\t\t\t\tEls catalans no som tan estranys com es diu. Vull dir que no \u00e9s cert que parlem de coses molt extravagants que nom\u00e9s en interessen a nosaltres, com alg\u00fa pret\u00e9n suggerir per desacreditar determinats debats. Ara resulta que una q\u00fcesti\u00f3 que preocupa els catalans des de fa un segle, pel cap baix, tamb\u00e9 \u00e9s motiu de gran controv\u00e8rsia en els principals pa\u00efsos que pesen i constitueixen la columna vertebral del Vell Continent: la sobirania. Ara tothom en parla, fins i tot aquells que afirmaven i juraven que es tractava d\u2019una assumpte intocable o d\u2019una discussi\u00f3 irrellevant.<\/p>\n
La not\u00edcia \u00e9s m\u00e9s important que no sembla: la sobirania ha deixat de ser sagrada a Europa. Qui ho havia de dir? Per a qualsevol persona il\u00b7lustrada i racional, que separi perfectament les coses del cel i de la terra, \u00e9s molt positiu que les estructures creades per l\u2019home per organitzar la vida col\u00b7lectiva no tinguin un car\u00e0cter sagrat i que, per tant, estiguin sotmeses a la conting\u00e8ncia inevitable que es deriva de les circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques. La sobirania, des que ja no t\u00e9 res a veure amb monarques absoluts, \u00e9s un pacte i, com a tal, pot i ha de ser revisat quan les parts ho consideren oport\u00fa.<\/p>\n
Aquesta mutaci\u00f3 tan substancial en el concepte de sobirania, com tothom sap, t\u00e9 com a origen la crisi econ\u00f2mica general i m\u00e9s concretament la crisi de la zona euro dins de la Uni\u00f3 Europea. El resum de la situaci\u00f3 \u00e9s contundent: el projecte europeu nom\u00e9s pot continuar si es refor\u00e7a el govern supraestatal amb capacitat per decidir realment sobre les pol\u00edtiques pressupost\u00e0ries, fiscals i banc\u00e0ries dels estats que compateixen l\u2019euro. Els mecanismes de govern cl\u00e0ssics de l\u2019Estat-naci\u00f3 no s\u00f3n operatius per conduir unes societats que viuen pendents dels moviments econ\u00f2mics globals que trastoquen les velles categories d\u2019an\u00e0lisi i les antigues eines d\u2019actuaci\u00f3 de la pol\u00edtica. Quan diem m\u00e9s Europa ja no fem ret\u00f2rica voluntarista, sin\u00f3 que passem a concretar un buidatge de poder dels Estats-naci\u00f3 en benefici dels \u00f2rgans de govern de la Uni\u00f3 Europea, especialment de la Comissi\u00f3 Europea. M\u00e9s Europa vol dir menys Fran\u00e7a, menys It\u00e0lia, menys Alemanya i, \u00e9s clar, m\u00e9s Espanya. Despr\u00e9s del rescat del sector bancari espanyol \u2013quan escric aquest paper no s\u00e9 si hi haur\u00e0 tamb\u00e9 un rescat m\u00e9s general-, la pol\u00edtica espanyola t\u00e9 una agenda absolutament supeditada al dictat de les autoritats de la UE, i aix\u00f2 implica que els marges de qu\u00e8 disposa Madrid per fer i desfer s\u2019han escur\u00e7at de manera considerable.<\/p>\n
Una pregunta obligada \u00e9s la seg\u00fcent: som davant d\u2019un cam\u00ed irreversible o podem tornar al m\u00f3n petit en qu\u00e8 els Estats-nacio europeus aplicaven l\u00f2giques particulars per encarar els reptes i, per exemple, devaluaven la seva moneda i anaven tirant? Els experts m\u00e9s aviat pensen que la Uni\u00f3 Europea sortir\u00e0 enfortida d\u2019aquesta tempesta. \u00c9s innegable que s\u2019estan transformant molts par\u00e0metres a gran velocitat, un fet sorprenent despr\u00e9s de d\u00e8cades en qu\u00e8 tot avan\u00e7ava molt a poc a poc, per la dificultat de lligar acords un\u00e0nimes o consensos prou amplis. Avui, d\u2019un dia per l\u2019altre, els governs