{"id":4683,"date":"2012-09-11T00:00:57","date_gmt":"2012-09-10T23:00:57","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1660"},"modified":"2012-09-11T00:00:57","modified_gmt":"2012-09-10T23:00:57","slug":"les-elits-patriotes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/09\/11\/les-elits-patriotes\/","title":{"rendered":"Les elits patriotes"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tEl gran escriptor nord-americ\u00e0 E.L. Doctorow t\u00e9 un assaig, escrit l\u2019any 1987, on subratlla que la majoria dels cinquanta homes que integraven la convenci\u00f3 de Filad\u00e8lfia que va impulsar la independ\u00e8ncia dels Estats Units pertanyien a les classes altes de les tretze col\u00f2nies que van plantar cara a la corona brit\u00e0nica. Per il\u00b7lustrar la seva tesi, l\u2019autor de <em>Ragtime<\/em> recorda que \u201cWashington era, probablement, el terratinent m\u00e9s gran del pa\u00eds. Benjamin Franklin tenia una fortuna considerable i Madison era propietari de diverses plantacions amb esclaus\u201d. El sentiment contra els anglesos va servir \u2013segons Doctorow- per aparcar el conflicte de classes i establir una alian\u00e7a estrat\u00e8gica entre pobres i rics en la lluita contra un imperi que maltractava \u2013sobretot fiscalment- uns s\u00fabdits que vivien molt lluny de la metr\u00f2poli. Fins aqu\u00ed les dades d\u2019un episodi que va canviar la hist\u00f2ria del m\u00f3n.<\/p>\n<p>A la llum d\u2019aquest precedent tan exit\u00f3s del que ara anomenem \u201cel dret a decidir\u201d \u00e9s obligat reflexionar sobre el paper de les elits catalanes en un eventual proc\u00e9s de separaci\u00f3 democr\u00e0tica i pac\u00edfica de Catalunya del Regne d\u2019Espanya. Si observem el retrovisor, veurem que, a comen\u00e7aments del segle XX, arran del que s\u2019ha denominat el desastre del 98, la burgesia catalana m\u00e9s informada va interpretar que havia de sumar-se al projecte catalanista que formulaven uns intel\u00b7lectuals connectats amb Europa i que tenia penetraci\u00f3 en capes populars cansades d\u2019una administraci\u00f3 corrupta. La Lliga de Prat de la Riba i Camb\u00f3 \u00e9s l\u2019instrument pol\u00edtic que sintetitza, en aquell moment, l\u2019aposta de les elits catalanes per un projecte que t\u00e9 dos objectius complementaris: aconseguir l\u2019autogovern de Catalunya i contribuir a regenerar i modernitzar una Espanya que havia tocat fons i no podia continuar a\u00efllada del m\u00f3n.<\/p>\n<p>Avui, cent anys despr\u00e9s, \u00e9s molt evident que el catalanisme ja no t\u00e9 per missi\u00f3 salvar Espanya. A la vegada, el concepte cl\u00e0ssic de sobirania ha quedat obsolet per les decisions de Brussel\u00b7les arran de la crisi dins la zona euro. En aquest nou context, qu\u00e8 fan les elits econ\u00f2miques catalanes davant d\u2019una pres\u00e8ncia p\u00fablica creixent de la hip\u00f2tesi independentista, que marca l\u2019agenda de la pol\u00edtica oficial? Les elits no s\u00f3n un tot uniforme, \u00e9s clar. D\u2019una banda, hi ha sectors oberts i din\u00e0mics, encara minoritaris, que saben que la vella idea d\u2019Espanya com a mercat natural de Catalunya ha estat relativitzada per un m\u00f3n global cada cop m\u00e9s interconnectat. De l\u2019altra, hi ha els sectors m\u00e9s tradicionals, que senten una gran inquietud per la possibilitat d\u2019una ruptura de l\u2019statu quo. Una alteraci\u00f3 del marc pol\u00edtico-territorial d\u2019Espanya \u00e9s percebuda, en aquests ambients, com una amena\u00e7a directa als seus interessos i com una alteraci\u00f3 incerta del joc de lleialtats establert des de la transici\u00f3. Per tant, les elits catalanes, acostumades a nedar dins de la fatigant tensi\u00f3 auton\u00f2mica, se senten avui descol\u00b7locades. M\u00e9s encara quan s\u2019adonen de la greu fallida econ\u00f2mica d\u2019Espanya i de l\u2019escassa credibilitat del govern Rajoy.<\/p>\n<p>El sobiranisme, que t\u00e9 l\u2019adhesi\u00f3 creixent de les classes mitjanes i molta feina a fer a les ciutats on va establir-se la immigraci\u00f3 espanyola dels anys seixanta i setanta, haur\u00e0 de saber conv\u00e8ncer amb intel\u00b7lig\u00e8ncia els nostres Washington, Franklin i Madison \u2013avui una mica espantats- perqu\u00e8 s\u2019adonin que, amb una Catalunya lliure, ells tamb\u00e9 hi guanyaran. I no es pot trigar a fer-ho.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El gran escriptor nord-americ\u00e0 E.L. Doctorow t\u00e9 un assaig, escrit l\u2019any 1987, on subratlla que la majoria dels cinquanta homes que integraven la convenci\u00f3 de Filad\u00e8lfia que va impulsar la&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[45],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4683"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4683"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4683\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4683"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4683"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4683"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}