{"id":4698,"date":"2012-11-01T00:00:45","date_gmt":"2012-10-31T23:00:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1729"},"modified":"2012-11-01T00:00:45","modified_gmt":"2012-10-31T23:00:45","slug":"espanol-el-candidato-miquel-raventos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/11\/01\/espanol-el-candidato-miquel-raventos\/","title":{"rendered":"El candidat Miquel Ravent\u00f3s"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tJordi Casanovas, nascut el mateix any que es va aprovar la vigent Constituci\u00f3 espanyola, ha escrit una obra de teatre, titulada <em>P\u00e0tria<\/em>, que confirma aquella idea tan atractiva segons la qual, m\u00e9s vegades que no sembla, \u00e9s la realitat (o la natura, per dirho com els antics) all\u00f2 que imita l\u2019art, i no pas a l\u2019inrev\u00e9s. El muntatge de l\u2019obra, que ha dirigit Casanovas mateix, es pot veure al Teatre Lliure de Gr\u00e0cia fins al dia 11 de novembre, quan ja serem en plena i oficial campanya electoral, i nom\u00e9s hauran passat dos mesos des de la Diada de la manifestaci\u00f3 multitudin\u00e0ria a Barcelona.<\/p>\n<p>Per qu\u00e8 anoto aquesta circumst\u00e0ncia? Perqu\u00e8 la hist\u00f2ria que aquest vilafranqu\u00ed ha escrit per als escenaris arranca amb la desaparici\u00f3, poc abans del dia de les eleccions, d\u2019un candidat a la presid\u00e8ncia de la Generalitat que vol proclamar la independ\u00e8ncia de Catalunya, el carism\u00e0tic Miquel Ravent\u00f3s (molt ben interpretat per Francesc Orella), un fam\u00f3s periodista de televisi\u00f3 que remou el m\u00f3n tancat dels professionals de la pol\u00edtica i els partits pol\u00edtics tradicionals. Segons he llegit en algunes entrevistes, l\u2019autor feia uns quants anys que elaborava aquest text, molt abans que l\u2019onada de sobiranisme catal\u00e0 transform\u00e9s de manera tan substancial l\u2019agenda pol\u00edtica.<\/p>\n<p>Vaig assistir a la funci\u00f3 del dijous de la setmana passada i vaig comprovar fins a quin punt la intersecci\u00f3 entre la m\u00e9s rabiosa actualitat i la ficci\u00f3 dram\u00e0tica influeix notablement en les reaccions del p\u00fablic. El que est\u00e0 passant al carrer i als mitjans il\u00b7lumina la representaci\u00f3 i, a la vegada, la faula que se\u2019ns proposa fa el mateix amb els esdeveniments pol\u00edtics i socials que anem vivint de manera tan accelerada aquesta tardor, amb totes les moltes i evidents dist\u00e0ncies que cadasc\u00fa hi trobar\u00e0. El text, que bascula entre una \u00e8pica indignada contra la democr\u00e0cia de les aparences i un escepticisme radical sobre les possibilitats de veritable transformaci\u00f3 d\u2019aquest joc, no \u00e9s nom\u00e9s ni principalment un al\u00b7legat a favor del que ara tothom anomena dret a decidir, tot i que \u00e9s evident que l\u2019autor no amaga l\u2019estelada.<\/p>\n<p>Per mi, hi ha dos grans assumptes que interpel\u00b7len l\u2019espectador de <em>P\u00e0tria<\/em>, molt m\u00e9s que no pas una eventual secessi\u00f3. D\u2019una banda, hi ha una cr\u00edtica molt severa a la maquin\u00e0ria que crea lideratges a mida dels electors, tan perversa que fa de l\u2019autenticitat d\u2019un nouvingut a la pol\u00edtica el principal artifici de qui aspira al poder, un assumpte cl\u00e0ssic que pel\u00b7l\u00edcules com <em>El pol\u00edtico<\/em> (dirigida per Robert Rossen el 1949) han descrit de manera descarnada. De l\u2019altra, de manera m\u00e9s subtil, els anhels de Ravent\u00f3s ens conviden a pensar que la independ\u00e8ncia (o qualsevol canvi de statu quo), si no va acompanyada d\u2019una restauraci\u00f3 del prestigi i la credibilitat de la pol\u00edtica, ser\u00e0 un projecte buit que ens recordar\u00e0 massa all\u00f2 que tant critiquem de l\u2019Estat del qual ara, si us plau per for\u00e7a, formem part. Paradoxa de ser com abans sota una nova bandera. Aquesta autocr\u00edtica preventiva \u00e9s la c\u00e0rrega de m\u00e9s profunditat que el dramaturg llan\u00e7a sobre el debat agitat que avui existeix a la societat catalana.