{"id":4667,"date":"2012-09-07T00:00:30","date_gmt":"2012-09-06T23:00:30","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1585"},"modified":"2012-09-07T00:00:30","modified_gmt":"2012-09-06T23:00:30","slug":"la-intimitat-duna-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/09\/07\/la-intimitat-duna-politica\/","title":{"rendered":"La intimitat d&#8217;una pol\u00edtica"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tEl cas d&#8217;Olvido Hormigos Carpio, regidora socialista de la petita localitat de Los Y\u00e9benes (Toledo) \u00e9s molt antic i molt contemporani a la vegada. Antic, perqu\u00e8 sempre hi ha hagut qui, en el combat pol\u00edtic, ha profanat la intimitat de l&#8217;adversari, extrem que, segons l&#8217;afectada, tamb\u00e9 s&#8217;ha donat en aquest episodi. Contemporani perqu\u00e8 la regidora ha declarat que &#8220;sincerament&#8221; no sap com va ser que el seu v\u00eddeo casol\u00e0 va sortir de l&#8217;\u00e0mbit privat. Aquest segon punt \u00e9s el que em resulta m\u00e9s interessant, un cop tothom est\u00e0 d&#8217;acord que f\u00f3ra absurd que un c\u00e0rrec p\u00fablic dimit\u00eds perqu\u00e8 s&#8217;ha masturbat davant d&#8217;una c\u00e0mera. Finalment, aquesta senyora, amb bon criteri, ha dit que no plegar\u00e0. El contrari f\u00f3ra un esc\u00e0ndol, en un pa\u00eds on lladres i malfactors diversos s&#8217;arrapen al sou oficial com paparres.<\/p>\n<p>Sembla que hi ha qui encara no s&#8217;ha adonat que vivim en un m\u00f3n de parets de vidre completament transparents. Aquesta inconsci\u00e8ncia de la pr\u00f2pia \u00e8poca em fascina. Fins a quin punt un pol\u00edtic, sigui una figura d&#8217;alt nivell o qualsevol c\u00e0rrec local, pot prescindir dels riscos que van units a l&#8217;\u00fas de les noves eines de comunicaci\u00f3 i lleure mitjan\u00e7ant les quals multipliquem la nostra pres\u00e8ncia en el m\u00f3n?<\/p>\n<p>\u00c9s obvi que la regidora Hormigos no va pensar ni un moment que el seu esplai \u00edntim realitzat davant d&#8217;una c\u00e0mera podria esdevenir un fet p\u00fablic, tot i que tothom sap que la seguretat de totes les tecnologies que ens fan l&#8217;exist\u00e8ncia m\u00e9s f\u00e0cil i entretinguda \u00e9s dubtosa per definici\u00f3. Julian Assange va demostrar amb gran luxe com de f\u00e0cil pot ser saltar-se les barreres que organismes oficials de tota mena posen per mantenir el secret. D&#8217;altra banda, i escarmentats per tantes filtracions, cada dia hi ha menys pol\u00edtics que vulguin parlar pel m\u00f2bil; alguns s\u00f3n els mateixos que -paradoxalment- es dediquen a piular a tort i a dret pel Twitter, a vegades amb molt poc sentit de la dignitat i discreci\u00f3 que esperem del seu c\u00e0rrec.<\/p>\n<p>El gran assumpte d&#8217;aquesta petita hist\u00f2ria \u00e9s la candidesa de la regidora Hormigos, una ciutadana que es pensava que la frontera que separa l&#8217;espai \u00edntim de l&#8217;espai p\u00fablic \u00e9s un lloc ben vigilat de dia i de nit, com en temps dels nostres avis. Aquesta candidesa resulta desconcertant en alg\u00fa que, encara que sigui exercint la pol\u00edtica en un petit ajuntament, hauria de tenir un coneixement m\u00e9s s\u00f2lid de quines s\u00f3n les regles de joc m\u00e9s elementals i les cauteles m\u00e9s \u00f2bvies. Sense menystenir la capacitat d&#8217;aquesta regidora per representar els seus conciutadans, \u00e9s obligada la pregunta: refiar\u00edeu els afers col\u00b7lectius a alg\u00fa que ha badat d&#8217;una manera tan ximple?<\/p>\n<p>Amb tot, hem d&#8217;admetre que qualsevol de nosaltres pot ser v\u00edctima de situacions semblants a la viscuda per la senyora Hormigos. Estem connectats i, per tant, amb el cul a l&#8217;aire.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El cas d&#8217;Olvido Hormigos Carpio, regidora socialista de la petita localitat de Los Y\u00e9benes (Toledo) \u00e9s molt antic i molt contemporani a la vegada. Antic, perqu\u00e8 sempre hi ha hagut&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4667"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4667"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4667\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4667"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4667"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4667"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}