\t\t\t\tEls t\u00f2pics i els prejudicis desfiguren la realitat. Per aix\u00f2 cal sortir a parlar amb les persones concretes als llocs concrets on viuen. Agafo Cornell\u00e0, ciutat principal de la comarca del Baix Llobregat (m\u00e9s de 88.700 habitants) i encara tanco m\u00e9s el focus per anar al detall. Agafo, per exemple, el Pedr\u00f3 (m\u00e9s de 6.400 habitants), un dels set barris de la localitat, fronterer amb Sant Joan Desp\u00ed. En el passat, va ser un dels centres industrials m\u00e9s importants de la zona i del pa\u00eds. Avui \u00e9s un barri dormitori i de serveis de la joia del que va ser cintur\u00f3 roig, ara planeta de les xonis, segons la postal f\u00e0cil. El president Montilla en va ser alcalde durant dinou anys.<\/p>\n
A la pla\u00e7a del Trinquis (tamb\u00e9 anomenada d\u2019\u00c0ngel Guimer\u00e0) res fa pensar, a simple vista, en el pes hist\u00f2ric enorme de la multinacional alemanya Siemens, que s\u2019hi va instal\u00b7lar l\u2019any 1910. Per\u00f2 queda clar que em moc entre gent treballadora que \u2013abans que ho recoman\u00e9s en Guardiola\u2013 sempre s\u2019ha llevat ben d\u2019hora. El carrer Torras i Bages surt d\u2019aquest punt i condueix a l\u2019entitat principal del barri, l\u2019Orfe\u00f3 Catal\u00f2nia, que exhibeix una gran bandera catalana a la fa\u00e7ana.<\/p>\n
L\u2019Eugeni Tamarit (65) \u00e9s el president, des de fa m\u00e9s de vint anys, d\u2019aquest exemple de societat civil viva que avui t\u00e9 uns 300 socis i que prov\u00e9 del catalanisme obrer i republic\u00e0. \u00c9s de Cornell\u00e0 de tota la vida: \u201cVaig ser a la manifestaci\u00f3 de l\u2019Onze de Setembre del 77 \u2013explica\u2013 i aquest cop no hi he pogut anar per problemes de salut, per\u00f2 hi era en esperit. Ja n\u2019hi ha prou. Si hi ha un refer\u00e8ndum, votar\u00e9 s\u00ed a la independ\u00e8ncia\u201d. Tamarit, nebot del cient\u00edfic Joan Or\u00f3, admet que el proc\u00e9s genera \u201cinquietud\u201d i confessa que \u201cabans posava un 5 o un 6 a en Mas i avui, un 8; sembla que la manifestaci\u00f3 li hagi obert els ulls\u201d.<\/p>\n
Al bar de l\u2019entitat hi ha penjada una bandera cubana que, de fora estant, es confon amb una estelada. \u00c9s cosa de l\u2019encarregat, l\u2019Aroldo Vel\u00e1zquez (55), que enyora el seu pa\u00eds i que, si pot, votaria a favor de la secessi\u00f3 \u201cperqu\u00e8 tinc un n\u00e9t catal\u00e0 i perqu\u00e8 no \u00e9s el mateix volar amb les teves ales que haver de creure el teu germ\u00e0 gran en tot\u201d.<\/p>\n
Al local de l\u2019Orfe\u00f3 Catal\u00f2nia (que despr\u00e9s de la guerra va ser decomissat uns anys per la Falange) s\u2019hi fan tota mena d\u2019activitats i s\u2019hi troben persones d\u2019or\u00edgens diversos. No \u00e9s \u2013com es podria pensar des de lluny\u2013 el reducte d\u2019una minoria a la vegada dins d\u2019una altra minoria dins de Catalunya. Ho confirma la conversa que mantinc amb l\u2019Ernesto Rinc\u00f3n (53), vicepresident, que va arribar amb 9 anys de Sanl\u00facar de Barrameda (Cadis): \u201cNo estic en contra d\u2019un refer\u00e8ndum, per\u00f2 m\u2019inclino per la unitat d\u2019Espanya, jo s\u00f3c catal\u00e0 i espanyol. Si arriba la independ\u00e8ncia, m\u2019agradaria tenir la doble nacionalitat. Ara, si nom\u00e9s pogu\u00e9s triar-ne una, em quedaria amb la catalana, perqu\u00e8 visc aqu\u00ed\u201d. Descarta baralles al barri per aquest assumpte i no es talla sobre els l\u00edders: \u201cM\u2019agrada m\u00e9s Pujol que Mas. Em sembla que s\u2019est\u00e0 aprofitant del corrent\u201d.<\/p>\n
De nou al carrer, parlo amb un client del concorregut bar Trinquis, davant mateix d\u2019aquest establiment. L\u2019Antonio Ruiz (67) em fa saber que \u00e9s lector de La Vanguardia i que fa quaranta-vuit anys que viu al barri, on va arribar provinent d\u2019un poble de Granada. Admet que t\u00e9 moltes objeccions a la independ\u00e8ncia perqu\u00e8 \u201cno podem quedar fora d\u2019Europa i fa por que no paguin les pensions\u201d. Afegeix que vol \u201cm\u00e9s diners per a Catalunya\u201d, per\u00f2 que votaria no en un refer\u00e8ndum. Pel que fa a les seves filles, pensa que \u201cpotser farien costat al s\u00ed\u201d.<\/p>\n
