\t\t\t\tLes eleccions al Parlament del 25 de novembre vinent seran, a m\u00e9s d’intenses, hist\u00f2riques, plebiscit\u00e0ries i constituents, un combat entre la il\u00b7lusi\u00f3 d’explorar una nova via pol\u00edtica per a la societat catalana i la por que aquest cam\u00ed pot generar entre els ciutadans indiferents o contraris als plantejaments del sobiranisme. Diguem, d’entrada, que sense un punt d’il\u00b7lusi\u00f3 cap empresa humana tira endavant, inclosos els projectes pol\u00edtics, sobretot si aquests no consisteixen nom\u00e9s a anar fent per conservar les cadires. Diguem, tamb\u00e9, que la por \u00e9s un sentiment natural i un mecanisme de defensa dels individus davant dels grans reptes i dels escenaris que plantegen m\u00e9s interrogants que respostes. Tot dep\u00e8n de les proporcions, \u00f2bviament: un exc\u00e9s d’il\u00b7lusi\u00f3 impedeix observar de manera cr\u00edtica la tasca que cal fer i un exc\u00e9s de por bloqueja el pensament i ens condemna a la inacci\u00f3. L’il\u00b7lusionisme ens fa ingenus i el p\u00e0nic ens transforma en bestioles atabalades.<\/p>\n
No cal ser gaire perspica\u00e7 per pronosticar que, des d’ara mateix, el camp de lluita electoral a Catalunya es dividir\u00e0 entre unes formacions pol\u00edtiques que parlaran des de la il\u00b7lusi\u00f3 per tenir un Estat propi dels catalans i unes altres que parlaran des de la por davant d’aquesta mateixa possibilitat. CiU, ERC i SI seran a una banda mentre que PP i Ciutadans seran a l’altra. Al mig, segons les darreres declaracions de Pere Navarro, hi haur\u00e0 el PSC, que optar\u00e0 per un perfum federal gens f\u00e0cil d’explicar ni d’entendre. M\u00e9s enll\u00e0, ICV es desmarcar\u00e0 del gui\u00f3 i parlar\u00e0 nom\u00e9s de retallades, com si la gran manifestaci\u00f3 de l’Onze de Setembre (a la qual, paradoxalment, els ecosocialistes van sumar-se) i el no de Rajoy al pacte fiscal no haguessin existit. Ara, cal preveure que, segons qui sigui finalment el candidat o la candidata socialista, la por tamb\u00e9 pot ser una de les banderes del PSC, per no deixar que S\u00e1nchez-Camacho i Rivera arrepleguin f\u00e0cilment totes les paperetes sensibles als missatges tremendistes, amena\u00e7adors i apocal\u00edptics.<\/p>\n
Els partits que defensen que el poble catal\u00e0 tri\u00ef el seu futur hauran de donar, en campanya i despr\u00e9s, arguments s\u00f2lids i dades fiables per descriure en detall l’escenari d’una Catalunya tan sobirana com Dinamarca o Tx\u00e8quia, aix\u00f2 vol dir que exerciria la seva interdepend\u00e8ncia a Europa sense la intermediaci\u00f3 de Madrid. Com va recordar ahir el president Mas, el concepte clau avui al Vell Continent \u00e9s la sobirania, que s’est\u00e0 transformant de manera accelerada arran de la crisi econ\u00f2mica i que \u00e9s motiu de grans debats no nom\u00e9s entre escocesos, flamencs, bascos i catalans. Les sigles favorables a un Estat catal\u00e0 hauran de fugir de qualsevol idealitzaci\u00f3. Per responsabilitat, per ser m\u00e9s convincents i per no caure en la trampa d’una previsible onada de fal\u00b7l\u00e0cies, ins\u00eddies i desfiguracions sobre una Catalunya divorciada d’Espanya. El front de la il\u00b7lusi\u00f3 no es pot permetre la mentida.<\/p>\n
Voldria equivocar-me per\u00f2 els partits que es reclamen defensors de la unitat d’Espanya sembla que basaran el seu discurs en l’exacerbaci\u00f3 i explotaci\u00f3 de les pors comprensibles que un proc\u00e9s d’aquesta mena genera. Ja ho hem comen\u00e7at a veure i sentir: por de l’a\u00efllament internacional, por de la fractura social, por de la decad\u00e8ncia econ\u00f2mica, por de la deslocalitzaci\u00f3 empresarial, por de l’exclusi\u00f3 cultural, por de repetir la trag\u00e8dia balc\u00e0nica, por del caos i del precipici. Fins i tot hi ha qui -amb una actitud immoral i incendi\u00e0ria- deixa caure que la independ\u00e8ncia implicaria l’expulsi\u00f3 de persones. Tot plegat assenyala que hi ha entorns i dirigents que no s’han adonat de com ha canviat el nostre pa\u00eds durant les darreres d\u00e8cades. La por era un factor important\u00edssim i tangible al final del franquisme i el comen\u00e7ament de la transici\u00f3. Era l\u00f2gic: el record de la guerra era molt viu, la repressi\u00f3 del r\u00e8gim havia creat un clima de terror i, per reblar-ho, es parlava del “soroll de sabres” constantment. A comen\u00e7aments del segle XXI, la mentalitat \u00e9s tota una altra, sortosament. Dubto que la por sigui, doncs, la resposta m\u00e9s efica\u00e7 per part d’aquells que, leg\u00edtimament, volen mantenir les coses com estan.<\/p>\n
Preparem-nos. Les eleccions del 25 de novembre seran apassionants per\u00f2 tamb\u00e9 estranyes i no hem de descartar que facin aparici\u00f3 fen\u00f2mens que, d’una o altra manera, pretenguin desvirtuar el car\u00e0cter i el valor de l’exercici democr\u00e0tic al qual som cridats. Des d’un punt de vista c\u00edvic, voldria que el debat entre els partits sobre la hip\u00f2tesi de la independ\u00e8ncia se subject\u00e9s a l’intercanvi d’arguments com m\u00e9s objectivables millor, per\u00f2 no tinc grans esperances en aquest sentit. Per exemple, fins i tot hi ha qui nega sense despentinar-se que Catalunya rep un tracte fiscal injust i lesiu per part del Govern espanyol. Caldr\u00e0 paci\u00e8ncia i calma per no entrar en el joc de les provocacions, com caldr\u00e0 anar desmuntant molts rumors que s’escamparan per presentar com una bogeria el que \u00e9s un acte de democr\u00e0cia en estat pur.<\/p>\n
Per la gent que \u00e9rem petits quan va morir Franco i vam veure com els nostres pares havien d’aprendre a viure sense acotar m\u00e9s el cap, aquestes noves eleccions representen la possibilitat d’imaginar el futur sense posar-nos barreres, com els europeus adults que som. El temor com a fre \u00e9s una cosa de l’ahir, tinguem-ho ben clar.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Les eleccions al Parlament del 25 de novembre vinent seran, a m\u00e9s d’intenses, hist\u00f2riques, plebiscit\u00e0ries i constituents, un combat entre la il\u00b7lusi\u00f3 d’explorar una nova via pol\u00edtica per a la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4680"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4680"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4680\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4680"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4680"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4680"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}