u00e9 mai a cap manifestaci\u00f3 ha decidit que, dimarts vinent a la tarda, es manifestar\u00e0 pels carrers del centre de Barcelona. Aquest 11 de setembre veur\u00e0, doncs, com molts ciutadans s\u2019estrenen. Sense cap pretensi\u00f3 estad\u00edstica i a partir de converses recents, es pot preveure que aquests nous manifestants seran d\u2019edats, territoris, afinitats pol\u00edtiques i entorns socials diversos. \u00c9s evident que alguna cosa nova passa a l\u2019interior de la societat catalana quan sectors que habitualment no es mobilitzen decideixen que volen ser-hi. Va passar una cosa semblant amb la gran manifestaci\u00f3 del 10 de juliol del 2010 contra la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019Estatut.<\/p>\n
Interpretar aquesta manifestaci\u00f3 que es prepara ser\u00e0 f\u00e0cil i dif\u00edcil a la vegada. F\u00e0cil perqu\u00e8 el lema triat, Catalunya, nou estat d\u2019Europa, \u00e9s molt clar i no permet ambig\u00fcitats. \u00c9s un lema que col\u00b7loca les ambicions col\u00b7lectives m\u00e9s enll\u00e0 de la via auton\u00f2mica i m\u00e9s enll\u00e0 tamb\u00e9 de qualsevol pacte fiscal. Aqu\u00ed hi ha la primera paradoxa: l\u2019independentisme parlamentari t\u00e9 un sostre electoral limitat per\u00f2 l\u2019independentisme de caire m\u00e9s civil marca l\u2019agenda de l\u2019entrada al nou curs pol\u00edtic, fins al punt que els partits principals es veuen arrossegats per una din\u00e0mica que ning\u00fa sembla controlar. Aquesta circumst\u00e0ncia genera moltes preguntes dins i fora del sobiranisme.<\/p>\n
A la vegada, interpretar la manifestaci\u00f3 del dia 11 tamb\u00e9 ser\u00e0 dif\u00edcil perqu\u00e8 el Govern de la Generalitat vol utilitzar-la per pressionar en la negociaci\u00f3 d\u2019un nou pacte fiscal amb el Govern espanyol, un objectiu molt concret que no deixa de ser una darrera oportunitat de mantenir l\u2019statu quo. En aquest sentit, i en coincid\u00e8ncia amb determinats dirigents del PSC que ara han estat defenestrats, la c\u00fapula de CiU planteja la manifestaci\u00f3 com una manera de dir als poders de Madrid que les demandes d\u2019una relaci\u00f3 fiscal m\u00e9s justa tenen l\u2019aval d\u2019una majoria molt s\u00f2lida i molt activa. D\u2019aqu\u00ed penja la segona paradoxa, que ja hem apuntat en articles anteriors: el nou pacte fiscal \u00e9s venut com el dic de contenci\u00f3 de l\u2019independentisme i, a la vegada, com una palanca per accelerar un hipot\u00e8tic proc\u00e9s de secessi\u00f3. Aquest \u00e9s el punt m\u00e9s feble de la gran aposta de Mas, que \u2013no hem d\u2019oblidar-ho\u2013 ha aconseguit un consens molt ampli.<\/p>\n
La manifestaci\u00f3 del dimarts no canviar\u00e0 res per art de m\u00e0gia per\u00f2 influir\u00e0 sens dubte sobre la pol\u00edtica oficial. Per tant, l\u2019impacte del gest ciutad\u00e0 sobre la realitat deixar\u00e0 tothom una mica descontent. El dia 12 de setembre, el conseller Mas-Colell continuar\u00e0 patint per poder quadrar els n\u00fameros i pagar les n\u00f2mines, i Catalunya portar\u00e0 la llufa de ser una autonomia que ha demanat el rescat al Govern espanyol. I, poc despr\u00e9s, el dia 20, Mas s\u2019entrevistar\u00e0 amb Rajoy per parlar del pacte fiscal i no de la independ\u00e8ncia, una trobada de la qual no s\u2019esperen grans fruits.<\/p>\n
En l\u2019imaginari del catalanisme, la manifestaci\u00f3 multitudin\u00e0ria \u00e9s molt important perqu\u00e8 remet al moment clau en qu\u00e8 el moviment va arribar a la majoria d\u2019edat pol\u00edtica, al comen\u00e7ament del segle XX. La manifestaci\u00f3 representava la fusi\u00f3 estrat\u00e8gica d\u2019interessos dels sectors populars, els grups intel\u00b7lectuals i la burgesia m\u00e9s din\u00e0mica al voltant de la reclamaci\u00f3 identit\u00e0ria revestida de regeneracionisme. En aquests moments \u2013segons els m\u00e9s optimistes dins del sobiranisme\u2013 la manifestaci\u00f3 d\u2019enguany posaria en evid\u00e8ncia una nova alian\u00e7a d\u2019interessos al voltant d\u2019un projecte que, despr\u00e9s de cent anys d\u2019esfor\u00e7os, hauria renunciat definitivament a catalanitzar l\u2019Espanya castellana. En aquest punt, encara hi ha molta feina a fer entre les elits econ\u00f2miques i entre els sectors ciutadans provinents de la immigraci\u00f3 dels anys seixanta i setanta.<\/p>\n
Estic segur que la manifestaci\u00f3 del dia 11 ser\u00e0 un moment rellevant que condensar\u00e0 moltes coses. Sempre que no es perdi de vista el car\u00e0cter transversal i poli\u00e8dric que ha tingut el catalanisme quan ha estat central, atributs que li han donat arrelament i for\u00e7a, fins i tot en els pitjors moments de la nostra hist\u00f2ria. No tothom arribar\u00e0 el mateix dia ni de la mateixa manera a la conclusi\u00f3 que sintetitza el lema de la manifestaci\u00f3 oganitzada per l\u2019Assemblea Nacional Catalana i l\u2019Associaci\u00f3 de Municipis per la Independ\u00e8ncia. Entendre aix\u00f2 \u00e9s essencial per evitar pol\u00e8miques est\u00e8rils i sectarismes destructius.<\/p>\n
Hi ha dos tipus d\u2019an\u00e0lisi que acaben caricaturitzant el panorama de complexitat dins el qual tindr\u00e0 lloc la manifestaci\u00f3 de la Diada. Pels uns, el sobiranisme nom\u00e9s \u00e9s una flamarada que no est\u00e0 connectada amb les preocupacions reals de la gent, que s\u00f3n la crisi i l\u2019atur. Pels altres, l\u2019actual efervesc\u00e8ncia sobiranista permetria una secessi\u00f3 expr\u00e9s i f\u00e0cil . El dia 12, hi haur\u00e0 una batalla entre aquests dos extrems. \u00c9s necessari fugir d\u2019aquestes reduccions i filar prim per extreure de la manifestaci\u00f3 les lli\u00e7ons que ens permetin distingir on som del lloc on sembla que som. El pa\u00eds est\u00e0 canviant en una direcci\u00f3 determinada, per\u00f2 la societat catalana no ha deixat de ser internament molt diversa, amb interessos contraposats, amb sentiments en pugna i amb lleialtats sobreposades.<\/p>\n
Els que ens manifestarem dimarts hem de tenir ben presents aquells que, malgrat els greuges, no hauran sortit al carrer.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Molta gent que no ha anat mai o gaireb\u00e9 mai a cap manifestaci\u00f3 ha decidit que, dimarts vinent a la tarda, es manifestar\u00e0 pels carrers del centre de Barcelona. Aquest…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4666"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4666"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4666\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4666"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4666"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4666"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}