Al petit supermercat que regenta una fam\u00edlia paquistanesa, en Nisar Anjum (28) respon lac\u00f2nic. Fa sis anys que viu a Catalunya, es queixa de la caiguda de vendes i sembla favorable a un Estat catal\u00e0. La nova immigraci\u00f3 \u00e9s present al Pedr\u00f3, en una proporci\u00f3 menys alta que en altres barris. De tota manera, quan m\u2019assec a parlar amb en Mat\u00edas Estar\u00e1s (67), president de l\u2019associaci\u00f3 de ve\u00efns, m\u2019adono que el que m\u00e9s el preocupa s\u00f3n els immigrants, no la independ\u00e8ncia: \u201cHan de venir amb perm\u00eds de treball i han de respectar els nostres costums\u201d. Nascut a Badajoz, Estar\u00e1s va treballar durant 35 anys a TMB i \u00e9s militant socialista. Critica que la gent gran rebi cartes oficials nom\u00e9s en catal\u00e0 i diu que el debat independentista li provoca \u201cmalestar\u201d i que \u201cmolts pensen que hi haur\u00e0 enfrontaments\u201d. La diversitat viu tamb\u00e9 dins la seva fam\u00edlia: \u201cJo votaria no a la independ\u00e8ncia, per\u00f2 la meva dona \u2013que \u00e9s nascuda aqu\u00ed\u2013 i les meves filles votarien s\u00ed\u201d. Ho explica amb un punt de murrieria. Els tres fills del pastisser Juan Vera (66) \u2013nascut a Granada\u2013 tamb\u00e9 s\u00f3n partidaris del s\u00ed, mentre que el pare optaria pel no.<\/p>\n
L\u2019altra cara de la moneda \u00e9s l\u2019Ant\u00f2nia Mart\u00ednez (64), propiet\u00e0ria del restaurant El Cortijo, nascuda a Cornell\u00e0, casada amb un andal\u00fas i votant de CiU: \u201cA casa, tots votar\u00edem que s\u00ed, ara \u00e9s el moment de trencar\u201d. Ella i el seu marit van anar a la manifestaci\u00f3 de la Diada i no t\u00e9 por d\u2019un xoc de trens, perqu\u00e8 \u201cno ser\u00e0 m\u00e9s dur del que vivim ara, que ens fan la punyeta cada dia\u201d. El xarcuter Manolo Cruz (46), que va sortir de C\u00f3rdoba amb 3 anys, tamb\u00e9 votaria s\u00ed per motius econ\u00f2mics, igual que en Pierre Legrand, (34) camerun\u00e8s de naixement ara a l\u2019atur, que subratlla que \u201ccal informaci\u00f3 perqu\u00e8 hi ha incertesa, m\u00e9s que por\u201d. La Rosa Pons (43), mestressa d\u2019una fleca artesana, veu el moment \u201camb il\u00b7lusi\u00f3\u201d, tot i que \u201caqu\u00ed, al Pedr\u00f3, guanyaria el no\u201d.<\/p>\n
L\u2019escriptor Ignasi Riera (72), que viu a Madrid per\u00f2 va ser regidor de Cornell\u00e0 i ve\u00ed del Pedr\u00f3 durant un quart de segle, destaca el paper que va fer l\u2019escola Sant Miquel, vinculada al moviment de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica, en la cohesi\u00f3 del barri, igual com la parr\u00f2quia del mateix nom: \u201cAl Pedr\u00f3 sempre hi ha hagut molta vida associativa, i aix\u00f2 ha ajudat a integrar-hi els nouvinguts\u201d. S\u00f3n de la mateixa opini\u00f3 en Francesc Belso (46) i l\u2019Anna Castillo (43), de l\u2019associaci\u00f3 Identitat, dedicada a la promoci\u00f3 de la cultura catalana i el di\u00e0leg intercultural: \u201cEl cam\u00ed cap a la independ\u00e8ncia s\u2019ha de fer b\u00e9, no est\u00e0 guanyat, i la partida m\u00e9s important es jugar\u00e0 a l\u2019\u00e0rea metropolitana\u201d. Belso, treballador de l\u2019Ajuntament, mant\u00e9 que \u201ccal fer molta pedagogia, barri per barri, per esborrar els fantasmes sobre una Catalunya lliure\u201d.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els t\u00f2pics i els prejudicis desfiguren la realitat. Per aix\u00f2 cal sortir a parlar amb les persones concretes als llocs concrets on viuen. Agafo Cornell\u00e0, ciutat principal de la comarca…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4678"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4678"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4678\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4678"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4678"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4678"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}