\t\t\t\tAquests dies, arran de la gran manifestaci\u00f3 de l’Onze de Setembre, passa una cosa sorprenent: els que sempre han considerat el nacionalisme catal\u00e0 o catalanisme una cosa molesta i de segon ordre pontifiquen sobre els motius, les intencions i els moviments futurs de Mas, el Govern, CiU, l’Assemblea Nacional Catalana, l’independentisme i tota la gent que va sortir al carrer. \u00c9s divertit comprovar com, en una exhibici\u00f3 de desinformaci\u00f3 monumental, hi ha qui atribueix a la m\u00e0 de Jordi Pujol tot el que aquests dies fa i diu el president de la Generalitat. Fa riure.<\/p>\n
Per opinar cal tenir un cert coneixement dels assumptes, per no dir bestieses. Si ara jo us volgu\u00e9s revelar els misteris del Banc Central Europeu o de la t\u00e0ctica de Tito Vilanova f\u00f3ra un impostor. Per sort, aquest paper que llegiu \u00e9s sobre una mat\u00e8ria que fa molts anys que analitzo i a la qual vaig dedicar un llibre reportatge, Ara s\u00ed que toca! Jordi Pujol, el pujolisme i els successors<\/em>, publicat l’any 2003. En aquell volum, hi explicava el proc\u00e9s que havia portat un home discret a convertir-se en l’hereu del catalanisme majoritari.<\/p>\n L’evoluci\u00f3 de Mas mereix una tesi doctoral. Un dels vells de CDC considerava, fa una d\u00e8cada, que “Artur Mas no t\u00e9 \u00e0nima per\u00f2 t\u00e9 virtuts”. En aquells moments, la gent de l’operatiu que envoltava el dirigent ungit parlava sense manies de “producte” i explicaven que el seu llan\u00e7ament es basava en el concepte d’oportunitat medi\u00e0tica. Era quan les caricatures presentaven Mas com un robot.<\/p>\n Ha plogut molt des de llavors. Els anys d’oposici\u00f3 van fer madurar profundament el designat per Pujol i, arran de la traum\u00e0tica experi\u00e8ncia de l’Estatut, Mas va ser plenament conscient que, com va escriure Max Weber, qui entra en pol\u00edtica “ha segellat un pacte amb el diable”. Al president catal\u00e0, massa poc c\u00ednic per aquest ofici, li va costar de pair l’engany de Zapatero i -tal vegada- l’acceptaci\u00f3 de la poda pr\u00e8via a la que va fer el TC. D’en\u00e7\u00e0 d’aquell episodi, se li va accentuar la desconfian\u00e7a, afegida a un car\u00e0cter molt auster. Tot aix\u00f2 explica la manera com Mas va enfocar la darrera campanya, la gesti\u00f3 de la crisi i, finalment, el repte d’explorar un pacte fiscal poc viable, a la vegada que assumeix el canvi d’agenda provocat per la gran manifestaci\u00f3 de la Diada.<\/p>\n Mas \u00e9s un personatge extraordin\u00e0riament herm\u00e8tic. Amb tot, a alguns no ens va estranyar que, dijous passat i des de Madrid, el president invoqu\u00e9s els noms d’Enric Prat de la Riba i Francesc Maci\u00e0 quan, en el torn de preguntes, li van esmentar Llu\u00eds Companys i el 6 d’octubre de 1934. De Maci\u00e0, all\u00f2 que m\u00e9s li pot interessar \u00e9s la connexi\u00f3 especial amb la gent, per\u00f2 no pas la ren\u00fancia al somni que l’Avi<\/em> va protagonitzar l’any 1931, tres dies despr\u00e9s de proclamar la Rep\u00fablica Catalana. Mas no s’ha vestit d’estadista tranquil per acabar acceptant -suposo- el que a Madrid anomenen componenda.<\/p>\n En canvi, en la figura de Prat de la Riba, Mas hi troba la determinaci\u00f3 i el rigor de qui va construir amb mentalitat d’Estat des de la Mancomunitat, un organisme modest que utilitzava l’estructura de les diputacions provincials per bastir el primer autogovern de la Catalunya contempor\u00e0nia; \u00e9s conegut que Pujol tamb\u00e9 tenia el de Castellter\u00e7ol com a referent quan va arribar a la presid\u00e8ncia l’any 1980. Aqu\u00ed acaben els paral\u00b7lelismes, perqu\u00e8 Mas argumenta que, despr\u00e9s d’un segle de catalanisme que pretenia modernitzar Espanya, ara som en una altra hora hist\u00f2rica.<\/p>\n Prat de la Riba era un home de pensament i d’acci\u00f3 que va aconseguir reunir al voltant del seu projecte les elits burgeses i les incipients classes mitjanes del seu temps. Aquest va ser el seu m\u00e8rit aix\u00ed com comptar amb col\u00b7laboradors d’ideologia diversa. Avui Mas \u00e9s al bell mig d’una batalla que enfronta severament els sectors empresarials i financers m\u00e9s influents amb les \u00e0mplies i fatigades classes que m\u00e9s pateixen l’espoli fiscal i el menyspreu cultural dels poders espanyols. Tots dos b\u00e0ndols veuen coses diferents en Mas. Les elits, contr\u00e0ries a cap canvi d’statu quo, treballen per tal que el president refredi l’ambient i trobi (amb el concurs de Rajoy) una sortida que s’assembli al pacte fiscal. Mentre, la franja central del pa\u00eds -integrada per assalariats, professionals i petit empresariat- espera que Mas no l’abandoni ni li falli.<\/p>\n Mas t\u00e9 molt complicada la s\u00edntesi. CiU \u00e9s la formaci\u00f3 preferida de les elits per vehicular els seus interessos i \u00e9s l’opci\u00f3 amb m\u00e9s suport electoral entre les classes mitjanes que se senten profundament perjudicades pels greuges del centralisme superposat al model auton\u00f2mic. Una cosa no lliga amb l’altra. El xoc de trens no ser\u00e0 entre Espanya i Catalunya ni entre els independentistes i els que volen continuar sent espanyols. La pugna decisiva ser\u00e0 entre unes classes mitjanes que ja no volen ser tractades com la poblaci\u00f3 d’una col\u00f2nia i unes elits que, inquietes, apliquen una l\u00f2gica defensiva i pal\u00b7liativa cl\u00e0ssica.<\/p>\n En l’etapa juvenil, Prat de la Riba va escriure textos independentistes per\u00f2 m\u00e9s tard va teoritzar l’Espanya gran per fer-hi encaixar Catalunya. Mas, davant el frac\u00e0s hist\u00f2ric d’aquesta aposta, enfila -sembla- el cam\u00ed contrari. Esperem que ho faci amb el rigor de l’autor de La nacionalitat catalana i l’ambici\u00f3 que ha demostrat una majoria molt assenyada de la societat.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquests dies, arran de la gran manifestaci\u00f3 de l’Onze de Setembre, passa una cosa sorprenent: els que sempre han considerat el nacionalisme catal\u00e0 o catalanisme una cosa molesta i de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4674"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4674"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4674\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4674"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4674"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4674"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}