{"id":4671,"date":"2012-09-13T00:00:31","date_gmt":"2012-09-12T23:00:31","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1598"},"modified":"2012-09-13T00:00:31","modified_gmt":"2012-09-12T23:00:31","slug":"la-gent-ha-dit-que-itaca-es-el-pla-a","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/09\/13\/la-gent-ha-dit-que-itaca-es-el-pla-a\/","title":{"rendered":"La gent ha dit que \u00cdtaca \u00e9s el pla A"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tEl Mur de Berl\u00edn va caure quan ning\u00fa no s\u2019ho esperava ni ho havia previst, una lli\u00e7\u00f3 que oblidem amb facilitat i que \u2013salvades totes les dist\u00e0ncies\u2013 serveix per il\u00b7luminar el cas que ens ocupa. Els esdeveniments s\u2019acceleren gr\u00e0cies als mitjans i a una opini\u00f3 p\u00fablica que emet tant com rep, i la pol\u00edtica petita esdev\u00e9 irrellevant mentre la dimensi\u00f3 hist\u00f2rica \u00e9s clarament observable des del present. Pobre del pol\u00edtic o del prohom que, com el personatge de Fabrizio del Dongo a Waterloo, a la novel\u00b7la <em>La cartoixa de Parma<\/em>, avui no s\u2019adoni d\u2019aix\u00f2.<\/p>\n<p>Un mili\u00f3 i mig de catalans van fer hist\u00f2ria dimarts a la tarda, i n\u2019eren plenament conscients. Van sortir, de fet, per canviar la hist\u00f2ria, en un exercici contra la resignaci\u00f3 i el fatalisme. El president Mas ha ent\u00e8s perfectament que som davant d\u2019una hora hist\u00f2rica i que la pol\u00edtica a Catalunya deixa de ser la gesti\u00f3 vergonyant del col\u00b7lapse per intentar ser la construcci\u00f3 d\u2019un projecte nou, que estar\u00e0 \u2013va advertir-ho de manera realista i serena\u2013 \u201ccarregat de dificultats i obstacles\u201d i que ser\u00e0 possible sempre que hi hagi \u201cvoluntat, grans majories i capacitat de resistir\u201d. Aix\u00f2 no \u00e9s pas esguerrar la festa, \u00e9s evitar una frivolitat que seria su\u00efcida i rid\u00edcula.<\/p>\n<p>La transici\u00f3 nacional que Mas va anunciar quan va arribar a la presid\u00e8ncia ja apuntava en aquesta direcci\u00f3. Per\u00f2 llavors tot semblava m\u00e9s lluny\u00e0. La crisi, el descr\u00e8dit del Govern espanyol, el drama de les finances auton\u00f2miques i el cansament de les classes mitjanes catalanes han modificat agudament el ritme i la textura de la pol\u00edtica oficial.<\/p>\n<p>Us en recordeu, que Mas tenia un pla A, que era negociar un nou pacte fiscal en la l\u00ednia del concert econ\u00f2mic? Us en recordeu, que tothom preguntava quin seria el pla B si fracassava el di\u00e0leg? Tot aix\u00f2 ha caducat. L\u2019objectiu del pacte fiscal ara fa m\u00e9s nosa que servei a Mas. Les coses s\u2019han clarificat de cop. La gent ha dit que \u00cdtaca ja no \u00e9s una bella met\u00e0fora per a discursos de cap de setmana sin\u00f3 el pla A de deb\u00f2, el que volen que prenguin en consideraci\u00f3 els seus representants, per sortir de l\u2019atzucac.<\/p>\n<p>Amb l\u2019esguard posat en el retrovisor, Mas \u2013qui l\u2019hi havia de dir, quan era un jove director general a les ordres del conseller Molins!\u2013 entra amb tranquil\u00b7litat i sense dramatismes en all\u00f2 que ell mateix va qualificar de \u201cterritori desconegut\u201d. En fer-ho, sap que no pot tenir com a models ni el Francesc Maci\u00e0 que, pressionat per Madrid, ha de renunciar el 1931 a la Rep\u00fablica Catalana tres dies despr\u00e9s d\u2019haver-la proclamat, ni el Llu\u00eds Companys que proclama l\u2019Estat Catal\u00e0 el 6 d\u2019octubre de 1934. Res d\u2019aix\u00f2. Toca normalitat i seny. Com si Prat de la Riba torn\u00e9s per acabar la feina.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El Mur de Berl\u00edn va caure quan ning\u00fa no s\u2019ho esperava ni ho havia previst, una lli\u00e7\u00f3 que oblidem amb facilitat i que \u2013salvades totes les dist\u00e0ncies\u2013 serveix per il\u00b7luminar&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4671"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4671"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4671\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4671"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4671"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4671"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}