\t\t\t\tNo amaguem el problema b\u00e0sic, no fem veure que tot es redueix a una q\u00fcesti\u00f3 d’estats d’\u00e0nim. El psicologisme aplicat a les col\u00b7lectivitats t\u00e9 uns l\u00edmits i no \u00e9s bo abusar-ne. Anem a l’origen, a la premissa fonamental, siguem racionals, perqu\u00e8 de v\u00edscera en sobra, sobretot entre els nost\u00e0lgics del garrot. La reconfiguraci\u00f3 del poder Catalunya-Espanya-Europa -parlem d’aix\u00f2 aquests dies- acaba petant contra un assumpte tan envitricollat com el del reconeixement de l’altre, mat\u00e8ria pr\u00f2pia d’un curs sobre \u00e8tica. L’assumpte, doncs, que trobem a la base d’aquesta discussi\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s el reconeixement de qui \u00e9s diferent. En aquest cas, l’altre no existeix com a tal, nom\u00e9s existeix com la part d’un tot. M’explico: el poble catal\u00e0, a efectes oficials, \u00e9s un fantasma. Literalment. Parafrasejant un llibre fam\u00f3s, avui podem escriure que el poble catal\u00e0 \u00e9s un fantasma que recorre Europa, a la recerca d’un cos estatal on encarnar-se amb certes garanties de superviv\u00e8ncia.<\/p>\n
La Constituci\u00f3 de 1978, la llei de lleis del Regne d’Espanya, parla nom\u00e9s d’un poble que \u00e9s el titular de l’\u00fanica sobirania a la qual fa refer\u00e8ncia l’esmentat text. “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat”. Punt 2 de l’article 1. El poble catal\u00e0 queda incl\u00f2s -cal suposar- dins d’aquest poble espanyol sobir\u00e0, \u00e9s una part del tot. Conclusi\u00f3: nom\u00e9s hi ha un poble de deb\u00f2 a efectes legals, nom\u00e9s hi ha un subjecte col\u00b7lectiu amb dret a decidir i a exercir, per tant, la sobirania. Nom\u00e9s hi ha un demos, per dir-ho t\u00e8cnicament. Per si alg\u00fa t\u00e9 dubtes, m\u00e9s endavant la Constituci\u00f3 parla nom\u00e9s d’una naci\u00f3, l’espanyola, que s’escriu amb maj\u00fascula: “Naci\u00f3”. La resta, ja ho sabem, nom\u00e9s s\u00f3n nacionalitats i regions. Quimeres, que dirien alguns.<\/p>\n
L’ambig\u00fcitat de la m\u00e0xima llei de l’Estat ha anat b\u00e9 fins que ha deixat d’anar-hi. Durant m\u00e9s de trenta anys, hem acceptat (els catalanistes i els que no), si us plau per for\u00e7a, que Catalunya era constitucionalment una nacionalitat. En un prodigi de malabarisme, a la vegada, els legisladors i ciutadans catalans hem sostingut que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3, etiqueta que, en no tenir efectes pr\u00e0ctics, Madrid ha tolerat com els pares fan amb una criatura que proclama ser Superman. Recordeu que, en el llarg pre\u00e0mbul de l’Estatut vigent, es va arribar a escriure aix\u00f2: “El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a naci\u00f3 d’una manera \u00e0mpliament majorit\u00e0ria”. Vam acceptar i vam votar -jo tamb\u00e9- que la nostra condici\u00f3 nacional \u00e9s nom\u00e9s un judici de valor dels legisladors auton\u00f2mics i no pas un fet hist\u00f2ric. Siguem sincers i severs amb nosaltres mateixos: l’error com\u00e8s \u00e9s maj\u00fascul, \u00e9s un autogol sensacional, mai no haur\u00edem d’haver transigit amb una ocurr\u00e8ncia tan lesiva per als interessos del pa\u00eds.<\/p>\n
Alg\u00fa pot pensar que tot aix\u00f2 que comento \u00e9s nominalisme, un esbarjo que no va enlloc. Fals. Les paraules reflecteixen el conflicte i el malent\u00e8s molt clarament. Als Estatuts de 1979 i de 2006 hi apareix diverses vegades l’expressi\u00f3 “poble catal\u00e0” per designar un subjecte col\u00b7lectiu que, a l’hora de la veritat, ning\u00fa no reconeix -de moment- fora de Catalunya. Quan algunes personalitats proposen que en un hipot\u00e8tic refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia hauria de votar tot el cos electoral espanyol no fan m\u00e9s que ser fidels a la lletra i a l’esperit de la Constituci\u00f3. Si som una part del tot -encara que representem quasi el 20% del PIB- hem d’acceptar que el tot marqui el cam\u00ed. La part, com el seu nom indica, parteix. El tot, en canvi, encarna l’harmonia, el b\u00e9 i la bellesa. “La unitat de dest\u00ed”, per dir-ho a la manera d’uns nacionalistes armats que s\u00ed que van utilitzar les escoles per adoctrinar sense manies.<\/p>\n
Recordeu el crit reivindicatiu de fa unes d\u00e8cades? “Som una naci\u00f3”. Aix\u00f2 era nacionalisme catal\u00e0 o catalanisme d’afirmaci\u00f3 elemental, un missatge que volia evitar que ens prenguessin per all\u00f2 que no som. Avui, el catalanisme ha evolucionat i planteja que el poble catal\u00e0 pot ser alguna cosa concreta, per exemple un Estat d’Europa. \u00c9s una soluci\u00f3 (prohibida i impossible segons la legalitat vigent) per evitar que aquesta societat diferent que \u00e9s la catalana acabi empobrida i marginada per la manca de recursos i poder. Una soluci\u00f3 no prevista, una paret que no es podr\u00e0 saltar, asseguren. Per\u00f2 la legalitat \u00e9s sempre un producte dels homes i de la hist\u00f2ria, inclosa la Constituci\u00f3 de 1978. Com va demostrar la transici\u00f3 espanyola, \u00e9s la pol\u00edtica la que crea la llei i no a l’inrev\u00e9s. La sortida del franquisme va culminar sense una nova guerra perqu\u00e8 les lleis van ser de goma. Els juristes van darrere dels pol\u00edtics, encara que alguns vulguin fer creure el contrari. A vegades, com ha passat amb el TC, els juristes han anat deliberadament contra la pol\u00edtica i l’han bloquejat de manera irresponsable.<\/p>\n
El poble catal\u00e0 \u00e9s un fantasma legal per\u00f2 no \u00e9s pas invisible, com es va fer pal\u00e8s el dia 11 de setembre. El proc\u00e9s en el qual ens trobem \u00e9s una batalla pac\u00edfica per aconseguir que els catalans tinguem el dret de dir qu\u00e8 conv\u00e9 als catalans. I, arribat el cas, alguns pensem que la tria consistir\u00e0 a continuar sent espanyols de segona o ser europeus de primera. Mireu-vos-ho d’aquesta manera.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No amaguem el problema b\u00e0sic, no fem veure que tot es redueix a una q\u00fcesti\u00f3 d’estats d’\u00e0nim. El psicologisme aplicat a les col\u00b7lectivitats t\u00e9 uns l\u00edmits i no \u00e9s bo…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4684"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4684"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4684\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4684"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4684"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4684"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}