\t\t\t\tEs diu que la intel\u00b7lig\u00e8ncia pot ser infinita mentre que la ximpleria \u00e9s sempre for\u00e7osament limitada. El cas dels dos policies locals de Cerdanyola contradiu aquesta tesi d’una manera tan sorprenent que caldria fer servir paraules m\u00e9s precises. El grau m\u00e0xim d’imbecil\u00b7litat es concreta quan alg\u00fa es perjudica a si mateix de manera totalment innecess\u00e0ria, sense generar cap benefici personal ni a d’altri. La grotesca performance d’aquests dos funcionaris de la llei i l’ordre \u00e9s un exemple de manual d’aix\u00f2 que dic. A m\u00e9s, com correspon a la nostra \u00e8poca, els improvisats artistes graven el seu numeret per a la posteritat. No rigueu, no. La posteritat s’ha convertit en una dimensi\u00f3 a l’abast de qualsevol individu amb un artefacte capa\u00e7 de capturar un trosset de vida m\u00e9s o menys real o m\u00e9s o menys guionitzada. Susana Quadrado, a partir d’aquesta mateixa not\u00edcia, feia ahir, en aquest diari, unes reflexions molt pertinents sobre l’enorme inconsci\u00e8ncia amb la qual tendim a fer servir aquestes m\u00e0quines. La cosa agafa el color del sainet culebronesc si es confirma, finalment, que la dona d’un dels dos policies, en tr\u00e0mits de separaci\u00f3, hauria estat la que va divulgar les imatges.<\/p>\n
Parlem molt del canal i les eines i menys de la subst\u00e0ncia o contingut. Internet i les xarxes socials ens mostren les mil cares del sublim i de l’horror (i del rid\u00edcul), per\u00f2 a mi em fascina pensar en les coordenades mentals d’alg\u00fa que, dedicat a patrullar per una ciutat com a professional de la seguretat p\u00fablica, acaba fent la mona d’aquesta manera, hi hagi al davant una c\u00e0mera o no. Perqu\u00e8 l’estupidesa oce\u00e0nica no \u00e9s promoguda per les tecnologies del segle XXI, sempre hi ha hagut gent per al museu de les rareses. El que passava era que cadasc\u00fa nom\u00e9s contemplava la ximpleria que tenia m\u00e9s a la vora i ara, en canvi, l’univers ximple ens cau al damunt amb una exuber\u00e0ncia que cap dels nostres avantpassats podia imaginar.<\/p>\n
Suposo que els psic\u00f2legs o els et\u00f2legs (aqu\u00ed potser m\u00e9s necessaris) poden explicar molt b\u00e9 els ressorts profunds de l’\u00e0nima que fan que un subjecte mentalment saludable i ubicat dins de la normalitat convencional acabi comportant-se de maneres ins\u00f2lites en un grau superlatiu. Mentre espero el judici fonamentat d’algun expert en aquests abismes de la condici\u00f3 humana, no puc estar-me de formular una pregunta pol\u00edtico-administrativa, sense ganes de molestar: Com selecciona l’Ajuntament de Cerdanyola els membres de la policia local? Repeteixo: no vull ficar el dit a l’ull de ning\u00fa, per\u00f2 \u00e9s evident que els que fan la tria del personal d’aquest cos tamb\u00e9 haurien de respondre davant d’un espectacle tan lamentable. Aix\u00f2 \u00e9s el que f\u00f3ra l\u00f2gic en una societat on la responsabilitat no fos una paraula amb una tan escassa i fr\u00e0gil relaci\u00f3 amb la realitat.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Es diu que la intel\u00b7lig\u00e8ncia pot ser infinita mentre que la ximpleria \u00e9s sempre for\u00e7osament limitada. El cas dels dos policies locals de Cerdanyola contradiu aquesta tesi d’una manera tan…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4685"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4685"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4685\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4685"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4685"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4685"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}