\t\t\t\tEl t\u00f2pic, el prejudici i algunes teories afirmen que, quan les coses van malament en el terreny de la virolla i la feina, la gent no est\u00e0 per discursos sobre qu\u00e8 som i qu\u00e8 volem ser. Arran de la crisi econ\u00f2mica que ens sacseja, alguns profetes van anunciar, sense dissimular una satisfacci\u00f3 enorme, que “la invenci\u00f3 identit\u00e0ria” i “la farsa nacionalista” tindrien els dies comptats perqu\u00e8 les necessitats urgents dels catalans anirien arraconant el que consideren una pseudoideologia irracional, basada en tergiversacions hist\u00f2riques, supersticions medievals i xifres manipulades. Els profetes de torn van preveure que el catalanisme o nacionalisme catal\u00e0 no tindria res a fer quan la dura realitat econ\u00f2mica i social domin\u00e9s l’agenda p\u00fablica del nostre pa\u00eds. Aix\u00f2 els va excitar.<\/p>\n
Aquests profetes s’han tornat a equivocar de mig a mig. Com ho van fer el 1980, el 1989, el 1992, el 2003 i el 2010. Sempre han tingut el mateix problema: analitzen la vida col\u00b7lectiva amb l’est\u00f3mac i no amb el cervell, i tendeixen a menystenir tots els fen\u00f2mens que voldrien eliminar abans de comprendre’n les seves causes profundes. S\u00f3n els mateixos personatges que, des de fa anys, parlen d’una Catalunya i d’una Europa postnacional. Els mateixos, pobres, que no baden boca quan s’adonen que la salvaci\u00f3 de la zona euro ha comen\u00e7at a trencar la sobirania cl\u00e0ssica dels estats, com experimenta Mariano Rajoy des de fa alguns mesos.<\/p>\n
Els fets han desmentit amb rotunditat aquesta xerrameca destinada a presentar el catalanisme o nacionalisme catal\u00e0 (en totes les seves formulacions) com una fantasia desvinculada del dia a dia de les persones que viuen en aquest pa\u00eds, i moguda de manera oportunista per una casta r\u00e0ncia, provinciana i corrupta.<\/p>\n
El que ha passat \u00e9s justament tot el contrari del que havien vaticinat aquestes ments tan ben informades: la crisi global i l’espanyola ha intensificat la consci\u00e8ncia catalana dels greuges concrets i materials (no nom\u00e9s simb\u00f2lics o morals) que pateix la societat catalana en el seu conjunt, inclosos tots els qui no participen gens ni mica de les premisses catalanistes i dels consensos t\u00e0cits que se’n desprenen. Les dificultats financeres de la Generalitat i dels Ajuntaments al costat de l’escassa credibilitat que projecta el Govern espanyol han conven\u00e7ut molts ciutadans que la via autonomista \u00e9s una mort lenta i trista.<\/p>\n
Hi ha qui ha etiquetat aquest moviment com a “independentisme de butxaca” per diferenciar-lo de l’antic independentisme basat en la hist\u00f2ria i la cultura. Els experts expliquen que, en la majoria de nacionalismes contemporanis, es barregen de manera diversa els interessos i els valors d’una determinada comunitat. Diguem-ho m\u00e9s curt: les carteres i les banderes no formen part d’universos separats, tot el contrari. Vosaltres feu comptes i, a partir d’aqu\u00ed, de manera impl\u00edcita, un bon dia, us demaneu qu\u00e8 sou i qu\u00e8 voldrieu ser. I tot plegat sense necessitat de sentir les ocurr\u00e8ncies del president d’Extremadura.<\/p>\n
Un dels gran \u00e8xits del nacionalisme catal\u00e0 dels darrers anys \u00e9s haver explicat el car\u00e0cter injust i insostenible de la relaci\u00f3 fiscal de Catalunya amb el conjunt de l’Estat. Aix\u00f2 ha penetrat en la majoria de catalans i ha portat nous sectors a agafar la bandera, com es va poder comprovar ahir pels carrers de Barcelona. La defensa dels interessos materials condueix al que jo he anomenat la desconnexi\u00f3 mental d’Espanya, una actitud prepol\u00edtica que apareix quan el malestar pel greuge continuat (econ\u00f2mic, pol\u00edtic, cultural) esdev\u00e9 cr\u00f2nic. La fatiga convida a la desconnexi\u00f3, i aix\u00f2 \u00e9s el primer pas d’un canvi de categories que estan assumint moltes persones avui en aquest pa\u00eds.<\/p>\n
Els que van creure’s -a partir de lectures tan sect\u00e0ries com indocumentades- que el nacionalisme catal\u00e0 era nom\u00e9s una ficci\u00f3 de la burgesia local per afermar el seu domini de classe avui no deuen entendre res. Ara ja no poden dir, amb posat foteta, all\u00f2 de “amb la bandera amaguen la cartera”. S\u00f3n burgesos tots els que ahir a la tarda van omplir els carrers de la capital catalana? Una mica de seriositat, si us plau. La cartera i la bandera han conflu\u00eft perqu\u00e8, a comen\u00e7ament del segle XXI, \u00e9s impossible amagar la veritat, encara que l’administraci\u00f3 central nom\u00e9s hagi publicat un cop les balances fiscals.<\/p>\n
Finalment, per\u00f2, el que \u00e9s important no \u00e9s la cartera ni la bandera sin\u00f3 la llibertat, la dignitat i el benestar de les persones. Aquesta pel\u00b7l\u00edcula va d’aix\u00f2, no us enganyeu. No cal donar m\u00e9s import\u00e0ncia del compte a les banderes, per\u00f2 -ser\u00e0 bo puntualitzar-ho- no \u00e9s cert que totes siguin iguals. Sabem que hi ha banderes i banderes: sota algunes banderes s’ha perseguit, empresonat, executat i enviat gent a l’exili, aix\u00f2 forma part de la mem\u00f2ria de diverses generacions. Hi ha unes banderes que han simbolitzat el dret de conquesta i unes altres que, en canvi, han estat prohibides o arraconades durant d\u00e8cades a les golfes del folklore. Qui posa totes les banderes al mateix sac fa trampa.<\/p>\n
La Catalunya real -que alguns invoquen sense haver-la trepitjat mai- t\u00e9 moltes cares, \u00e9s clar. I una de les m\u00e9s importants \u00e9s la que va manifestar-se ahir a Barcelona, arribada des de ciutats i pobles de tot el pa\u00eds. \u00c9s una Catalunya de veritat, no \u00e9s un holograma. \u00c9s gent que es mou sense por, amb llibertat i volunt\u00e0riament. Amb la cartera i la bandera, pac\u00edficament.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El t\u00f2pic, el prejudici i algunes teories afirmen que, quan les coses van malament en el terreny de la virolla i la feina, la gent no est\u00e0 per discursos sobre…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4670"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4670"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4670\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4670"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4670"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4670"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}