{"id":4695,"date":"2012-10-26T00:00:03","date_gmt":"2012-10-25T23:00:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1715"},"modified":"2012-10-26T00:00:03","modified_gmt":"2012-10-25T23:00:03","slug":"1715","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/10\/26\/1715\/","title":{"rendered":"Admiraci\u00f3 i tristesa"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\t\u00c9s un gran escriptor. \u00c9s peru\u00e0 i tamb\u00e9 espanyol, per elecci\u00f3; mant\u00e9 la doble nacionalitat (que \u00e9s una soluci\u00f3 molt civilitzada per endre\u00e7ar l&#8217;embolic de les identitats). Llegir-lo \u00e9s sensacional, un regal per a la intel\u00b7lig\u00e8ncia. Es diu Mario Vargas Llosa. Ha estat not\u00edcia perqu\u00e8 li han atorgat el premi FAES a la Llibertat 2012, que ha rebut de mans de Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar. Durant aquest acte, el fam\u00f3s autor ha dit que el nacionalisme \u00e9s un concepte que &#8220;atrau els nost\u00e0lgics del feixisme i el comunisme&#8221; i es tracta de &#8220;la cultura dels incultes&#8221;. Tot i recon\u00e8ixer que no tots els nacionalismes fan servir els mateixos m\u00e8todes, ha afirmat que el nacionalisme \u00e9s &#8220;el gran enemic de la llibertat al nostre temps&#8221;.<\/p>\n<p>Admiro aquest autor i estic trist perqu\u00e8 hi ha una cosa que no em quadra. Vargas Llosa va viure uns anys a Barcelona i hi va fer bones amistats, coneix perfectament la cultura i la literatura catalanes, aix\u00ed com la hist\u00f2ria del nostre pa\u00eds. Fins i tot ha escrit sobre\u00a0<em>El Tirant<\/em>. Vargas Llosa, a m\u00e9s, es defineix com a liberal i estic segur que ha llegit, per exemple, les reflexions s\u00e0vies i matisades d&#8217;Isaiah Berlin sobre els nacionalismes. D&#8217;altra banda, se&#8217;m fa estrany que un home tan viatjat com Vargas Llosa no es vegi obligat intel\u00b7lectualment a distingir entre nacionalismes excloents de tipus agressiu i nacionalismes culturals i c\u00edvics que sempre han jugat a la defensiva, cas del catalanisme.<\/p>\n<p>Estic preparat per suportar sense irritar-me m\u00e9s del compte que persones d&#8217;escassa formaci\u00f3 barregin el nazisme i el catalanisme, per\u00f2 em costa m\u00e9s de pair que algunes ments brillants facin discursos pobres, desfiguradors i tramposos. Com deia, el sentiment que tinc davant les paraules de Vargas Llosa \u00e9s de pena m\u00e9s que d&#8217;indignaci\u00f3.<\/p>\n<p>Si partim de la premissa que l&#8217;autor de\u00a0<em>La t\u00eda Julia y el escribidor<\/em>\u00a0(una de les obres que em van fascinar quan era jove) no pateix manca d&#8217;informaci\u00f3 ni de coneixement, em demano els motius del seu punt de vista, tan de tra\u00e7 gruixut. Dogmatisme? Mala fe? Oportunisme? Ganes d&#8217;agradar all\u00ed on el reben? Sempre he pensat que la primera obligaci\u00f3 de qui es proclama liberal \u00e9s mantenir una actitud liberal, que jo interpreto oberta, matisada i atenta als detalls. Filar prim en els debats, acceptar la complexitat i evitar el fanatisme \u00e9s all\u00f2 que distingeix un liberal veritable d&#8217;un fals liberal, es parli del que es parli. Separar el gra de la palla tamb\u00e9. I tampoc \u00e9s gaire liberal no identificar els febles i els forts en tractar certs conflictes.<\/p>\n<p>Continuar\u00e9 llegint el gran novel\u00b7lista Vargas Llosa a la vegada que sentir\u00e9 una tristesa profunda davant de l&#8217;ide\u00f2leg, el que posa al mateix sac nacionalismes que han provocat guerres i genocidis i nacionalismes que, pac\u00edficament, s\u00f3n instrument contra la desaparici\u00f3 d&#8217;un poble.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00c9s un gran escriptor. \u00c9s peru\u00e0 i tamb\u00e9 espanyol, per elecci\u00f3; mant\u00e9 la doble nacionalitat (que \u00e9s una soluci\u00f3 molt civilitzada per endre\u00e7ar l&#8217;embolic de les identitats). Llegir-lo \u00e9s sensacional,&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4695"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4695"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4695\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4695"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4695"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4695"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}