\t\t\t\t\u00c9s pot parlar d\u2019alguna altra cosa que no sigui la crisi econ\u00f2mica? Veritablement, aix\u00f2 sembla improcedent m\u00e9s que dif\u00edcil. Els que treballem amb les paraules tenim una obligaci\u00f3 davant de la realitat i aquesta obligaci\u00f3 determina l\u2019objecte de les nostres cavil\u00b7lacions. Sempre hi ha, \u00e9s clar, la possibilitat de l\u2019evasi\u00f3, per amortir el pes dels problemes quotidians mitjan\u00e7ant dosis m\u00e9s o menys altes de fabulaci\u00f3. La fantasia ha gaudit d\u2019un gran prestigi en \u00e8poques de pen\u00faries, precisament perqu\u00e8 la gent necessita mecanismes d\u2019equilibri davant de les adversitats. Ho entenc per\u00f2 no ho practico. Confesso que s\u00f3c un escriptor amb poc inter\u00e8s per tot all\u00f2 que fuig massa de la realitat, la qual cosa encara em lliga m\u00e9s als assumptes que cremen.<\/p>\n
De la crisi s\u2019ha dit tot i no s\u2019ha dit res. Vull dir que se\u2019n parla profusament a totes hores per\u00f2 mai tenim la sensaci\u00f3 de disposar d\u2019una explicaci\u00f3 suficient, complerta i raonable. S\u2019escapen mil detalls i, a m\u00e9s, sempre apareixen circumst\u00e0ncies noves que modifiquen explicacions que semblaven plausibles. Se superposen els diagn\u00f2stics, que sempre s\u00f3n provisionals. Els elements irracionals foraden les argumentacions que es pretenen serioses i les an\u00e0lisis dels experts topen constantment amb factors que podr\u00edem qualificar de psicol\u00f2gics. La crisi que ha modificat les nostres vides \u00e9s un fenomen que ens costa de comprendre, tot \u00e9s estrany i ca\u00f2tic. Les dades hi s\u00f3n per\u00f2 es perd el fil.<\/p>\n
Avui som una mica m\u00e9s pobres. Ho afirmem els economistes i cadasc\u00fa ho ha comprovat de manera directa. Ser m\u00e9s pobres respecte la nostra vida de fa quatre o cinc anys \u00e9s un fet que ens limita i que ens ha dictat un canvi en les actituds. No fem avui algunes de les coses que f\u00e8iem ahir. Ens hi estem acostumant, \u00e9s la resposta m\u00e9s intel\u00b7ligent perqu\u00e8 ens han dit que aquesta guerra ser\u00e0 llarga i dura. Per tant, les nostres actituds s\u2019han tradu\u00eft en nous comportaments que busquen una acomodaci\u00f3 a un entorn que \u00e9s m\u00e9s hostil i m\u00e9s desagradable, i que representa un sobreesfor\u00e7 per mantenir una vida digna, d\u2019acord amb els est\u00e0ndards que maneg\u00e0vem quan vam encetar la d\u00e8cada present.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 dels comportaments i de les actituds, vull subratllar el canvi profund que la crisi ha introdu\u00eft en la nostra idea de futur. No \u00e9s un canvi del qual sempre en siguem conscients, a vegades es pot confondre amb l\u2019angoixa, la por o les naturals preocupacions per tot all\u00f2 que \u00e9s la nostra intend\u00e8ncia m\u00e9s imprescindible. El panorama produeix inquietud en un sentit gen\u00e8ric i abstracte, a la vegada que\u00a0 trenca moltes seguretats que es donaven per descomptades fa molt poc temps. \u00c9s com si, de cop i volta, tots hagu\u00e9ssim comen\u00e7at a caminar damunt un terra de vidre que ning\u00fa no sap si resistir\u00e0 el pes dels nostres cossos i l\u2019impacte del nostres passos. Caminem damunt del vidre com aquells que passen sobre un llac gla\u00e7at i temen l\u2019accident que podria comportar una mort inevitable.<\/p>\n
Qu\u00e8 li passa a una societat que estava acostumada a caminar i a c\u00f3rrer sense pensar gens ni mica en la consist\u00e8ncia del terreny quan ha de mesurar amb molta cura els seus passos? Que es torna conservadora. Aquesta f\u00f3ra la resposta autom\u00e0tica i m\u00e9s previsible. Per\u00f2 no s\u00e9 si \u00e9s, encara avui, la m\u00e9s correcta ni la que defineix amb m\u00e9s exactitud el que ens passa. El problema no \u00e9s que, com a societat, siguem m\u00e9s conservadors sin\u00f3 que deixem de pensar en el futur en un sentit llarg i ambici\u00f3s i comencem a pensar a la curta. Diguem-ho d\u2019una altra manera: la crisi s\u2019ha carregat el futur com un espai de projecte individual que ens permet viure un present de manera plena i creativa, m\u00e9s enll\u00e0 de la superviv\u00e8ncia. El futur \u00e9s ara un no-espai, un no-lloc per dir-ho a la manera de Marc Aug\u00e9.<\/p>\n
