\t\t\t\tLa pregunta no t\u00e9 tan mala bava com sembla: s\u00f3n gaire cars els (nostres) pol\u00edtics? Ho dic perqu\u00e8, immediatament, cal fer-ne una altra, que potser \u00e9s m\u00e9s interessant: Qu\u00e8 li costaria a la gent un m\u00f3n en el qual tots els pol\u00edtics fossin voluntaris sense percebre un salari per all\u00f2 que fan? La resposta, a partir d’ara, ja no ser\u00e0 purament te\u00f2rica. Gr\u00e0cies a Mar\u00eda Dolores de Cospedal, n\u00famero dos del PP i presidenta de Castella-la Manxa, disposarem d’un cas pr\u00e0ctic digne d’estudi. A partir de l’any que ve, els 49 diputats de la Cambra auton\u00f2mica d’aquella comunitat no cobraran cap sou per fer la seva feina i nom\u00e9s rebran una compensaci\u00f3 en concepte de dietes. Aquesta iniciativa ha descol\u00b7locat molta gent, comen\u00e7ant pels membres del Govern de Rajoy, que hi han passat de puntetes. Molts d’altres, en canvi, l’han criticat durament, sobretot per l’inevitable caire populista i oportunista que destil\u00b7la.<\/p>\n
Des de fa molt de temps, els bar\u00f2metres mensuals que realitza el Centre d’Investigacions Sociol\u00f2giques (CIS) assenyalen que els ciutadans d’Espanya consideren que l’anomenada classe pol\u00edtica i els partits s\u00f3n el tercer problema, per darrere de l’atur i la crisi econ\u00f2mica en general. \u00c9s una dada m\u00e9s esfere\u00efdora que no sembla, perqu\u00e8 transmet una desconfian\u00e7a extrema cap els que ens representen i els que gestionen el b\u00e9 com\u00fa. Ara, la desafecci\u00f3 democr\u00e0tica ja no \u00e9s not\u00edcia i es veu alimentada de manera constant per dos tipus de patologies: la corrupci\u00f3 (a la qual els mitjans presten atenci\u00f3) i la incompet\u00e8ncia (que no mereix grans titulars per\u00f2 rebenta les institucions). \u00c9s una hip\u00f2tesi nom\u00e9s, per\u00f2 la crisi t\u00e9 un efecte benefici\u00f3s imprevist: els governants incompetents queden m\u00e9s en evid\u00e8ncia que durant l’\u00e8poca de vaques grasses. Dit aix\u00f2, ser\u00e0 just fer notar que la migradesa de recursos tamb\u00e9 consolida el pol\u00edtic seri\u00f3s que tracta cada c\u00e8ntim amb rigor i sentit com\u00fa.<\/p>\n
Cospedal \u00e9s una dirigent en tensi\u00f3 permanent i amb moltes ganes de fer carrera, actitud ben leg\u00edtima. La seva meta no \u00e9s presidir una autonomia, aix\u00f2 \u00e9s molt clar, perqu\u00e8 per als dirigents castellans la gran pol\u00edtica (la de deb\u00f2) \u00e9s a Madrid. Com a baronessa territorial amb m\u00e9s poder dins del partit, Cospedal ha de mantenir la seva popularitat ben alta i, per assolir-ho, res millor que tocar la fibra m\u00e9s castigada del contribuent: el sou dels pol\u00edtics. Si has de fer la gara-gara, utilitza un element que es presta a la demag\u00f2gia m\u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n
No costa gaire de veure que la decisi\u00f3 del PP de Castella-la Manxa, en comptes de restablir el prestigi de la pol\u00edtica, certifica -paradoxalment- les sospites m\u00e9s t\u00e8rboles: el sou dels pol\u00edtics \u00e9s un saqueig intolerable, la pol\u00edtica \u00e9s una activitat d’aprofitats i vividors, formar part d’un Parlament \u00e9s un estiueig ben pagat, etc\u00e8tera. El mal que aquesta mesura fa a la credibilitat de la pol\u00edtica \u00e9s considerable i posa una magn\u00edfica pista d’aterratge als discursos extremistes (de dreta i d’esquerra) t\u00edpicament antipol\u00edtics, avui molt presents arreu d’Europa. Tamb\u00e9 aqu\u00ed.<\/p>\n
Els diputats castellans retornaran -pobrets- al segle XIX, quan les democr\u00e0cies censat\u00e0ries eren un joc tancat de prohoms que podien permetre’s fer pol\u00edtica perqu\u00e8 havien arreplegat una bona fortuna. Per\u00f2 ha plogut molt des dels temps de Larra (encara que algunes ambaixades espanyoles semblen dignes de les p\u00e0gines de Valle-Incl\u00e1n) i, avui, fer de diputat d’una Cambra que haur\u00e0 de gestionar m\u00e9s de 7.000 milions d’euros no \u00e9s cap esbarjo, si es t\u00e9 una m\u00ednima consci\u00e8ncia de servei p\u00fablic i de responsabilitat. La complexitat dels afers p\u00fablics exigeix un cert nivell de professionalitzaci\u00f3, que mai no hauria de significar immobilisme ni -per descomptat- desconnexi\u00f3 de la realitat. A la vegada, cal lamentar que hi hagi massa pol\u00edtics sense una professi\u00f3 a la qual poder tornar quan toca.<\/p>\n
Entre viure per a la pol\u00edtica i viure de la pol\u00edtica el gest que tira endavant Cospedal per lluir a la vitrina \u00e9s una regressi\u00f3 objectiva del concepte de democr\u00e0cia. I palesa una manca de perspectiva hist\u00f2rica alarmant, que nom\u00e9s pot tenir una dreta (o una esquerra) que va quedar al marge de la Segona Guerra Mundial. Si la cultura democr\u00e0tica a Espanya fos m\u00e9s s\u00f2lida, no s’hauria perpetrat aquesta ocurr\u00e8ncia. Com hem escrit altres vegades, la transici\u00f3 va bastir una democr\u00e0cia sense prestar gaire atenci\u00f3 a una pr\u00e8via imprescindible: esborrar els efectes de l’autoritarisme t\u00e0cit en la mentalitat general.<\/p>\n
Un diputat que no cobri ens est\u00e0 dient que l’activitat pol\u00edtica \u00e9s un luxe i un lleure que, en realitat, est\u00e0 sobredimensionat. Immediatament, tot esdev\u00e9 prescindible i substitu\u00efble: o per una minoria de t\u00e8cnics que no ha votat ning\u00fa (tecnocr\u00e0cia), o per un cabdill infal\u00b7lible (populisme ultradret\u00e0), o per una assemblea intel\u00b7ligent (populisme d’esquerres). A m\u00e9s, un diputat que no t\u00e9 salari, tard o d’hora, potser voldr\u00e0 cobrar d’altres maneres. Llavors, el remei ser\u00e0 molt pitjor que la malaltia.<\/p>\n
Tothom est\u00e0 d’acord en qu\u00e8 els partits han de canviar per obrir-se, com han de fer-ho els parlaments i els governs, per apropar m\u00e9s les decisions oficials al ciutad\u00e0. Per\u00f2 tot aix\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb donar a entendre que ser diputat \u00e9s com anar una estona al gimn\u00e0s.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La pregunta no t\u00e9 tan mala bava com sembla: s\u00f3n gaire cars els (nostres) pol\u00edtics? Ho dic perqu\u00e8, immediatament, cal fer-ne una altra, que potser \u00e9s m\u00e9s interessant: Qu\u00e8 li…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4696"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4696"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4696\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4696"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4696"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4696"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}