\t\t\t\tLes dades s\u00f3n bones: creixen els espectadors de les arts esc\u00e8niques a Barcelona i especialment els del teatre de text, per sobre dels 108.000 m\u00e9s durant la temporada passada, segons les empreses del sector. \u00c9s una not\u00edcia excel\u00b7lent, sobretot en un context de crisi que fa que tothom s’ho pensi dues vegades quan ha de fer despeses que no s\u00f3n de primera necessitat. Caldr\u00e0 veure com, a partir d’ara, la pujada de l’IVA afectar\u00e0 la bona salut d’una activitat cultural i de negoci molt potent i per la qual Catalunya tamb\u00e9 \u00e9s reconeguda internacionalment.<\/p>\n
Fabricar espectadors no \u00e9s f\u00e0cil, com sap qualsevol que es dediqui a aquests afers. Quina \u00e9s la clau de l’\u00e8xit actual del teatre catal\u00e0? Suposo que, a m\u00e9s de l’alta qualitat dels autors, directors i actors del pa\u00eds, sembla que la popularitzaci\u00f3 del fet d’anar al teatre est\u00e0 vinculada a factors tan diversos com la venda d’entrades a trav\u00e9s de caixes d’estalvis, l’encert a l’hora de promoure una oferta variada, i el paper de Televisi\u00f3 de Catalunya en la creaci\u00f3 d’un petit star system que ha connectat amb molta gent que abans, potser, no tenia l’h\u00e0bit de sortir de casa per veure una representaci\u00f3 teatral. Tot aix\u00f2 hi influeix, m\u00e9s la tasca heroica que desenvolupen els teatres de fora de Barcelona.<\/p>\n
Amb tot, i si aprofito la meva circumst\u00e0ncia personal per entendre les raons d’aquest auge de p\u00fablic, he de dir que tot aix\u00f2 f\u00f3ra diferent sense el pes d’una arrelada tradici\u00f3 teatral present a viles i ciutats catalanes, amb centenars de persones que fan teatre d’aquell que se’n deia d’aficionats i que, moltes vegades, assoleix una qualitat sensacional. El fet que els pares, germans o d’altres familiars facin o hagin fet teatre ha introdu\u00eft aquest ver\u00ed en molts de nosaltres. Alguns hem vist de prop la funci\u00f3 per darrere i aix\u00f2, quan es tenen pocs anys d’edat, pot arribar a fascinar.<\/p>\n
Qu\u00e8 esperem quan entrem en un teatre? Esperem que tot all\u00f2 que passar\u00e0 dalt de l’escenari tingui una dosi de veritat prou considerable que ens faci viure un moment \u00fanic, en un altre lloc i potser en una altra \u00e8poca. Vet aqu\u00ed el repte d’aquesta forma de mentida estilitzada que permet que les societats digereixin els seus dimonis i acaronin els seus \u00e0ngels. Cada vegada que compro una entrada -digueu-me criatura-, tinc la il\u00b7lusi\u00f3 que podr\u00e9 penetrar en mons nous, que em sorprendran.<\/p>\n
La temporada passada vaig tenir la sort de presenciar espectacles excel.lents, que et fan oblidar que ets un simple espectador assegut a la butaca. En un d’aquests, Mequinensa<\/em>, a partir de textos del desaparegut Jes\u00fas Moncada, amb dramat\u00fargia de Marc Rosich i Xicu Mas\u00f3, al TNC, vaig comprovar novament que el gran teatre no nom\u00e9s et fa viure intensament altres vides sin\u00f3 que eixampla la teva, tant que podries perdre’t pels segles dels segles i mai no te n’adonaries.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les dades s\u00f3n bones: creixen els espectadors de les arts esc\u00e8niques a Barcelona i especialment els del teatre de text, per sobre dels 108.000 m\u00e9s durant la temporada passada, segons…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4672"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4672"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4672\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4672"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4672"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4672"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}