dels Estats reben memor\u00e0ndums de Brussel\u00b7les que ordenen objectius molt concrets per garantir l\u2019estabilitat pressupost\u00e0ria, reduir el d\u00e8ficit i fer sostenible la gesti\u00f3 d\u2019un deute p\u00fablic que s\u2019ha convertit en el gran problema. Els vells pol\u00edtics tenen por de dir les coses pel seu nom i etiqueten aquest fenomen com \u201cuna sobirania compartida\u201d. Si som fidels a la realitat, cal parlar de p\u00e8rdua de sobirania estatal que guanya la Uni\u00f3 Europea. Els Estats estan deixant de ser el que eren.<\/p>\n
La paradoxa que travessa tot aquest quadre \u00e9s que la UE \u00e9s una construcci\u00f3 impulsada i feta pels Estats-naci\u00f3. Per tant, som davant d\u2019un sacrifici dels Estats que, si us plau per for\u00e7a, lliuren a inst\u00e0ncies superiors moltes de les compet\u00e8ncies que defineixen el poder d\u2019un govern sobre els seus ciutadans. Aix\u00f2, for\u00e7osament i en un termini menys llarg del que sembla, acabar\u00e0 modificant les lleialtats pol\u00edtiques dels individus aix\u00ed com les seves adscripcions m\u00e9s emocionals. Qu\u00e8 voldr\u00e0 dir ser franc\u00e8s, itali\u00e0 o espanyol quan els pressupostos de cadascun d\u2019aquests Estats sigui un producte generat per nous pactes i equilibris a escala continental? Les tensions estan servides, perqu\u00e8 aquestes transformacions generen un xoc hist\u00f2ric entre els interessos i el sentit de pertinen\u00e7a de les persones, un cam\u00ed que suggereix l\u2019edificaci\u00f3 d\u2019un patriotisme europeu que respongui a una base tangible, afegit als vincles identitaris preexistents. Per\u00f2 tot aix\u00f2 tamb\u00e9 reobre ferides del passat i actualitza prejudicis at\u00e0vics, com hem vist a Gr\u00e8cia, intervinguda i sotmesa a una creixent radicalitzaci\u00f3 del seu mapa pol\u00edtic.<\/p>\n
El contracte antic entre el poble i el govern tenia un marc d\u2019obligacions que era l\u2019Estat-nacio preservat per fronteres sagrades (i causa de moltes guerres), per\u00f2 ara entrem en un espai diferent. El demos<\/em> europeu \u2013si \u00e9s que tal cosa qualla- podr\u00e0 tenir plena consci\u00e8ncia d\u2019existir en la mesura que vegi actuar uns pol\u00edtics europeus que ja no responen a les pautes i necessitats locals. La cerca del b\u00e9 com\u00fa en una democr\u00e0cia de dimensions espectaculars \u2013la UE t\u00e9 avui m\u00e9s de 500 milions de ciutadans- no \u00e9s una tasca precisament f\u00e0cil i exigir\u00e0 una nova manera d\u2019articular la voluntat majorit\u00e0ria. Tot plegat ens aboca a un debat que no \u00e9s nou i que posa damunt la taula el d\u00e8ficit democr\u00e0tic d\u2019unes estructures que caminen cap un \u00e0mbit federal per\u00f2 que encara s\u00f3n filles de la matriu d\u2019uns Estats gelosos a l\u2019hora de competir els uns contra els altres, fins i tot quan cooperen. \u00d2bviament i en coher\u00e8ncia amb els nous l\u00edmits, el paper dels Parlaments estatals tamb\u00e9 haur\u00e0 de ser repensat a la llum d\u2019un experiment pol\u00edtic que \u2013subratllem-ho- es fa no pas des d\u2019un plantejament idealista i ambici\u00f3s sin\u00f3 per evitar el col\u00b7lapse social i econ\u00f2mic de l\u2019\u00e0rea de m\u00e9s benestar, llibertat i just\u00edcia del planeta. Tamb\u00e9 els partits pol\u00edtics hauran de modificar el seu focus i les seves rutines, si no \u00e9s que volen acabar al moble de les rel\u00edquies. Amb tot, el que ens interessa \u00e9s el resultat d\u2019aquesta empresa m\u00e9s que la textura de les intencions d\u2019aquells que s\u2019han trobat liderant-la. I el resultat ha de ser un govern m\u00e9s efica\u00e7, m\u00e9s responsable, m\u00e9s transparent i m\u00e9s afinat en la gesti\u00f3 de les noves complexitats.