\t\t\t\tAmb poques hores de difer\u00e8ncia, la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola i el l\u00edder socialista Felipe Gonz\u00e1lez s’han pronunciat a favor de la unitat estatal, la qual cosa \u00e9s extraordin\u00e0riament il\u00b7lustrativa sobre les coincid\u00e8ncies substancials entre aquelles dues Espanyes que -a parer del poeta- havien de gelar-nos el cor. I qu\u00e8 us pensaveu?<\/p>\n
Els bisbes espanyols demostren ser poc intel\u00b7ligents i poc cat\u00f2lics -universals- quan es dediquen a exercir de vigilants gelosos d’una realitat tan temporal i terrenal com l’Estat, un debat en el qual la prud\u00e8ncia de Roma aconsellaria no posar tots els ous al mateix cistell, per una q\u00fcesti\u00f3 de mercat espiritual (molt disputat), si m\u00e9s no. Mentrestant, Gonz\u00e1lez, eixit del frigor\u00edfic per amanir la campanya electoral a Euskadi i Gal\u00edcia, exerceix de profeta solemne en assegurar, en to perdonavides, que “no hi haur\u00e0 cap independ\u00e8ncia a cap territori d’Espanya”, afirmaci\u00f3 que cal relativitzar venint d’un dirigent que va mantenir una relaci\u00f3 tan peculiar amb la veritat, com saben tots els que es van creure all\u00f2 de la sortida d’Espanya de l’OTAN i d’altres hits. Es veu que dedicar-se als bonsais no el relaxa prou.<\/p>\n
El passat no acaba de passar, \u00e9s evident. Els bisbes i el patriarca del PSOE llueixen a les portades, com fa trenta anys. L’Espanya oficial s’esfor\u00e7a -ja ho veieu- per seduir els catalans desafectes. Amb tot, el gran moment del padr\u00ed de P\u00e9rez Rubalcaba va arribar quan, davant dels socialistes aplegats a Barakaldo, i fent al\u00b7lusi\u00f3 indirecta al president Mas, el ressucitat Isidoro<\/em> va parlar de “frustraci\u00f3 perillosa” i va declarar: “Quan a un responsable pol\u00edtic democr\u00e0ticament representatiu se li acut dir ‘ho farem amb la llei o sense la llei’, penso quina gran irresponsabilitat \u00e9s convidar els ciutadans a saltar-se la llei”. Als que ja tenim alguns anyets, aquestes lli\u00e7ons paternalistes sobre la legalitat ens fan pensar immediatament en les accions dels GAL i la guerra bruta contra ETA, que van tenir lloc quan Gonz\u00e1lez vivia i treballava a la Moncloa. \u00bfCom era aquella frase inspirada en Deng Xiaoping que el president retirat va convertir en el seu lema? “Tant li fa que el gat sigui blanc o negre, el que compta \u00e9s que caci ratolins”. L’adagi agradava molt als que, en aquells temps, freq\u00fcentaven la Bodeguilla per tocar el mite. El pobre Max Weber no podia sospitar que el concepte \u00e8tica de la responsabilitat<\/em> acabaria enterrat en cal\u00e7 viva.<\/p>\n Policia dolent i policia dolent. Entre una dreta que vol enviar la Gu\u00e0rdia Civil al Palau de la Generalitat i una esquerra que qualifica el que avui passa a Catalunya de virus i nacionalisme insolidari, \u00e9s clar\u00edssim que no hi ha gaire espai per a cap tercera via, es digui federal o sideral, senyor Navarro. Des de Londres ens arriben altres aires, m\u00e9s frescos. El primer ministre brit\u00e0nic ha donat a entendre que \u00e9s imminent un acord perqu\u00e8 Esc\u00f2cia pugui celebrar el seu refer\u00e8ndum el 2014. Cameron no t\u00e9 por de parlar de poble escoc\u00e8s, tot i defensar, com a bon conservador, la continu\u00eftat del Regne Unit. All\u00ed, en comptes de fer servir la por i les amenaces per frenar l’independentisme, els unionistes parlen dels beneficis de continuar plegats. S\u00f3n dem\u00f2crates abans que brit\u00e0nics, saben que el mot impossible<\/em> no \u00e9s un argument pol\u00edtic i tenen clar que cap persona normal s’adherir\u00e0 a un projecte que es basi en el menyspreu i el maltracte sistem\u00e0tics.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Amb poques hores de difer\u00e8ncia, la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola i el l\u00edder socialista Felipe Gonz\u00e1lez s’han pronunciat a favor de la unitat estatal, la qual cosa \u00e9s extraordin\u00e0riament il\u00b7lustrativa sobre…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4686"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4686"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4686\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4686"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4686"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4686"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}