\t\t\t\tMalgrat totes les febleses i mancances del projecte europeu, malgrat la burocr\u00e0cia de Brussel\u00b7les i malgrat el trist paper dels nostres dirigents respecte a la guerra dels Balcans, m’he alegrat molt pel premi Nobel de la Pau que s’ha atorgat a la Uni\u00f3 Europea. Cal mirar-se les coses en perspectiva per no carregar-se el que funciona. Tenim la sort de formar part d’una realitat pol\u00edtica, econ\u00f2mica, cultural i social que, sorgida enmig de les runes de la Segona Guerra Mundial, s’ha convertit en la zona de m\u00e9s llibertat, just\u00edcia i benestar del planeta. Imperfecta, certament, per\u00f2 envejable per a milions de persones de la resta de continents. Em costa d’entendre que hi hagi, entre nosaltres, qui no valori aquest fet de civilitzaci\u00f3 i es permeti menystenir els beneficis d’aquesta aventura col\u00b7lectiva.<\/p>\n
Fa uns quants anys, encara hi havia persones que parlaven de l’Europa dels mercaders per criticar la democr\u00e0cia multinacional amb m\u00e9s ciutadans de tota la hist\u00f2ria. Potser ignoraven que els intercanvis comercials i les grans ciutats han creat -com els monestirs- la cultura europea que ens ha fet grans, basada en l’esperit cr\u00edtic, la toler\u00e0ncia i la capacitat constant de reformar i d’innovar. Vendre i comprar ens ha fet llegir i conversar, i ens ha estalviat moltes guerres, malauradament no pas totes. La impremta i la moneda, els somnis i els interessos, tot plegat ens ha fet com som. Puc suportar la ret\u00f2rica obscura dels professionals de l’europeisme oficial perqu\u00e8 s\u00e9 que, a sota de tot, hi ha un horitz\u00f3 de progr\u00e9s emp\u00edricament mesurable que ha convertit l’exist\u00e8ncia en un lloc menys hostil del que ho va ser per als nostres avis i pares.<\/p>\n
Al cap de pocs dies, una nova not\u00edcia ha refermat la nostra fe laica en Europa: l’acord entre els governs brit\u00e0nic i escoc\u00e8s per organitzar un refer\u00e8ndum sobre el futur d’Esc\u00f2cia. Com ja han subratllat moltes veus, es tracta d’un exercici impecable de democr\u00e0cia que ens il\u00b7lustra sobre all\u00f2 que haur\u00e0 de ser normal en aquest segle XXI, marcat per l’extensi\u00f3 de les llibertats fonamentals arreu: no es pot impedir que les societats que se senten naci\u00f3 (digueu-ne com vulgueu) expressin pac\u00edficament com i de quina manera volen formar part d’aquest tauler global interconnectat. Som davant d’una redistribuci\u00f3 o reconfiguraci\u00f3 del poder que exigeix ments obertes, serenor i respecte. Els que no entenguin aquest nou context tindran moltes sorpreses.<\/p>\n
Esc\u00f2cia i Catalunya coincideixen a aspirar a aquesta majoria d’edat. Tot aix\u00f2 passa a Europa i enmig d’una crisi sense precedents, tot i que les illes Brit\u00e0niques sempre s\u00f3n un altre univers. I tothom s’adona que Londres exhibeix una actitud molt diferent de la de Madrid. Per qu\u00e8? El Regne Unit t\u00e9 una tradici\u00f3 democr\u00e0tica antiga i ben assentada, els anglesos no tenen cap problema a recon\u00e8ixer l’exist\u00e8ncia del poble escoc\u00e8s i, a m\u00e9s a m\u00e9s, els unionistes van per davant dels independentistes en totes les enquestes, cosa que d\u00f3na seguretat a Cameron. En definitiva, l’abs\u00e8ncia de dramatisme converteix el proc\u00e9s escoc\u00e8s en una discussi\u00f3 raonable a gran escala, sobre models de relaci\u00f3 pol\u00edtica amb Europa i el m\u00f3n, ni m\u00e9s ni menys. Raonable no vol dir completament al marge de factors emocionals, esclar. Nom\u00e9s significa que la visceralitat est\u00e0 controlada i contamina menys els arguments. Per cert, a Edimburg i a Londres ning\u00fa no gosa pensar que el vot d’un empresari o d’un financer valgui m\u00e9s que el d’un ciutad\u00e0 assalariat.<\/p>\n
Siguem sincers: el drama de molts partidaris de mantenir l’statu quo d’Espanya \u00e9s la poca fe que demostren tenir en aquest projecte que tant proclamen estimar, altrament no haurien de difondre missatges catastrofistes per guanyar l’adhesi\u00f3 del p\u00fablic. L’espectacle \u00e9s pen\u00f3s i fa un trist favor a la causa de la unitat. Mentrestant, els que volen mantenir Esc\u00f2cia dins del Regne Unit basen la seva campanya en l’optimisme i fan bandera del “Better together” (millor junts). Aqu\u00ed, en canvi, la tesi \u00e9s “separats d’Espanya, els catalans ho passareu molt malament, nosaltres ja ens n’encarregarem”. L’obscenitat d’aquest plantejament no t\u00e9 res a veure amb els dubtes i incerteses que pot generar una transformaci\u00f3 tan important. No s’hi val a posar-ho tot al mateix sac. Una cosa \u00e9s la l\u00f2gica prevenci\u00f3 de molta gent davant all\u00f2 que no es coneix i una altra, de ben diferent, \u00e9s la mentida, l’insult i la desfiguraci\u00f3 sistem\u00e0tica dels fets, de qu\u00e8 es queixava en aquestes p\u00e0gines Miquel Roca, un dels pares de la Constituci\u00f3 del 1978.<\/p>\n
S\u00e9 que posar Esc\u00f2cia i Catalunya a la mateixa vitrina fa riure els habituals cr\u00edtics de tot nacionalisme sense Estat, molts dels quals -fins i tot els de l’\u00f2rbita del PP- beuen de teories marxistes molt freq\u00fcentades, segons les quals tot aix\u00f2 \u00e9s una invenci\u00f3, un conte de fades pintoresc al servei de burgesies oportunistes. Josep R. Llobera, expert reconegut sobre la mat\u00e8ria, remarca, a El dios de la modernidad<\/em>, que aquestes interpretacions sempre van coixes perqu\u00e8 hi ha una dimensi\u00f3 del fet nacional que supera els interessos de classe i crea solidaritat interna, passa arreu d’Europa. Avui, nom\u00e9s cal passejar per Catalunya per comprovar el caire interclassista del nou independentisme, que neix des de baix i no \u00e9s -ben segur- la joguina de quatre-cents suposats poderosos que remenen les cireres.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Malgrat totes les febleses i mancances del projecte europeu, malgrat la burocr\u00e0cia de Brussel\u00b7les i malgrat el trist paper dels nostres dirigents respecte a la guerra dels Balcans, m’he alegrat…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4692"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4692"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4692\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4692"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4692"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4692"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}