\t\t\t\tEns fascina la pol\u00edtica dels Estats Units d\u2019Am\u00e8rica. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 \u00e9s la del centre de l\u2019imperi. Aquesta f\u00f3ra una primera resposta i no \u00e9s dolenta, per\u00f2 \u00e9s incompleta. Hi ha altres factors que ens fan estar pendents durant dies i setmanes de la gran batalla que decideix qui ocupar\u00e0 el m\u00edtic despatx oval de la Casa Blanca.<\/p>\n
En primer lloc, hi ha l\u2019espectacle. Els nord-americans han sabut, millor que ning\u00fa, convertir la democr\u00e0cia en una gran celebraci\u00f3 col\u00b7lectiva que t\u00e9 tots els elements de les bones hist\u00f2ries, les que capten el p\u00fablic. Podr\u00edem pensar que aix\u00f2 \u00e9s un producte relativament recent, des del dia en qu\u00e8 la televisi\u00f3 ens va permetre contemplar el rostre dels candidats m\u00e9s de prop que no ho feia la seva fam\u00edlia. Per\u00f2 far\u00edem trampa, perqu\u00e8 en el m\u00f3n anterior a la televisi\u00f3 ja existien, als EUA, tota mena de recursos que tractaven de fer interessant la pugna democr\u00e0tica, des de desfilades amb bandes de m\u00fasica fins a proves esportives que aplegaven els potencials electors. El fet que el votant nord-americ\u00e0 hagi d\u2019inscriure\u2019s pr\u00e8viament per poder dipositar la papereta a l\u2019urna tamb\u00e9 influeix a l\u2019hora d\u2019inventar esquers per mobilitzar el ciutad\u00e0.<\/p>\n
En segon lloc, la pol\u00edtica nord-americana t\u00e9 la capacitat d\u2019oferir, de tant en tant, grans figures, l\u00edders amb un relat que interessa m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres de la Uni\u00f3. Obama \u00e9s el darrer cas, per\u00f2 tamb\u00e9 ho van ser d\u2019altres abans, cadasc\u00fa a la seva manera: Clinton, Reagan, Kennedy, Franklin D. Roosevelt, Wilson \u2013tan important en la reconfiguraci\u00f3 del poder a Europa despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial\u2013 o Theodore Roosevelt, que Enric Prat de la Riba esmenta a La nacionalitat catalana<\/em> i defineix com \u201cencarnaci\u00f3 integral del geni americ\u00e0\u201d, a la vegada que reclama que els catalans \u201csiguem americans\u201d. M\u00e9s lluny en el temps, Lincoln, Jefferson i Washington, el primer de tots els presidents, s\u00f3n personatges que relacionem amb empreses heroiques i canvis transcendentals que han influ\u00eft fins avui. La majoria de pol\u00edtics d\u2019arreu del m\u00f3n actua a partir de rutines i t\u00e8cniques inspirades en aquesta gran f\u00e0brica de lideratges.<\/p>\n En tercer lloc, trobem el di\u00e0leg amb el passat i la tradici\u00f3, que impregna qualsevol missi\u00f3 pol\u00edtica dels nord-americans. Aix\u00f2 no deixa de ser paradoxal en una naci\u00f3 que no t\u00e9 ni tres-cents anys d\u2019hist\u00f2ria i que edifica les seves institucions a partir d\u2019una particular adaptaci\u00f3 i recreaci\u00f3 moderna de la Roma republicana, idealitzada per les elits que van esdevenir els codificadors de la revoluci\u00f3 americana. La vibraci\u00f3 especial que un president necessita per connectar amb les majories no pot prescindir d\u2019aquesta mirada, que pot combinar grandesa i autocr\u00edtica, un exercici que els europeus no fem amb naturalitat.<\/p>\n En aquest sentit, va resultar brillant el primer discurs que va pronunciar Obama com a president, fa quatre anys. Era un rep\u00e0s de la hist\u00f2ria observada des del punt de vista dels de baix: \u201cPer nosaltres van empaquetar les seves escasses possessions terrenals i van travessar oceans buscant una nova vida. Per nosaltres van treballar en condicions infrahumanes i van colonitzar l\u2019Oest; van suportar el fuet i van llaurar la terra dura. Per nosaltres van combatre i van morir a llocs com Concord i Gettysburg, Normandia i Khe Sanh. Una vegada i una altra, aquells homes i dones van lluitar i es van sacrificar i van treballar fins que van tenir les mans escorxades, perqu\u00e8 nosaltres pogu\u00e9ssim tenir una vida millor\u201d.<\/p>\n En quart lloc, i com l\u2019altra cara de la moneda, hi ha el futur que es pot tocar. Quan les tretze col\u00f2nies van rebel\u00b7lar-se contra la corona brit\u00e0nica i van declarar-se independents, no volien \u00fanicament escapar-se d\u2019unes lleis que consideraven injustes, tamb\u00e9 anhelaven trencar amb un m\u00f3n obsolet de privilegis i greuges per poder conquerir el futur. Thomas Paine, que va escriure el fam\u00f3s pamflet Sentit com\u00fa<\/em> el 1776, enmig de la revolta contra els anglesos, expressava una idea poderosa: \u201cNo m\u2019indueixen motius d\u2019orgull, partit o ressentiment a adherir-me a la doctrina de la separaci\u00f3 i la independ\u00e8ncia; estic clarament, positivament i conscienciosament conven\u00e7ut que \u00e9s el veritable inter\u00e8s d\u2019aquest continent que siga aix\u00ed; que qualsevol altra cosa que no siga aix\u00f2 \u00e9s un mer peda\u00e7, que no pot oferir una felicitat duradora, que deixa l\u2019espasa en mans dels nostres fills\u201d. I, en un altre par\u00e0graf, el mateix Paine sortia al pas d\u2019un argument no gaire original: \u201cHe sentit dir a alguns homes, molts dels quals crec que parlaven sense pensar, que temien la independ\u00e8ncia per por que gener\u00e9s guerres civils. Nom\u00e9s poques vegades els nostres primers pensaments s\u00f3n realment correctes, i aix\u00ed \u00e9s el cas ac\u00ed; perqu\u00e8 hi ha deu vegades m\u00e9s a t\u00e9mer d\u2019una uni\u00f3 apeda\u00e7ada que de la independ\u00e8ncia\u201d. Viure en el futur abans que ning\u00fa era el projecte dels que van imaginar un govern nou per a una societat nova, on cadasc\u00fa \u2013els esclaus negres, per\u00f2, haurien d\u2019esperar moltes d\u00e8cades\u2013 podia aspirar a ser all\u00f2 que volia ser.<\/p>\n I, finalment, la pol\u00edtica als EUA, malgrat el pes dels grans grups d\u2019inter\u00e8s, el nivell d\u2019abstencionisme i els costos alt\u00edssims de les campanyes, continua sent un proc\u00e9s que va de baix cap a dalt, en el qual els ciutadans tenen m\u00e9s poder que no sembla, com demostren les prim\u00e0ries. Una mica d\u2019aquesta sal ens aniria molt b\u00e9 aqu\u00ed.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ens fascina la pol\u00edtica dels Estats Units d\u2019Am\u00e8rica. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 \u00e9s la del centre de l\u2019imperi. Aquesta f\u00f3ra una primera resposta i no \u00e9s dolenta, per\u00f2 \u00e9s incompleta. Hi…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4700"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4700"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4700\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4700"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4700"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4700"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}