\u201cEls primers anys d\u2019aquest segle XXI han resultat ser un moment de decepcions\u201d. Darrerament, he escoltat aquesta frase de boca d\u2019una personalitat important del pa\u00eds. \u00c9s una reflexi\u00f3 contundent, implacable i suggerent, i t\u00e9 una relaci\u00f3 subtil amb aquesta dissoluci\u00f3 del concepte de futur ent\u00e8s com un lloc que cada individu va construint a partir d\u2019una certa seguretat en les seves forces i en les garanties del sistema. Tota decepci\u00f3 prov\u00e9 d\u2019una ruptura extrema de les expectatives creades, \u00e9s una modificaci\u00f3 del relat que ens fem per articular les nostres decisions. En aquest sentit, ning\u00fa pot negar que decebre\u2019s forma part de qualsevol itinerari vital que aspiri a una certa maduresa i a una observaci\u00f3 equilibrada, no ing\u00e8nua, dels fets; malfiem-nos de qui mai s\u2019ha sentit decebut com de qui mai ha tingut consci\u00e8ncia d\u2019haver-se equivocat. Per qu\u00e8 les societats haurien de viure al marge de les decepcions quan els individus no ho fem?<\/p>\n
Que la nostra sigui una \u00e8poca marcada per les decepcions podria resultar estimulant, no deixa de ser un desafiament enorme i una invitaci\u00f3 a repensar les coses amb ganes de fer servir el bistur\u00ed. Al meu parer, la decepci\u00f3 \u00e9s un primer pas per mirar de comprendre la realitat sense caure en trampes pal\u00b7liatives ni en excessos de candidesa. De fet, som capa\u00e7os de dibuixar un futur de cert gruix quan la decepci\u00f3 ens forneix d\u2019eines per mesurar el sentit de la prova-error que cont\u00e9 qualsevol decisi\u00f3. El futur \u00e9s una correcci\u00f3 permanent, un afany de millora, una necessitat d\u2019assajar nous camins que impliquen deixar enrere d\u2019altres vies. \u00c9s aquesta la seva pot\u00e8ncia engrescadora, la del fet in\u00e8dit que prov\u00e9 tamb\u00e9 del frac\u00e0s i de la l\u00f2gica reformulaci\u00f3 d\u2019itineraris i prioritats.<\/p>\n
Decebre\u2019s convida a continuar per\u00f2 no \u00e9s recomanable fer-ho damunt del vidre. Vet aqu\u00ed la nostra prova i el signe d\u2019aquesta hora. Costa fugir-ne. Qui pensa que camina damunt del vidre -la majoria- conclou que hi ha massa risc i aix\u00f2, com \u00e9s notori, bloqueja la presa de decisions. Ajorna la vida, si se\u2019m permet. Dir que aquesta resposta \u00e9s nom\u00e9s conservadorisme \u00e9s una simplificaci\u00f3 que desfigura el fons del problema. Caminar damunt del vidre \u00e9s haver d\u2019estar massa pendent d\u2019un mateix per pensar en un mateix, paradoxa que ens esclafa i ens porta fins la darrera paret. Caminar damunt del vidre ens condemna a sentir-nos estrangers de les nostres vides, vigilants atabalats d\u2019un dia a dia que mai no arriba a l\u2019endem\u00e0. I, mentre, els que ens governen \u2013o diuen fer-ho- encara parlen com si el terra fos ferm.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00c9s pot parlar d\u2019alguna altra cosa que no sigui la crisi econ\u00f2mica? Veritablement, aix\u00f2 sembla improcedent m\u00e9s que dif\u00edcil. Els que treballem amb les paraules tenim una obligaci\u00f3 davant de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4689"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4689"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4689\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4689"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4689"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4689"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}