\t\t\t\tEls nens, ara, sembla que no van gaire als cementiris. Els pares els volen estalviar tot el que t\u00e9 a veure amb la mort, que \u00e9s un fet que a tots ens ha d’arribar, excepte al gran c\u00f2mic Eduard Punset, que ho va posar en dubte amb la seva habitual gr\u00e0cia. L’aprenentatge de la mort -per dir-ho com si jo fos un personatge entrevistat a la contraportada d’aquest diari- \u00e9s una cosa molt sana i molt higi\u00e8nica, sobretot per rebaixar els nivells d’estupidesa estructural, factor que (no cal que posi exemples) sempre acaba afectant el PIB dels pa\u00efsos. Quan jo era una criatura, vaig tenir la sort que la meva mare em port\u00e9s diverses vegades al cementiri, a dur flors als avis i a resar davant les seves tombes. El culte als morts -sense caure en exageracions- \u00e9s important i nom\u00e9s una societat que creu viure en el present permanent pot oblidar-ho.<\/p>\n
En arribar aquestes dates, la mare s’encarregava que les tombes de la fam\u00edlia tinguessin la dignitat que toca. Netejava les l\u00e0pides i comprava flors, perqu\u00e8 els n\u00ednxols fessin goig. Les flors sempre eren naturals, per descomptat. Calia adquirir rams -quasi sempre a la desapareguda floristeria El Campanar- d’una certa entitat, no pas qualsevol cosa. No li passava pel cap que poguessin ser d’una altra manera. Avui, segons observo i tamb\u00e9 m’expliquen, les botigues de xinesos fan l’agost amb les flors de pl\u00e0stic. Fa uns dies, van fer l’agost amb les estelades i fa uns mesos amb les banderes espanyoles. El que no trobis en un basar de xinesos \u00e9s que no existeix.<\/p>\n
Digueu-me sentimental, per\u00f2 aix\u00f2 de portar flors de pl\u00e0stic als difunts em provoca tristesa. \u00c9s empetitir la mort i aproximar-la a l’est\u00e8tica dels supermercats. Com el dia en qu\u00e8 vaig veure un empleat de la funer\u00e0ria portant el recipient de les cendres de la meva mare dins d’una bossa semblant a les que et donen quan fas una compra a una botiga de regals per a la casa. Hi ha gestos que trenquen el m\u00f3n.<\/p>\n
Ja s\u00e9 que les flors de pl\u00e0stic no s\u00f3n un invent dels xinesos, quan jo era un bordeg\u00e0s ja s’havien inventat. Els comerciants orientals nom\u00e9s les posen m\u00e9s al nostre abast i, llavors, per comoditat o per la crisi o perqu\u00e8 no tenim cap sentit del deure, som capa\u00e7os de perpetrar el crim i col\u00b7loquem unes flors\u00a0made in China<\/em>\u00a0a la tomba de la nostra estimada iaia. En aquell moment, un \u00e0ngel del bon gust ens hauria de fotre un parell de clatellots.<\/p>\n Volia escriure inicialment sobre un debat t\u00edpic d’aquests dies, all\u00f2 tan bonic de triar entre la castanyada o el Halloween, que \u00e9s una discussi\u00f3 dels anys noranta. M’ha fet mandra, sincerament. Perqu\u00e8 la realitat, que tendeix a la s\u00edntesi, ja ha resolt aquest contenci\u00f3s folkloricocultural: panellets i carabasses foradades, i embolica que fa fort. La Catalunya futura ser\u00e0 de suma o no ser\u00e0. Per\u00f2 sense flors de pl\u00e0stic, si pot ser.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els nens, ara, sembla que no van gaire als cementiris. Els pares els volen estalviar tot el que t\u00e9 a veure amb la mort, que \u00e9s un fet que a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4699"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4699"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4699\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4699"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4699"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4699"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}