{"id":4681,"date":"2012-09-28T00:00:53","date_gmt":"2012-09-27T23:00:53","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1652"},"modified":"2012-09-28T00:00:53","modified_gmt":"2012-09-27T23:00:53","slug":"pecat-dexhibicionisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/09\/28\/pecat-dexhibicionisme\/","title":{"rendered":"Pecat d&#8217;exhibicionisme"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tLa m\u00e9s famosa de les anomenades xarxes socials, Facebook, torna a donar disgustos a molta gent. La darrera pol\u00e8mica que hem sabut t\u00e9 a veure amb missatges antics (dels anys 2007, 2008 i 2009) suposadament privats que ara, contra la voluntat dels seus emissors, han quedat al descobert a l&#8217;historial o timeline. Facebook, per defensar-se, ha dit que tot \u00e9s una confusi\u00f3 dels usuaris perqu\u00e8 aquests missatges no havien estat mai privats. Mentre esperem a veure en qu\u00e8 queda tot plegat -les autoritats franceses ja han demanat explicacions-, l&#8217;assumpte alimenta les t\u00edpiques converses sobre les bondats i maldats d&#8217;aquests invents, prolongaci\u00f3 sofisticada de la pla\u00e7a del poble. Una de les reaccions m\u00e9s habituals davant d&#8217;aquests casos es pot resumir amb la seg\u00fcent frase: &#8220;No cal que es queixin tant perqu\u00e8 ja se sap que fer servir Facebook \u00e9s entrar en el joc de l&#8217;exhibicionisme&#8221;.<\/p>\n<p>Aturem-nos en aquesta afirmaci\u00f3. \u00c9s dif\u00edcil negar la premissa: sembla indiscutible que les xarxes socials, a m\u00e9s d&#8217;afavorir la comunicaci\u00f3, conviden a mostrar l&#8217;exist\u00e8ncia de cadasc\u00fa amb m\u00e9s o menys luxe de detalls. Els experts parlen de la transformaci\u00f3 de la pr\u00f2pia vida en un espectacle non-stop, una tend\u00e8ncia que ens converteix a tots en adolescents. Podem pensar que tot all\u00f2 que fem mereix ser divulgat sempre entre els nostres amics reals i virtuals. Facebook, i d&#8217;altres xarxes semblants, posa totes les eines al nostre abast perqu\u00e8 aquesta d\u00e8ria es pugui materialitzar f\u00e0cilment. Ara, aix\u00f2 no elimina el dret que tenim a preservar la nostra vida privada, ni el dret que tamb\u00e9 tenim a ser emparats per les administracions i els tribunals en aquesta mat\u00e8ria.<\/p>\n<p>Detecto opinions que consideren una mena de c\u00e0stig ben merescut contra el pecat d&#8217;exhibicionisme el fet que acabin convertint-se en p\u00fablics uns materials que eren o estaven considerats de car\u00e0cter reservat, privat o \u00edntim. \u00c9s com si ens diguessin, amb una moralina venjativa gens dissimulada, que nosaltres ens ho hem buscat i que no t\u00e9 cap sentit que ens queixem perqu\u00e8 la companyia de Mark Zuckerberg ha fet aflorar els nostres secrets. Les \u00e0vies d&#8217;antany tenien una dita que resumia aquesta tesi: &#8220;Qui no vulgui pols que no vagi a l&#8217;era&#8221;.<\/p>\n<p>L&#8217;exhibicionista no pot lamentar-se si, un bon dia, posen la seva vida a l&#8217;aparador sense el seu perm\u00eds. Aquesta tamb\u00e9 era la regla d&#8217;or de la premsa del cor fins fa unes d\u00e8cades. Abans, les publicacions dedicades a les xafarderies respectaven els famosos que no comerciaven de manera imp\u00fadica amb la seva vida privada, mentre eren implacables quan es tractava de figures que vivien de subhastar-ho tot, des de les perip\u00e8cies dels fills a les pr\u00f2pies malalties. Sembla que ara, a ulls de segons qui, tothom que fa servir Facebook \u00e9s potencialment com les velles folkl\u00f2riques del paper cuix\u00e9.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La m\u00e9s famosa de les anomenades xarxes socials, Facebook, torna a donar disgustos a molta gent. La darrera pol\u00e8mica que hem sabut t\u00e9 a veure amb missatges antics (dels anys&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4681"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4681"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4681\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4681"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4681"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4681"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}