<\/p>\n<p>Malgrat que al conjunt del muntatge li pesa una mica la tend\u00e8ncia a simplificar la complexitat de la pol\u00edtica que certs ambients art\u00edstics tenen quan volen posar de relleu les avaries del sistema (com si els nostres escriptors no haguessin vist cap episodi d\u2019<em>El ala oeste de la Casa Blanca<\/em>), com que li pesa cert esquematisme dels personatges, vull destacar l\u2019habilitat que Casanovas t\u00e9 per obrir el focus i suggerir preguntes m\u00e9s inc\u00f2modes, que no tenen a veure \u2013com es pensaria de manera autom\u00e0tica\u2013 amb la perman\u00e8ncia de Catalunya a la Uni\u00f3 Europea, sin\u00f3 amb la dist\u00e0ncia entre les expectatives de la gent i la realitzaci\u00f3 concreta de les coses.<\/p>\n<p>De fet, <em>P\u00e0tria<\/em> analitza el sorgiment i la construcci\u00f3 d\u2019una il\u00b7lusi\u00f3 pol\u00edtica reactiva que, de mans d\u2019un l\u00edder que sembla fresc i diferent, pot arribar a fer-se realitat. Precisament, la gesti\u00f3 intel\u00b7ligent d\u2019una voluntat de canvi \u00e9s la gran q\u00fcesti\u00f3 d\u2019aquesta hora que vivim, el veritable repte que est\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 de les t\u00e0ctiques dels partits, tot i que ara, amb la cita del 25 de novembre a tocar, hi ha una superproducci\u00f3 d\u2019ocurr\u00e8ncies destinades a fer petit el que el dia 11 de setembre va ser gran.<\/p>\n<p>La utilitzaci\u00f3 de la mem\u00f2ria dita hist\u00f2rica, la mentida com a element que iguala adversaris, el risc dels populismes i la tria entre la p\u00e0tria f\u00edsica i les p\u00e0tries privades s\u00f3n altres assumptes que travessen una trama de la qual encara sobresurt, al meu parer, una interrogaci\u00f3 que t\u00e9 a veure amb els mites i realitats del car\u00e0cter catal\u00e0: som o no els catalans un poble preparat per a l\u2019heroisme? Ravent\u00f3s podria ser qui gosa dir que l\u2019emperador va despullat o un l\u00edder sense peatges o un heroi. Els castellans van construir un imperi a partir d\u2019una m\u00edstica heroica que va resultar, a la llarga, inefica\u00e7 davant d\u2019altres pot\u00e8ncies. Els catalans \u2013afirmantnos modernament a partir de virtuts radicalment distintes a les de l\u2019espasa i la creu\u2013 hem hagut de jugar amb l\u2019ast\u00facia i hem convertit la paci\u00e8ncia en superviv\u00e8ncia. Pujol va ser fidel a aquesta tradici\u00f3 per\u00f2 Mas n\u2019est\u00e0 inventant una altra. Per aix\u00f2 ataquen el president amb tanta f\u00faria. Perqu\u00e8 no s\u2019imaginen un seny que no amagui sempre una derrota.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Jordi Casanovas, nascut el mateix any que es va aprovar la vigent Constituci\u00f3 espanyola, ha escrit una obra de teatre, titulada P\u00e0tria, que confirma aquella idea tan atractiva segons la&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4698"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4698"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4698\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4698"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4698"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4698"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}