\t\t\t\tEl recanvi abrupte de cares a la direcci\u00f3 del PSC que ha ordenat Pere Navarro t\u00e9 a veure i no t\u00e9 a veure alhora amb el moment pol\u00edtic agitat que viu Catalunya i de manera especial el camp nacionalista\/sobiranista. D’una banda, i com explicava molt b\u00e9 divendres Antoni Puigverd, “no \u00e9s un problema de m\u00e9s o menys catalanisme”, i la prova m\u00e9s contundent \u00e9s que, entre els defenestrats, n’hi ha algun que no ha aixecat mai aquesta bandera i que, fins i tot, considera que aquest debat nom\u00e9s fa el joc a l’adversari. De l’altra, el socialisme catal\u00e0 tamb\u00e9 es veu impactat i interpel\u00b7lat (com li passa a CiU) per un creixent sentiment social de desconnexi\u00f3 mental (que inclou all\u00f2 sentimental i all\u00f2 racional) d’Espanya; declaracions recents de figures notables del PSC i el seu espai d’influ\u00e8ncia ho certifiquen.<\/p>\n
Navarro ha optat per -com analitzava I\u00f1aki Ellakur\u00eda ahir en aquestes p\u00e0gines- blindar al seu voltant una colla de fidels que li proporcionin el succedani d’una autoritat que no t\u00e9. Maragall gaudia de la porpra d’alcalde ol\u00edmpic i Montilla tenia el control total de la m\u00e0quina. Cadascun, a la seva manera, aconseguia ser estimat i temut, com ha de fer el l\u00edder. L’actual primer secretari no t\u00e9 cap de les dues virtuts dels seus predecessors, des del primer dia ha estat vist com un simple encarregat de pilotar la nau a l’espera del sorgiment d’un nom que -potser gr\u00e0cies a les prim\u00e0ries- torni a engrescar la parr\u00f2quia. Si f\u00e9ssim abstracci\u00f3 del context general, aquest seria un cas t\u00edpic de lluita pura pel poder.<\/p>\n
Per\u00f2 les coses no passen mai soles. Vull dir que la necessitat de Navarro de fer-se una c\u00fapula a mida per aconseguir ser designat futur candidat a la presid\u00e8ncia de la Generalitat se solapa amb una desorientaci\u00f3 creixent del socialisme catal\u00e0 davant de la realitat flu\u00efda del pa\u00eds, que genera interrogants dif\u00edcils de manera molt accelerada. L’espai pol\u00edtic central de Catalunya -articulat per CiU i el PSC- es veu q\u00fcestionat per fen\u00f2mens que descol\u00b7loquen els discursos i les maneres de fer del m\u00f3n oficial. Mentre els convergents i els seus socis d’Uni\u00f3 se sumen a l’onada fent esfor\u00e7os tit\u00e0nics per preservar zones d’ambig\u00fcitat, els socialistes se n’aparten, tot i que hi ha veus individuals del PSC que hi connecten.<\/p>\n
El PSC ha esdevingut, sense buscar-ho, el gran partit conservador de Catalunya, en el sentit d’immobilista i poruc als canvis. Aix\u00f2 l’enganxa al PP, que \u00e9s l’opci\u00f3 que sense manies vol mantenir l’statu quo auton\u00f2mic costi el que costi, un disseny que, a mesura que la crisi ens castiga, posa m\u00e9s en evid\u00e8ncia les seves greus mancances estructurals, com han notat tamb\u00e9 molts observadors estrangers. La trag\u00e8dia de Navarro \u00e9s que, a difer\u00e8ncia de S\u00e1nchez-Camacho, juga sempre a la defensiva i sense demostrar convenciment per cap de les possibles vies que Catalunya t\u00e9 avui damunt la taula.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El recanvi abrupte de cares a la direcci\u00f3 del PSC que ha ordenat Pere Navarro t\u00e9 a veure i no t\u00e9 a veure alhora amb el moment pol\u00edtic agitat que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4668"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4668"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4668\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4668"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4668"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4668"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}