<\/p>\n I la sobirania dels que portem molts segles sense poder-la exercir plenament? No caiguem en aquell error t\u00edpic del catalanisme, des de primers del segle XX, de pensar que una europe\u00eftzaci\u00f3 d\u2019Espanya faria minvar el centralisme sobre Catalunya. Hem comprovat, d\u2019en\u00e7\u00e0 de la recuperaci\u00f3 democr\u00e0tica i el restabliment de la Generalitat, que aquest plantejament partia d\u2019un mite que associava la modernitzaci\u00f3 amb un respecte m\u00e9s gran i sincer vers la voluntat de ser de la naci\u00f3 catalana; l\u2019Estat espanyol es va integrar l\u2019any 1986 al que llavors s\u2019anomenava Comunitat Europea i els vells ressorts unitaristes no van desapar\u00e8ixer de la pol\u00edtica feta a Madrid. Per tant, siguem cautelosos i evitem ser massa optimistes en els nostres c\u00e0lculs sobre l\u2019impacte immediat que la mutaci\u00f3 de la sobirania cl\u00e0ssica tindr\u00e0 en relaci\u00f3 al tracte que rep Catalunya dins d\u2019Espanya. M\u2019inclino a pensar que, a mig i llarg termini, l\u2019efecte m\u00e9s important d\u2019aquesta transfer\u00e8ncia de sobirania estatal cap amunt ser\u00e0 haver eliminat el tab\u00fa a l\u2019hora de plantejar noves f\u00f3rmules de repartiment del poder. Des d\u2019aquest punt de vista, el demos<\/em> catal\u00e0 tindr\u00e0 m\u00e9s arguments per fer-se visible i per q\u00fcestionar obertament un statu quo<\/em> que s\u2019ha manifestat lesiu per al seus interessos econ\u00f2mics, culturals i pol\u00edtics. Ara, no completar\u00edem la nostra previsi\u00f3 sin\u00f3 no afeg\u00edssim que Espanya i d\u2019altres Estats de llarga tradici\u00f3 centralista intentaran compensar la p\u00e8rdua de sobirania en les pol\u00edtiques econ\u00f2miques i socials mitjan\u00e7ant una sobrec\u00e0rrega simb\u00f2lica interna, que es jugar\u00e0 en el terreny cultural, ling\u00fc\u00edstic i dels imaginaris col\u00b7lectius. Si els ministeris de Finances deixen de tenir sentit, els ministeris de Cultura esdevindran l\u2019armada contra la resignaci\u00f3 d\u2019unes elits acostumades a moure el sentiment nacional en benefici propi.<\/p>\n Si es contempla amb un llibre d\u2019Hist\u00f2ria a la m\u00e0, el que est\u00e0 passant a Europa en aquests moments \u00e9s tan angoixant com apassionant. Tinc la sensaci\u00f3 que assistim al naixement d\u2019un m\u00f3n nou i que el dolor que aquest part provoca \u00e9s nom\u00e9s el pr\u00f2leg d\u2019un nou pacte social que ha de permetre salvar el millor del que hem constru\u00eft fins avui. Fa menys d\u2019un segle encara ens mat\u00e0vem i ara lluitem per no decebre\u2019ns a nosaltres mateixos. La sobirania, entesa de manera flexible i oberta, \u00e9s la palanca m\u00e9s potent per assolir aquest objectiu.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els catalans no som tan estranys com es diu. Vull dir que no \u00e9s cert que parlem de coses molt extravagants que nom\u00e9s en interessen a nosaltres, com alg\u00fa pret\u00e9n…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4669"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4669"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4669\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4669"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4669"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4669"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}