\t\t\t\tAvui fa un mes exacte de la gran manifestaci\u00f3 de l’Onze de Setembre que ha accelerat el temps hist\u00f2ric, ha capgirat l’agenda pol\u00edtica i ha fet emergir una nova Catalunya que -com alguns hem anat avisant enmig de no poca incredulitat- respon a canvis molt profunds que han tingut lloc els darrers anys. Avui fa un mes que una part central i activa de la societat catalana va sortir al carrer per expressar la voluntat de tancar una etapa i encetar un cam\u00ed nou. Del malestar hem passat a la il\u00b7lusi\u00f3 i a la normal incertesa davant d’un escenari imprevist. I Catalunya, de cop i volta, ocupa portades a la premsa internacional.<\/p>\n
La manera frontal i poc intel\u00b7ligent com el Govern espanyol, els poders de l’Estat, els creadors d’opini\u00f3 i els mitjans de Madrid han reaccionat davant l’onada independentista palesa un problema greu, per a tots ells: no fan un diagn\u00f2stic seri\u00f3s del que est\u00e0 passant a Catalunya. Primer, van menystenir la manifestaci\u00f3 de la Diada i el seu significat i, despr\u00e9s, han volgut presentar aquests fets com una flamarada o una mera operaci\u00f3 t\u00e0ctica del Govern catal\u00e0 i de CiU per guanyar escons, evitar el tr\u00e0ngol dels nous pressupostos i amagar les retallades. Ll\u00e0stima que la realitat desmunti aquesta simplificaci\u00f3: el primer que va declarar Artur Mas un cop havia anunciat l’avan\u00e7ament de les eleccions va ser que, en cas de ser reelegit, continuaria la molt impopular pol\u00edtica d’austeritat.<\/p>\n
A molts -dins i fora de Catalunya- els costa d’entendre que Mas ja no tingui res a veure amb aquella praxi pujoliana de plorar per mamar a Madrid, i exagerar l’enuig per davant mentre s’accepten les rebaixes per darrere. Aix\u00f2 \u00e9s el que m\u00e9s desconcerta les elits econ\u00f2miques. Aix\u00f2 i el fet de comprovar que el president hi va de deb\u00f2, i que no es deixa impressionar per les dur\u00edssimes recriminacions d’aquells que presenten el seu inter\u00e8s particular com si fos l’inter\u00e8s general.<\/p>\n
Per valorar com de seriosa i meditada \u00e9s l’aposta de Mas per un Estat propi cal saber que aquests dos anys del l\u00edder nacionalista gestionant la precarietat des del Palau de la Generalitat l’han conven\u00e7ut que aquella transici\u00f3 nacional que ell havia formulat en el seu discurs d’investidura hauria de ser m\u00e9s agosarada. Per dos motius: l’estrangulaci\u00f3 estructural de les finances auton\u00f2miques i l’actitud indissimuladament deslleial del Gabinet Rajoy, que aprofita la crisi per q\u00fcestionar les comunitats i demostrar qui mana. Al cartesi\u00e0 de pedra picada se li acaba la paci\u00e8ncia. El clam de l’Onze de Setembre m\u00e9s la negativa a negociar el pacte fiscal precipita una decisi\u00f3 que Mas feia mesos que considerava amb els seus col\u00b7laboradors de m\u00e9s confian\u00e7a i que \u00e9s irreversible i estrat\u00e8gica, ben al contrari del que es creia -fins fa dos dies- a la Moncloa.<\/p>\n
La recent intervenci\u00f3 del ministre Ruiz-Gallard\u00f3n en aquest debat suggereix -sembla- un canvi de rasant en la resposta de l’Executiu popular. Vist que la tesi de “Catalunya no se’n sortir\u00e0 sola” no acaba de ser prou cre\u00efble, es llan\u00e7a la tesi “Espanya necessita Catalunya per sobreviure en aquesta Europa tan complicada”. Amb aquest nou missatge, el Govern espanyol transmet -sense voler- improvisaci\u00f3, feblesa, inseguretat i, sobretot, all\u00f2 que hem apuntat abans: manca de diagn\u00f2stic. Res a veure amb l’estil del Govern brit\u00e0nic, que ja ha acceptat negociar els termes del refer\u00e8ndum, que se celebrar\u00e0 el 2014, amb els nacionalistes escocesos.<\/p>\n
Tornem a la nostra Pen\u00ednsula. Mentre la defensa de l’statu quo es basa en el car\u00e0cter intocable de la Constituci\u00f3 de 1978 i en el cat\u00e0leg de desgr\u00e0cies que van lligades a la secessi\u00f3, el sobiranisme tranquil que han assumit molts catalans i que Mas ha expressat en els seus darrers discursos ha aconseguit fixar aquesta causa sobre dos punts molt potents: a) \u00e9s normal que, a comen\u00e7aments del segle XXI, una col\u00b7lectivitat que es considera naci\u00f3 pugui votar qu\u00e8 vol ser pol\u00edticament; b) la societat catalana rep un tracte injust per part de l’Estat espanyol, sobretot en l’aspecte fiscal. Aquest discurs ha estat ben recollit per diversos mitjans estrangers.<\/p>\n
Durant aquest darrer mes, molts dels que es pensaven saber com era Catalunya han passat de la burla al desconcert i del desconcert a la irritaci\u00f3. Establir analogies entre les manifestacions d’independentisme c\u00edvic en un Bar\u00e7a-Madrid i les concentracions nazis dels anys trenta, a m\u00e9s de ser una corrupci\u00f3 intellectual que desacredita qui l’escriu, no ajuda a comprendre res. Per cert, ll\u00e0stima que aquestes perles d’odi no siguin mai denunciades pels compiladors de les suposades falsedats del catalanisme. Ll\u00e0stima, perqu\u00e8 llavors el debat d’idees no consistiria a expulsar el rival del terreny de joc quan un queda descol\u00b7locat.<\/p>\n
Encara que el Govern de Rajoy ho est\u00e0 fent molt malament ens equivocar\u00edem si pens\u00e9ssim que els poders formals i f\u00e0ctics d’Espanya aniran sempre per darrere. Acabaran fent un bon diagn\u00f2stic. Per tant, tot \u00e9s obert. Per\u00f2, dit aix\u00f2, tamb\u00e9 hem de ser conscients que ning\u00fa no arriba a aquest punt de desencontre per gust. Darrere hi ha un exercici de sinceritat. Com va escriure Isaiah Berlin, “tard o d’hora, es plantegen les q\u00fcestions nacionalistes: ‘Per qu\u00e8 hem d’obeir-los?’, ‘Quin dret tenen a…?’. ‘Qu\u00e8 pintem nosaltres?’, ‘Per qu\u00e8 no podem…'”. I aquestes preguntes acaben fabricant el futur.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Avui fa un mes exacte de la gran manifestaci\u00f3 de l’Onze de Setembre que ha accelerat el temps hist\u00f2ric, ha capgirat l’agenda pol\u00edtica i ha fet emergir una nova Catalunya…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4687"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4687"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4687\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4687"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4687"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4687"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}